putxi

Aquesta utilitat pertany a Wikiloc.

Per descarregar-te el track clica sobre el següent enllaç: http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8990175

Fotos i breu descripció.

putxi0

Aquesta ruta s’ha convertit en un clàssic per a nosaltres, sobretot per en Pere i per a mi. Cada any, des de fa un temps, la fem entre setmana gaudint de la tranquil·litat i la calma que ofereix un dia no festiu. Ideal per visitar en la intimitat el nostre vell amic Puigsacalm, ja que durant els caps de setmana s’omple d’excursionistes i altres. El plaer, és indescriptible. Això si, des del primer cop, mai hem pogut fer la ruta tal i com volíem. Sempre hem tingut algun petit entrebanc, o ens hem embardissat en algun lloc per voler provar algun corriol nou, o ens hem equivocat en algun punt que no freqüentem, problemes mecànics, etc. Fins aquest any, 2015!!!! Aquest hivern l’hem fet dos cops, el primer intent va ser un fracàs total, el pitjor de tots, ja que un amic es va fer mal al caure i vam haver de plegar. Per sort, ja està recuperat. No obstant, decebuts un cop més, vam decidir que la tornaríem a repetir en breu. Tal dit, tal fet. Però el segon cop, tot i que vam tenir problemes mecànics greus, ho vam aconseguir. I com que teníem tant clar que havia de ser la bona, aquesta vegada vam decidir fer-la durant el cap de setmana, així varen poder venir més amics, encara que no tots, i vàrem poder gaudir d’una gran diada de pur btt.

Foto: Vista del Puigsacalm pujant a coll de Gorners.

És una ruta preciosa i alhora exigent, ja sigui pel quilometratge com per la duresa. Tampoc és res extrem, però s’ha de tenir un mínim de condició.

Comencem des d’Olot i a través del bicicarril i la Parcel·lària arribem al bonic poble de Sant Privat d’en Bas. A partir d’aquí, no veurem més civilització fins a la tornada a Joanetes. O sigui, durant moltes hores.

Passem per la particular plaça de St Privat i agafem un petit corriol per evitar un tram de pista i la casa El Valenti. El corriol ens deixa just després de la casa. Reprenem la pista i comencem a pujar suaument fins creuar la riera. Ara la cosa s’empina de valent. I pujarem durant molta estona, gairebé constantment fins arribar al cim. Tan sols algun petit descens interromprà la continuïtat de la pujada. Però queda molt! O sigui que millor agafar-s’ho amb calma. De sobte, arribem a les vistes de Can Vidal. Just abans d’arribar-hi, girem a la dreta i agafem un corriol de pendent més suau que no pas la pista que acabem de deixar enrere.

Pugem amb la riera al costat. La creuem i ara el corriol s’enfila més, tornem a creuar i ens haurem d’esforçar per arribar a peus de l’Esteller. Recordeu tancar un altre cop totes les portelleres i filats que trobeu!!!! S’acaba el corriol i rodem per una pista que no ens deixarà fins a Platraver. L’ascens és llarg, no massa dur, a excepció d’algun sector amb rampes dures, però es fa feixuc. Precisament ara toquen unes quantes rampotes bastant exigents fins quasi coronar el coll de Gorners. Sort que just abans de coronar-lo podrem gaudir d’una vista preciosa del nostre objectiu, el Puigsacalm (Mireu foto anterior).

Foto: Bassa de Platraver.

putxi1
putxi1b

Després de Gorners ve un petit descens que durarà fins creuar el riu. A partir d’aquí, la pista es torna una mica més salvatge, però el pendent  ascendent es manté suau fins a la Freixenda. No obstant, de la casa a la Creu de Freixenda haurem de serrar les dents per superar l’última rampa. Un cop a la Creu, la pista encara continua pujant una mica més, però ja de manera més suau, fins que al final baixa cap al coll de Ciuret. Des que hem creuat el riu fins a la Freixeneda bàsicament hem estat rodant per una zona baga, molt humida i freda. Sort que a la casa hi toca un bon sol, però no serà fins al coll de Ciuret que quedarem totalment al descobert perquè el sol ens escalfi de ple.

