aligagetze

Aquesta utilitat pertany a Wikiloc.

Per descarregar-te el track clica sobre el següent enllaç: http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8741635

Fotos i breu descripció.

P1000947

Ruta poc habitual, però que de ben segur es convertirà en una clàssica per a nosaltres. De fet, el primer cop que la vàrem fer, vam decidir de repetir-la al cap de poc amb la resta de la colla, ja que ens va captivar. És una ruta on hi ha varis trams a peu, tot i que curts i que es fan de bon grat. El paisatge és senzillament brutal i les vistes espectaculars. Malgrat tot, és força ciclable a excepció de certs trams, i força dura, sobretot a partir de l’Hort de Getzemaní fins a coronar la Collada de Vidrà o de la Terma, just sobre Platraver. I evidentment, com no, segueix amb la nostra filosofia, corriols, llocs bonics i natura desbordant!!!!

Foto: Pujant al coll de la Baulella.

Comencem la ruta des d’Olot, circulem pel bicicarril i endinsem a la Parcel·lària fins arribar als peus de Joanetes, on iniciem l’ascens al coll de Bracons. La primera part és per asfalt, passem per dins el poble de Joanetes per fer-ho una mica més entretingut i just després de Cal Santpare agafem la pista que ens durà al cim.

La pista de Bracons a excepció d’uns 300m bastant eixarrancats cap a la part de dalt, en una paella, és bastant còmode de pujar, té alguna rampa dura i alguna zona una mica tècnica, però molt millor que no seguir pujant per la carretera. Quan arribem a coll de Bracons prenem la pista que va cap a la Grevolosa però en comptes d’anar-hi, seguirem baixant fins a la casa de Bracons i d’allí fins al Molí de Bracons, on s’acaba la pista i haurem de baixar per un corriol d’herba molt bonic fins tornar a enllaçar amb la pista. Un cop a la pista, remuntem fins la carretera, la creuem i començarem a pujar cap al Pic de l’Àliga o Puig de les Àligues segons mapa. Un desconegut per a molts, però un pic impressionant de la Serra de Curull.

Foto: Vistes des del Pic de l’Àliga mirant cap a Bellmunt i Vidrà.

P1000660
P1000672

Aviat deixem la pista per un corriol que s’empina de cop a la nostra esquerra. Ara tocarà patir per tal de fer el màxim de trams sobre la bici, finalment la cosa es posa massa dreta i hem de baixar, caminem per uns instant i de seguida arribem a una pista, la qual sols la creuem i seguim pujant pel corriol que ens durà al collet de la Baulella. Aquesta segona secció del corriol és més ciclable, però té els seus punts tècnics, les seves parts suaus i dures i algun petit tram a peu, vaja, que té de tot. Però sobretot ens enamorarà la seva fageda exuberant.

Després del collet de la Baulella seguim pujant pel mateix corriol fins el collet de la Font de la Canal. L’últim tram potser és el menys ciclable, però deuen ser tan sols uns 200m on farem més peus que no pedalades. Abans de coronar podrem observar unes vistes precioses del Collsacabra i Osona. A sota nostra podrem veure la casa de la Coma del Coll.

Foto: Cim del Pic de l’Àliga.

Coronem el collet i girem a la dreta per encarar-nos amb l’últim tram de pujada al Pic de l’Àliga. La primera part es pot fer tota a cavall, la segona part tota a peu. Deixem les bicis recolzades en els arbres o senzillament a terra i comencem primerament a enfilar-nos i finalment a escalar les roques per tal d’assolir l’objectiu. Tranquils, no cal ser un escalador, però s’ha de grimpar. Des del punt on hem deixat les bicis fins al cim i deu haver uns 200m aproximadament. Fem el cim i quedem meravellats de les vistes panoràmiques.

Foto: Secció del corriol del Clot de Can Ruflà.

P1000948
P1000951

Després d’esmorzar amb unes vistes i una tranquil·litat envejables, baixem amb precaució fins a les bicis i iniciem un descens preciós i força tècnic per un paratge increïblement astorant, el clot de Can Ruflà. Si ha plogut feu molta atenció, és un terreny que patina molt i molt, però si està mínimament bé, us sorprendreu de la quantitat de corriol que es pot fer a cavall, això si, hi ha trams a peu, però curts, però ni us n’adonareu, la bellesa d’aquest lloc us farà oblidar que no esteu sobre la burra. I mentre camineu encara tindreu més temps per gaudir-ne i adonar-vos que les pedres tenen les marques de les motos de trial. Increïble pels llocs que pugen… o baixen.

Foto: Secció del Clot de Can Ruflà.

Finalment arribem a la pista de Vidrà a Sant Bartomeu de Covildases. La seguim per uns instants direcció Sant Bartomeu fins arribar al trencant de la Vila Vella, on creuarem la riera de Sant Bartomeu i on si hi baixa aigua podrem contemplar un salt força bonic.

Creuem la riera i pugem per la pista fins a la masia, agafem la pista que passa per darrera la casa i ben aviat ens desviarem per un corriol que ens durà fins al collet de Fenaiola. El corriol pertany al GR151.1. És un corriol ràpid, primer puja i té algun petit tram tècnic, llavors baixa i planeja fins a l’esmentat collet. Aquí haurem de girar a la dreta per pujar per un corriol molt bonic que ens durà fins a l’Hort de Getzemaní, abans però, ens desviarem per visitar la Bauma de la Vila.

