xenacuriauran

 

Aquesta utilitat pertany a Wikiloc.

Per descarregar-te el track clica sobre el següent enllaç: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8362699

Fotos i breu descripció.

baixadtunel

Ruta senzillament espectacular per dos motius, el paisatge i els corriols, sobretot, els de baixada. Això si, són tècnics, però es fan. Es clar que això és molt personal i depèn del nivell de cada un. Però bé, nosaltres ens ho vàrem passar d’allò més bé. És una ruta més exigent a nivell tècnic degut a les baixades que no pas a nivell físic.

Foto: Vista des de la baixada al túnel d’en Bas (Serra Solana Soler).

Comencem la ruta des de Les Preses i ens dirigim pel bicicarril fins al trencant de Xenacs. Iniciem la pujada tranquil·lament i ens serveix per entrar en calor. I tranquils que hi entrareu. És portet curt, de 5km asfaltats, però amb un pendent que molesta. Anem pujant, xerrant i gaudint de les vistes de la Vall d’en Bas, el Puigsacalm i el Pirineu. Finalment arribem a l’àrea recreativa de Xenacs i aquí comença la btt de veritat!! Comencem a pujar per un corriol fresat que ens farà suar de valent si volem superar tots els forts pendents que ens té preparats. Anem pujant fins arribar al punt més elevat, el Puig Bronzer, i comencem un descens frenètic, adrenalític, impressionant, tècnic, meravellós i preciós cap al túnel d’en Bas a través de la Serra de la Solana del Soler. Us asseguro que aquesta baixada no deixa indiferent a ningú. O l’estimes o l’odies. Nosaltres l’adorem!!

Foto: Serra Solana del Soler. Cul enrere!!!!

baixadtunel0
sobremont

Un cop a baix, arribem a la Xaramada, on deixem el corriol que ens duria cap un altre lloc i creuem la carretera per anar a buscar el bicicarril. Ens relaxem una mica, encara que difícil, l’adrenalina encara corre per les venes, però tot xino xano arribem a la casa del Claperol, on ens enfilem per la pista fins a Pla Miranda. Coronem sense gaires exigències i seguim la pista principal, bastant enfangada, fins al collet de la Baga, on l’abandonem per rodar pel corriol que voreja la Serra Gatonera. Es tracta d’un corriol fàcil, sense secrets, amb alguna zona enfangada, però molt millor que passar per la pista, on s’hi acumulen quantitats ingents de fang.

El corriol ens duu directes al coll Sesarques on enllacem amb el corriol de Sobremont, preciós i genial com sempre. Així doncs, anem pujant, al principi suaument i cap al final toca esforçar-se més ja que el pendent augmenta. Deixem de banda el corriol interior que també ens duria a coll d’Uria i agafem l’exterior que per a nosaltres ens sembla més interessant. Seguim pujant, algun puntet tècnic i coronem. Aprofitem una roca que sobresurt per contemplar el paisatge i esmorzar. Tot seguit iniciem el descens entre aulines, genial, fins a coll d’Uria.

Foto: Baixant de Sobremont.

A coll d’Uria iniciem la pujada més forta de la jornada, la de Castanyers, el punt més alt de la qual es troba a Roques Estretes i ens permetrà arribar al Coll per seguir amb la Serra Mateus. Així doncs, comencem a pujar per les rampes dures de Castanyers, entre castanyers i faigs. Les fulles dels arbres cobreixen la pista de tal manera que és gairebé impossible veure on hi ha rocs o forats. És una pujada molt maca, on estarem sempre rodejats pel bosc. El tram de pujada exigent és fins al Pla de Gratallops, llavors el pendent suavitza bastant i aquí tenim dues opcions per anar a Roques Estretes, dreta o esquerra. Sincerament, la millor opció és la de l’esquerra, ja que a la de la dreta haurem de caminar en algun moment.