Foto: Fageda del Puigsacalm.

I bé, cal seguir pujant. Així doncs, seguim la pista que mena cap a Platraver, la qual puja lentament i acaba amb un petit descens vers la casa que acabem d’esmentar. I quina raconada tan bonica!!!! La casa es troba enmig d’uns prats generalment verdíssims!! Lloc ideal per parar, menjar una mica i agafar forces per encarar l’última part de l’ascensió al Puigsacalm.

Foto: Cim del Puigsacalm.

putxi2
putxi3

Tampoc és qüestió de perdre massa temps, la ruta és llarga i queden molts corriols per fer. Tot i que en aquest indret ens hi podríem passar hores i hores. Així doncs, reprenem la marxa, creuem els prats seguint les roderes i ens enfilem amunt pel mig d’un prat fins a connectar amb una pista trencada i plena de fang que entra dins el bosc. Avui, per sort, fa fred i és compacte. Tot i així, no és gens fàcil pedalar, ja que està ple de forats degut a les petjades de les vaques que pasturen per aquesta zona. Entre els forats i el pendent, més d’un haurà de posar peu a terra.

Finalment, s’acaba la pista, sortim del bosc i arribem al Ras del Manter. Un prat verd immens s’alça davant nostre. Quina preciositat!!!!! Creuem la portella i intentem seguir el caminet que han deixat les vaques fins a coronar el collet del Ferrer. Aquí comença un corriol preciós i dur entre faigs que ens durà a peus del nostre objectiu, el rodegem per la banda baga com si anéssim cap al Puig dels Llops i al sortir del bosc girem en rodó i ens enfilem pel seu llom. Els últims 50m són a peu!!!!

Foto: Pere i Kolo al cim del Puigsacalm!! Un cop més!!!! I per molts anys!!!!

Des del cim tenim una vista privilegiada de 360º.

Ara si que cal agafar-s’ho amb una mica més de calma. Després de l’esforç no seria bo baixar ràpidament i no gaudir d’aquestes vistes panoràmiques. Mengem, reposem, xerrem i fem fotos, com si fos el primer cop. I és que el Puigsacalm, per més vist que el tinguis, mai deixa indiferent. I com no, fem una foto de grup i una de molt especial per a nosaltres dos, Pere i Kolo, ja que aquesta ruta és especial per diferents motius i avui és el dia!!!!!

Foto: Panoràmica mirant cap Olot i la Vall d’en Bas.
putxi3b

putxi5

És l’hora de baixar. Baixem per l’altra banda, molt més dreta i tècnica que no pas per on hem pujat fa uns instants i arribem al corriol per on hem vingut. Repetim tram fins al collet del Ferrer. Arribem un cop més al magnífic prat del Ras del Manter i obtenim una vista preciosa, una més! Però bé, prou encantar-se i avall que fa baixada cap a Font Tornadissa i vigilar de no ensopegar, com es nota que és dissabte, mare meva, quan de bestiar que hi ha per la muntanya.

Després d’una petita pausa a Font Tornadissa per reomplir els bidons i tornar a riure una bona estona, reiniciem el viatge i rodem pel GR direcció Sant Bartomeu de Covildases, el qual podem observar des del mateix GR mentre baixem cap a la gran casa de Sant Bartomeu. Al fons Vidrà.

Foto: Vista de Sant Bartomeu de Covildases. Al fons Vidrà.

Passem pels prats que hi ha sobre la casa de Sant Bartomeu i anem seguint el GR 151.1. Poc després de la casa, trobem un abeurador. Ens hi parem un moment, no per beure, si no per arribar-nos fins una petita bauma que queda amagada entre arbres. Tan sols hem de seguir rierol amunt i la trobarem de seguida. És la bauma de la Comassa.