Foto: Salt d’aigua caient a la riera de Sant Bartomeu, al trencant de la Vila Vella.

P1000696
P1000700

Val la pena desviar-se uns metres de la ruta per anar a visitar la Bauma de la Vila. No perdrem massa temps i podrem observar una bauma petita però maca. Bé, petita si la comparem amb la de Teixidó, perquè Déu n’hi do.

Reculem pel mateix camí i seguim pel corriol que ens duu a l’Hort de Getzemaní, passem per sobre la bauma, creuem el rierol i comencem a pujar a peu fins a l’Hort. Tram curt però intens.

Finalment arribem en aquest lloc curiós, l’Hort de Getzemaní, on podem veure les ruïnes de la casa dels Rònecs, arbres, i una clariana totalment rodejada per roques.

Foto: Bauma de la Vila.

A l’Hort aprofitem per menjar i beure una mica tot investigant l’indret. Millor agafar forces, ara ve la part més exigent de la ruta.

Per sortir de l’Hort ens haurem d’enfilar a la feixa de dalt seguint el sender local (verd i blanc). A partir d’aquí començarem a pujar per un corriol poc fressat, que es perd entre les fulles i l’herba, però que s’insinua, inicialment no puja massa, però de mica en mica va augmentant el seu pendent. Creuem prats i boscos i arribem a les ruïnes de Can Mic, passem per la dreta de la casa, passem la portella i sortim a uns prats verds preciosos.

Foto: Hort de Getzemaní.

P1000714
P1000719

Precisament en aquests prats verds ens espera la tortura. Tot i que abans d’iniciar el patiment, millor que gaudim de les vistes. Des d’aquí podrem observar el Pic de l’Àliga, a darrera nostre, Sant Bartomeu de Covildases, a la nostra dreta i la collada de Vidrà, a davant i a la dreta.

Intentem seguir el camí que han fet les vaques al prat i de seguida veiem com s’empina de valent i es converteix en una pista salvatge molt interessant i amb un final molt dret que ens farà suar de valent. És la pista que ens duu a la pista principal que va al coll de Rabassosa, al qual no hi arribarem, però poc faltarà. Un cop arribats a la pista principal girem a la dreta i baixem, per poca estona. Seguim rectes, desviant-nos de la pista que baixa cap a Sant Tomàs i arribem a un altre prat després de passar un filat. Aquí ens espera la tortura final.

Foto: Pista-corriol al coll de Rabassosa.

Ara si que la cosa es posa dreta, davant nostre s’alça una pista imponent, les primeres rampes fan un mal indescriptible, però el problema és que llavors segueixen i segueixen. De fet, no és tan llarg, però es fa etern. Amb aquest pendent extrem, fregant el límit del què es pot pujar en bici, i després de gastar els últims cartutxos arribem finalment a la collada de Vidrà o de la Terma. Això significa que s’ha acabat el patiment, ara ja és l’hora de gaudir de valent.

Foto: Coronant la collada de Vidrà.

P1000974
P1000724

Des del cim de la collada de Vidrà tenim una vista privilegiada de Platraver. La casa de Platraver ens queda just al davant i a sota. Baixem pels prats, intentant seguir un camí imaginari en línia recta fins a la casa. Un cop a la casa, seguim per la tanca on crearem per una portella i llavors seguim el camí d’Itinerànnia que ens dura fins a la riera de Sallent. Es tracta d’una pista salvatge que es convertirà en un corriol ple de ziga zagues preciós!!!!!

Foto: Vista general de Platraver, a l’esquerra de la foto hi ha la collada de Vidrà. El pic que es veu és el Puig de Cubell.

Després de gaudir com nens en el descens d’aquest corriol tan divertit arribem a la riera de Sallent. Aquí tenim l’opció d’arribar-nos al Salt del Sallent, ja que no queda massa lluny i gairebé ve de passada, encara que en aquesta ocasió i l’hem deixat de banda i hem seguit per la pista principal fins arribar al trencant del camí dels matxos.

Foto: Riera de Sallent.

P1000979
P1000728

Després de rodar tranquil·lament durant uns instants per la pista que duu a Santa Magdalena, arribem a l’últim corriol de la jornada, però quin corriol, la cirereta del pastís. Un corriol brutal, per acabar una ruta senzillament bestial. Aquí podrem posar a prova la nostra tècnica. Es pot fer pràcticament tot, a excepció de les marrades que creuen el torrent, on hi ha unes roques que dificulten el descens, però per això tenim els peus, per baixar de la burra i caminar. Possiblement algun animal seria capaç de fer-ho tot a cavall, però aquest tram supera clarament els nostres límits. Aquesta secció es troba més o menys a la meitat del corriol. I vigileu el vostre costat dret, ja que durant força estona sols hi tindreu el precipici com a acompanyant. I després d’una baixada adrenalítica, arribarem finalment a la pista dels Pins i d’aquí cap a Sant Privat, la Vall d’en Bas i Olot.

Foto: Camí dels Matxos.

logo_kolo-bvg

Detalls

Distància 45,10km
Desnivell Acu 1.760m
Altitud Mín. 430m
Altitud Màx. 1.361m
IBP 145
País Catalunya
Zona Garrotxa Osona