 Seguim per la pista-corriol que va cap a l’esquerra i de mica en mica anem sortint de la fageda. Arribem a la pista principal i anem a la dreta per anar a coronar a Roques Estretes, on ens espera un curt descens fins a El Coll. Creuem la carretera de Falgars i comencem un corriol preciós, el de la Serra Mateus.

Foto: Pujant a Roques Estretes per Castanyers.

castanyers
serramateus

El corriol de Serra Mateus o també conegut per Pixanúvies, ja que passem per un coll que té aquest singular nom, normalment el fem en sentit contrari, o sigui de baixada, però la veritat és que de pujada es fa gairebé tot i resulta molt interessant. En algun petit tram haurem de caminar per superar algun obstacle rocós. Malgrat tot, haurem de baixar de la bici ben poc. Això si, es qüestió de prémer el cul.

Després de superar la Serra Mateus arribem a la pista principal de Falgars-Coll del Bac. Per uns instants la seguim en direcció coll del Bac i just al pas canadenc que trobarem al cap de pocs centenars de metres agafem un corriol que s’enfila per la nostra dreta. El seguim, i quin plaer  seguir-lo, ens serveix per estalviar-nos la pista, qualsevol faci pista. On hi hagi un bon corriol que s’apartin totes les pistes. I tot pedalant arribem al collet de Saiols, just sota el famós Calvari del Puig Sabastida i el Pla d’Aiats.

Foto: Serra Mateus.

Al coll de Saiols decidim fer una altra parada tècnica. Mengem, descansem, xerrem, riem, vaja lo normal. Un cop reomplerts els dipòsits seguim tot recte per anar a buscar més corriols. El següent ens durà al Serrat del Pi, on farem un descens interessant fins al torrent de la Faja, on creuem el riu per anar a buscar la pista-corriol que ens durà al Molí de la Faja.

Foto: Collet de Saiols.

saiols
portfaja

Passem el filat del Molí de la Faja i tornem a enfilar amunt, aquest cop direcció Port de la Faja i coll d’Uran. La pista de mica en mica es va tornant més salvatge fins a esdevenir un corriol. A coll d’Uran, agafem un corriol que en prou feines es veu però que és net. Es troba just a la base de Puig Satoies. El corriol és preciós, ja que baixa pel lateral del Puig Satoies, llàstima que hem de fer algun tram a peu degut a algun arbre caigut o a arrels assassines. De totes maneres, Déu n’hi do la part que es pot fer a cavall. Arribem a als Plans del Pedró o Barraca i seguim per uns metres la pista salvatge que baixa cap a la Batllia i Falgars, però de seguida la deixarem per agafar un corriol de somni. Una seqüència brutal, d’aquelles que deixen un regust de boca inesborrable i molt bo. Així doncs, girem a l’esquerra i comencem a baixar pel camí de Cabrera direcció St Miquel de Castelló.

Foto: Port de la Faja

I com arribem a gaudir d’aquest corriol, preciós i tècnic. Una passada!!!! I a més ens duu directes a St Miquel de Castelló, sense fer ni un pam de pista. Allí prosseguim amb el GR que baixa fins a Joanetes. Primer pugem uns escassos metres fins arribar a El Portell i a partir d’aquí continuem baixant i gaudint com senglars en un corriol que ens delectarà  al màxim. Llàstima que cap a la part baixa hi ha un petit tram excessivament eixarrencat on vam haver de caminar, però per pocs metres. Un cop superat el tram malmès, a cavall i avall fins a Joanetes. Després tranquil·lament per la Parcel·lària vam retornar ben satisfets cap a Les Preses i d’allí cap a casa.

Foto: Camí de Cabrera (Tram de la Freixedica)

freixedica

 

logo_kolo-bvg

Detalls

Distància 50,57km
Desnivell Acu 1.400m
Altitud Mín. 465m
Altitud Màx. 1.196m
IBP 132
País Catalunya
Zona Garrotxa-Osona