Continuem rodant pel GR fins a la casa de La Canal. Aquí ens en desviem una mica, ja que el tram que segueix està una mica abandonat i a més no semblava massa ciclable, segurament si estés en bones condicions seria diferent. Per tant, agafem la pista que surt de La Canal i anem a buscar el GR una mica més enllà. Quan arribem de nou al GR, creuem la riera de Les Torrenteres i seguim per una pista folrada de gespa fins a la casa de la Vila Vella. Just després de la casa, comença un corriol força maco que ens durà fins al collet de Fenaiola. I aquí enllacem amb uns corriols de baixada molt ràpids que creuen la pista i ens deixaran just a la pista principal de Vidrà a St Bartomeu. Ara ja no seguim més el GR, ja que aquest ens duria a Vidrà i nosaltres tenim una altra destinació.

Foto: Bauma de la Comassa.

putxi6

putxi8

Creuem la pista i seguim per un prat on al fons hi ha un corriol preciós entre boixos que ens menarà fins al pont Romà o de Salgueda. Quan arribem aquí, és com si passéssim una frontera imaginària. Entrem en una zona diferent. Una vall fosca, humida i freda, entre Bellmunt, la Serra de Curull i la Creu de Salgueda. En Pere, per fer broma, com que sap el significat familiar d’aquesta regió sempre em diu que quan passem el pont entrem a la Terra de Salguedon!!!! Hahahaha. Tot i que alguns valents com l’Aulinas no li tenen por i s’hi endinsen amb pantalons curts!!!

Ara tocarà caminar en algun petit tram, però val la pena. Això si, entrem en un indret on hi toca poc el sol i de corriols pedregosos. Ens dirigim al salt del Molí del Salt. En Pere i jo, últimament hi hem vingut força per aquesta zona. Però per a la resta de la colla, és el primer cop que venen per aquesta contrada i encara no saben la sorpresa que els espera.

Foto: Pont de Salgueda. Com diria en Pere, benvinguts a la terra de Salguedon!!!

Salt del Molí del Salt. Magnífic, preciós, genial, bonic, enamoradís. Quina sorpresa tan agradable!!!! Ningú ho sospitava. Així és aquest salt tan ben amagat. L’accés no és difícil, però està en un bon clot. El corriol provinent del pont ens hi duu. Però després d’una pujadeta, que farem a peu en gran part, hem d’agafar el corriol que baixa al salt, ja que sinó aniríem directes a la casa de Salgueda, però no és un camí gaire recomanable a menys que tingueu moltes ganes d’empènyer la bici i a més, no veuríeu el salt. Així doncs, avall i en un seguit de revolts arribem al Molí del Salt, on fem parada obligada i foto.

I encara que el lloc sigui preciós, no ens hi podem quedar massa estona, ja que encara queda molt per fer. A més, hi carda rasca, malgrat que avui és un dia força calorós per ser el mes de gener. Però tranquils, no hi ha res millor per treure’s el fred que haver de creuar el riu per uns blocs de ciment i començar a grimpar amb la bici a coll durant uns 10 minuts per tal de sortir d’aquest forat i arribar a la pista principal de Vidrà a Salgueda. La suor es torna a fer visible.

Foto: Salt del Molí del Salt.

putxi9

putxi10

Arribats a la pista toca un petit descens fins al riu Ges. A partir d’aquí, tot és cara amunt fins coronar la Creu de Salgueda. Ara si que entrem en una zona realment freda i obaga, estem a la Baga de Salgueda, la Terra de Salguedon!!!!! I just abans d’arribar a la casa de Salgueda haurem hagut de superar unes rampes bastant exigents. A partir de la casa, sortim de les tenebres, el sol torna a escalfar-nos, el pendent ja no és tan abusiu i en un parell de revolts encara ho serà menys, la part final és força suau. Per sobre els nostres caps el Puig de Curull i el Puig de les Àligues ens contemplen com a éssers insignificants.

Coronem la Creu de Salgueda, curt descens i remuntem uns pocs metres per coronar Collsaplana. Creuem el filat i descansem. La pista de Salgueda ha fet mal! Cal recuperar forces i gaudir de les vistes. El Collsacabra s’obre davant nostre, quina joia!! Des d’aquí podem observar collet Vidrier, just sota la Serra de Cabrera, el qual és el nostre pròxim objectiu.

