xenacsstfeliu

Aquesta utilitat pertany a Wikiloc.

Per descarregar-te el track clica sobre el següent enllaç: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2353078

Fotos i breu descripció.

 

xenacs5

Una ruta més per passar un matí ben entretingut i ple de corriols. Amb duresa i molta diversió que de ben segur repetirem.

Comencem la ruta a Les Preses per començar a pujar per la pista cimentada de Xenacs, ideal per deixar enrere el fred i escalfar el cos. Aprofitem per gaudir de les vistes que ens ofereix cap a la Vall d’en Bas i Puigsacalm. Aquest serà l’únic tram d’asfalt que haurem de trepitjar durant molta estona. La resta serà per corriols d’encant.

Foto: Carretera de Xenacs.

Una vegada arribats a dalt l’àrea recreativa de Xenacs prenem el corriol que va cap a Fontpobra. Comencem a pujar fortament cap al Serrat de les Aulines on poc després assolirem el punt més d’alt d’aquesta ruta al passar just per sota Puig Bronzer. A partir d’aquí el corriol és tot un seguit de sorpreses, ara puja, ara baixa, rocós, sorrenc, inclinat, pla, amb vistes a la Fageda o cap a l’altra cara on hi ha la Serra de Cabrera i Falgars, o bé totalment rodejats pel bosc. Un corriol realment molt interessant, divertit i amb un punt tècnic que no ens deixarà descansar. Senzillament genial!!!!

Foto: Serra de Marboleny.

marboleny4

serrella

Així doncs, creuem gran part de la Serra de Marboleny o del Corb a través d’aquest magnífic corriol fins més enllà de la collada de Saiols però sense arribar al coll de les Llaceres. Entremig d’aquests dos colls es troba l’adrenalítica baixada de la Trona del Prat que ens deixarà a La Coromina. Podríem dir que aquesta baixada té tres seccions ben diferenciades. La primera, que estaria compresa entre el corriol que acabem de fer, que va de Xenacs a Fontpobra, fins a la Trona del Prat. Aquest primer tram és molt empinat però genial de fer. Si anem ràpids quan arribem a la Trona tindrem temps de veure com van baixant els nostres amics entre les lloses i el bosc. Superem la Trona a peu, pedra gran que ens obstaculitza el pas, i iniciem el segon tram. Aquesta secció va de la Trona fins a les ruïnes del Cascaric, corriol també molt empinat que ens farà gaudir d’allò més. A partir del Cascaric el pendent disminueix considerablement i anem corriolejant fins arribar a la Coromina i enllaçar amb la carretera de St Iscle. Aquest doncs, seria el tercer i últim tram d’aquesta baixada tan espectacular.

Foto: Coll Serrella.

Ara ja ens trobem a la vall, els que han fet per primer cop aquest corriol encara estan al·lucinant, l’adrenalina els corre pel cos i no saben ben bé on són, es troben en estat de xoc, els que ja l’hem fet varis cops, en canvi, ja estem pensant en quan tornarem a repetir-lo. La veritat és que mai deixa indiferent. I tot pedalant i comentant la jugada, no ens adonem que estem sobre asfalt, el qual deixem de seguida per agafar la pista del Port que ens durà fins als colls de Panosa i Serrella o Sarreia i d’altres nominacions (infinitat de variants segons mapa). Iniciem doncs l’ascens. La pista que mena a Panosa és fàcil i no gaire tècnica, però la pista que ens durà fins a Serrella… Això ja és una altra història. Es tracta d’una pista molt exigent, pel seu rocam i la seva pendent. De fet, més que rocam, per la seva infinitat de pedres soltes que ens complicaran l’ascens. Si està seca i tenim el nivell suficient la podrem fer tota a cavall, encara que patint d’allò més, però arribant a dalt amb una satisfacció indescriptible. Si està molla, la cosa encara es complica més. De fet, la part més complicada és l’inici, llavors segueix essent difícil però no tant.

Foto: Serra Conteller.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

conteller2

A dalt de Serrella obtenim el premi, unes vistes esplèndides a tota la Serra de Cabrera. Senzillament preciós. Lloc ideal per parar a fer un mos i recuperar-nos un pèl.