Ara si que fa calor!!!! Ningú diria que estem al mes de gener.

Foto: Collsaplana. 

Ja ens hem recuperat de tot, de l’esforç i el fred. Com escalfa el sol!!!! I ara si que toca gaudir i de valent. Baixem pel corriol del Puig Formic cap a la Creu de Coral. Impressionant!!!! Quina baixadeta!!!! Cul enrere i avall que fa baixada!!!! L’adrenalina i les pulsacions augmenten ràpidament!!!!

Un cop a la Creu de Coral, baixem uns metres per la pista i seguidament agafem el corriol de la Coma Vedella que ens durà fins a la carretera de la La Vola. La creuem i seguim per la pista més aviat salvatge, la qual baixa fins a creuar el riu Fornès. A partir del riu, pràcticament ja no deixarem de pujar fins arribar al coll d’Uran!!

Tot i tractar-se d’una pista, és molt interessant de fer, ja que és força salvatge i maca. Passem per les cases de Les Salines i a partir d’aquí la pista cada vegada es torna més petita, fins a transformar-se en un corriol molt bonic que ens durà fins gairebé la casa de Campamar, molt a prop del collet Vidrier.

La gent ja comença a notar-ho tot, la calor, la fatiga, el desnivell acumulat, els quilòmetres… Però fa un dia preciós i estem rodant per un corriol magnífic que va pujant suaument. Arribem al Pla Salloses, creuem la riera i seguim amunt, ara s’enfila molt més, algun petit tram a peu i arribem a uns prats que hi ha sota Campamar.

Foto: Corriol del Puig Formic.

putxi11

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fins aquí el dia ha transcorregut amb total normalitat. Però sembla que aquesta volta estigui maleïda. Una branca assassina acaba de fulminar el canvi d’en Pere. Precisament avui que el recorregut estava quedant perfecte!! Després d’esforços inútils per intentar solucionar el problema i una pèrdua de temps molt important ens donem per vençuts. No hi ha res a fer. En Carles, en Pere i jo ho provem tot, però res. No podem continuar així. En Pere està desesperat. Ja no sap quina cara ficar-hi. I a sobre, el temps se’ns tira a sobre. Aviat es farà fosc i encara queda un bon tros.

Entre tots, però sobretot l’Aulinas, com va el paio, l’empenyem fins a la pista de Campamar i d’allí fins al collet Vidrier. Allí prenem una decisió final. En Portal, quin nano!, pren la iniciativa, truca son pare que el vingui a buscar i com que sap el que representa aquesta volta per en Pere li dóna la seva bici. Ben pocs ho farien això. Però aquest xicot és així!!!! En Pere primer rebutja l’oferta, però veient la convicció, la insistència i sobretot la generositat d’en Portal no pot fer res més que acceptar l’oferta. En Joan haurà d’esperar un altre dia a fer la volta sencera…

Així doncs, força ensopits per la mala fortuna, deixem en Joan a collet Vidrier i la resta ens afanyem tan com podem per tal d’arribar amb les últimes llums del dia i comencem a pujar per la pista de Cabrera cap al Molí de la Faja.

Foto: Pista de Cabrera, després del collet Vidrier.

L’Aulinas té pressa i decideix retallar. Hem perdut un temps preciós. Però la resta decidim acabar la ruta, sobretot en Pere i jo. Aquesta vegada ha de ser la bona per força, i més després del sacrifici d’en Joan. Ara l’acabarem si o si!! Amb llum o a les fosques!!!!

Pugem per la pista cimentada fins a l’alçada del trencant del Molí de la Faja, aquí la deixem i ens separem de l’Aulinas. Ell baixarà directe per Falgars. Per tant, agafem la pista que mena al Molí i d’allí iniciarem l’última part de l’ascens al Port de la Faja i seguidament al coll d’Uran, situat entre la Creu de Rabadà i Puig Satoies.

L’ascens al Port de la Faja es fa dur, els quilòmetres ja pesen molt, però les ganes ens donen ales. Un cop coronat, la pista pedregosa es converteix en un corriol verd molt maco amb unes vistes precioses del Puigsacalm. Ara si que falta poc per arribar a l’últim cim de la jornada. En Gerard i en Carlitus pateixen de valent. Però treuen forces per mantenir el ritme i que no els atrapi la foscor.

NOTA: Les següents fotos no pertanyen a aquell dia, però si al lloc que descrivim. Si que estàvem fer fotos…

Foto: Port de la Faja. Al fons la silueta del Puigsacalm.

putxi12

putxi13

Finalment arribem al coll d’Uran. Cansats però satisfets. Queden pocs minuts de llum, però sembla que ho aconseguirem. Iniciem el llarg, tècnic i preciós descens cap a Joanetes. Just al peus de Puig Satoies agafem aquest corriol emboscat que creua la seva vessant est i que baixa als Plans de Pibernat. Aquest possiblement és el tram menys tècnic, encara que no és fàcil degut a alguna arrel i al ser estret. Això si, és d’una gran bellesa.

Foto: Corriol del coll d’Uran, vessant est del Puig Satoies.

Una vegada al Plans, seguim baixant i poc després agafem un corriol que ens endinsarà de nou dins el bosc. Preciós, una obra d’art. És el corriol de la Freixedica, antic camí a Cabrera, tècnic però molt i molt divertit.

Sort que encara hi ha prou llum per veure on posar la roda. Després d’un descens vertiginós que ens ha tornat a accelerar el cor al màxim arribem a les vistes de Sant Miquel de Castelló, on teniem previst fer l’última parada, però degut als contratemps que hem patit ho deixem per una altra ocasió.

Foto: La Freixedica.

putxi14

putxi15

Isense tenir temps de gaudir de les vistes ni de res, ni tan sols de recuperar la freqüència cardíaca, deixem de banda Sant Miquel de Castelló, creuem el Portell i seguim amb un descens apoteòsic i tècnic seguint el GR2 que ens durà a Joanetes. Llàstima que l’últim tram està excessivament eixancarrat i no ens atrevim a fer-lo a cavall. A més, la llum ja escasseja molt i comença a resultar perillós.

Foto: GR2 cap a Joanetes. Únic tram obert, la resta dins del bosc. Es troba a mig corriol, separa el primer tram del final.

Finalment arribem a Joanetes. L’Aulinas ja fa estona que ha arribat a casa i no para d’enviar-nos missatges per veure com va, en Portal ens ha vingut a esperar amb el cotxe. Quin nano!!!!

Quina jornada més intensa!!!!! Rutassa!!!!!! Tothom està esgotat però realment satisfets. En Gerard i en Carlitus han al·lucinat amb la ruta, però és que és una ruta molt i molt maca. La pista es concentra gairebé tota durant l’ascens al Puigsacalm, encara que es tracta d’una pista força bonica, però llavors és una successió de corriols molt maca, trencats per alguna pista com la de Salguedon o la de Cabrera.

I en Pere i jo estem exultants d’alegria. Per fi ho hem aconseguit. Pere!!!!! Per fi, hem acabat la nostra volta!!!! Amb ajuda, però l’hem acabat. Moltes gràcies Joan, de veritat. A la pròxima, esperem no tenir problemes i que tothom pugui acabar. Ah! I a la pròxima tardor la repetim, eh? Que no es perdi la tradició!!!! ;-) I ves a saber, potser hi afegim algun corriol nou…

Salut i bici.

NOTA: Recordeu que les últimes fotos són d’un altre dia. Quan vam arribar a Joanetes ja era gairebé negra nit. A les 6 de la tarda ja és fosc al mes de gener.

Foto: Joanetes i la Serra del Puigsacalm.

putxi16

 

logo_kolo-bvg

Detalls

Distància 72,22km
Desnivell Acu 2.400m
Altitud Mín. 430m
Altitud Màx. 1.514m
IBP 181
País Catalunya
Zona Garrotxa Osona