Després de Serrella prenem un corriol que ens farà un altre examen de tècnica en pujada per finalment coronar la Carena de la Codina, on baixarem pel seu corriol fins a sortir a la pista principal. Poc després de passar la portella, ens desviarem per una pista a mà esquerra que ens deixarà en uns prats verds on haurem d’agafar un corriol que a simple vista no es veu, el qual ens baixarà frenèticament fins a la Plana situada en el bonic camp de la Trona.

Una vegada al camp prenem la pista per pocs metres i ens enfilem per un corriol, exigent al principi, fàcil al final, que ens deixarà a Les Medes. Passem per la pista que creua els bonics prats i acabem d’arribar a dalt de tot de Les Medes, just sota el Puig del mateix nom. Aquí iniciem una altra seqüència brutal de corriols, el del collet de la Llereda i el del rec de les Tosques, que ens faran gaudir d’una manera gairebé insana fins arribar al Pla de l’Estanyol. Per cert, el del rec de les Tosques es diu precisament així perquè hi ha un tram de corriol que passa ben bé per dins el rec.

Foto: Pròxims al Puig Sacreu de la Serra Conteller.

Després d’haver gaudit baixant, torna el patiment, tot i que serà breu. Sortim del prat per un corriol que ens enfila fins la casa de l’Estanyol d’Amunt i seguim pujant per la pista principal fins arribar a la pista del Traiter on pujarem al volcà. Deixem enrere els cràters, després d’haver suat lo nostre, i arribem a la zona del Quatre Pilans, punt més alt d’aquesta ascensió i on comença una altra seqüència magnífica de corriols divertits que creuen la Serra Conteller i que no abandonarem fins arribar a St Feliu de Pallerols. La primera part combina parts magistrals de terra amb lloses, mentre que la segona part es pràcticament tota sobre lloses i roques i n’augmenta el nivell tècnic. Així doncs, a baixar i a gaudir!!!! Carpe Diem!!!!

Ja som a St Feliu. A les nostres cares s’hi dibuixa un somriure de felicitat i excitació que tan sols la gent que practica aquesta meravella d’esport ho pot arribar a entendre. Gairebé estem acabant, però encara queda una sorpreseta.

Foto: Serra Conteller.

conteller3

uria

Creuem el poble de St Feliu de Pallerols i comencem a pujar cap a coll d’Úria o Uria segons mapa. El primer tram per asfalt tot i que bonic. Ara bé, un cop deixem l’asfalt, agafem un corriol que ens deixa a l’inici de la pista. Però no una pista qualsevol, sinó la pista d’Uria, la qual ens tornarà a examinar de forces i tècnica, sobretot fins a la casa de Riubrugent. Aquesta primera secció ens exigirà el màxim de nosaltres per tal de superar tots els seus obstacles en forma de roques i pedres. Exitació assegurada! A partir de Riubrugent o Rebrugent la pista es pacifica i ens dóna una treva.

A coll d’Uria podríem baixar pel corriol de Siurana, molt recomanable, però en aquest cas decidim pujar a Sobremont per després poder gaudir d’una altra enllaçada màgica unint els corriols de Sobremont amb la baixada de Sta Cecília! I què dir a hores d’ara dels corriols de Sobremont, senzillament magnífics, fàcils i ràpids. I el de Sta Cecília!!!! Quina baixada!!!! Espectacular!!!! Brutal!!!! Més tècnic que els corriols de Sobremont, però senzillament genial. Una forma ideal per acabar una gran ruta. Ara però, hem arribat al bicicarril, s’ha acabat la diversió, però ens anirà bé per estirar les cames i arribar tranquil·lament a St Esteve d’en Bas i Les Preses.

Foto: Pujada tècnica de Coll d’Uria.

 

logo_kolo-bvg

Detalls

Distància 47,00km
Desnivell Acu 1.580m
Altitud Mín. 464m
Altitud Màx. 925m
IBP 132
País Catalunya
Zona Garrotxa