Ha passat un any des de l’últim biciviciviatge. Normalment aquesta secció la realitza en Roldi, però aquesta vegada no ens ha pogut acompanyar. Aquest cop serem 5 i per primera vegada en Quel no vindrà.

piri10ax0

Foto: Col de Chioula. Surt el sol, perfecte!!

Diumenge, 20 de juny de 2010.

Hem quedat al Consum d’Olot per sortir plegats cap a la nostra destinació. En Quel ens ha vingut a acomiadar. Se’m fa estrany marxar sense ell. Els biciviatges van néixer amb ell. Amb ell vaig realitzar el primer dels nostres viatges… Va ser una experiència única, la qual ens va agradar tant que com a mínim intentem repetir-la un cop cada any. Aquest cop, però, una lesió el priva de venir. En Josep tampoc vindrà, ni en Carlitos, entre d’altres. En fi, us trobarem a faltar… I espero que a la pròxima pugueu venir!!!! Salut i bici!!!!

Un cop ens hem acomiadat anem cap a Puigcerdà on ens espera en Raül, la meva ànima bessona hehe. En aquesta edició, doncs, serem en Raül, en Nil “Xic” o el caça passos de zebra, i dos membres nous que s’estrenen, en Txema, amic d’en Quel amb el qual connectem de seguida, i en Xevi que ve amb molta il·lusió.

En principi volíem sopar a Puymorens, però el temps no acompanya massa. Fa vent i el cel està negríssim. A més rebem les primeres males notícies, el Port d’Envalira està tancat degut a la neu que hi està caient. La 3 nacions l’han hagut d’anul·lar. I jo ja temo per les nostres mini vacances. M’espero el pitjor. Arribem a l’hotel i sopem tots junts en una de les habitacions. Expliquem anècdotes de biciviatges o sortides anteriors i passem una bona estona fins que decidim anar a dormir. Demà ens espera un dia molt llarg, això si el temps ens ho permet.

piri10ax1

Foto: Gorges de St George.

piri10ax2

Foto: Són com nens. Col du Garavel.

Dilluns, 21 de juny de 2010.

Ens llevem a les 8 del matí. Un raig de sol es filtra dins l’habitació. M’alço del llit nerviós i obro els porticons. Miro al cel. Està ennuvolat, però s’està trencant i deixa entreveure clarianes blaves. Fa fred per ser el mes de juny. Però les clarianes m’animen. Baixem a esmorzar, ens vestim i sortim.

Només de sortir de l’hotel afrontem la primera ascensió, Col de Chioula. Anem tots junts fins gairebé a dalt, on les últimes rampes fan que el grup es trenqui. A dalt de tot, però, ens reagrupem, fem la foto de rigor i podem observar alegrament com els núvols van desapareixent ràpidament i ens ofereixen un cel blau i un sol que ens comença a escalfar. Iniciem el descens ben contents ja que el temps sembla que ens acompanyarà.

Passem per lloc bonics com el Défilé d’Adouxes o les Gorges de St Georges. Preciós de veure i pedalar-hi. Encara que just abans d’Axat hem tingut la primera punxada de la jornada. En Xevi ha punxat!!!! Res de l’altre món, amb un instant ho arreglem i ja tornem a pedalar. Una vegada passades les Gorges de St Georges iniciem l’ascensió al Col de Garavel. Com sempre comencem junts però ràpidament entre uns i altres la cosa es trenca de cop. Tot i així fem un reagrupament a mig coll però es torna a trencar. Mentrestant, en Nil i en Raül juguen com nens petits… Hehehe. Finalment coronem. Ha estat dur i des d’aquí ja veiem Pailhères, un dels grans objectius d’aquest biciviatge i el gran repte d’avui. Uff com patirem…

piri10ax3

Foto: Col du Garavel. Dedica’t a tu, Roldi!!!! Recupera’t!!!!

piri10ax4

Foto: Port de Pailhères. Preciós, dur, colosal, mític!!!!

Així doncs, sense perdre més temps baixem per encarar-nos a la gran bèstia de la jornada, el magnífic Col de Pailhères. Només de començar ja imposa la seva llei, la qual es mantindrà fins a coronar, és a dir, duresa i constància. Aquest port si que trenca totalment el grup. És un rosari. Aquí cada un puja al seu ritme, les forces ja flaquegen i encara queda molt. En Txema i jo pugem a ritme, però quan arribem a la zona de les paelles blanques no ens en podem estar, afluixem la marxa i comencem a tirar fotos sense parar de pedalar.

Les vistes i la carretera són esplèndides. Després de patir bastant, per no dir molt, encara que alhora gaudint, coronem.

 

Des d’aquí dalt es pot observar gran part de la pujada. Mentre esperem, ens abriguem i mengem. Els nostres amics arriben d’un en un. El colòs no perdona a ningú. En Xevi sembla que està patint d’allò més, el veiem des de dalt i encara li queda una eternitat. Finalment aconsegueix el cim. Només de veure la seva cara sabem com ha arribat a patir. Reposa, menja i de mica en mica es va refent. Ara ja pot contemplar gran part del recorregut d’avui, el té sota els peus. Quina gran pujada!!!! I després d’estar una bona estona esmaperduts amb la panoràmica fem la foto de rigor i baixem ràpidament cap a Ax-Les-Thermes. Dins meu, però, m’omple una sensació de benestar i emoció immensa que romandran molt més enllà del descens. Per fi, després de tant de temps, ha caigut un dels mítics, grans i més bells dels Pirineus, el mismíssim Pailhères. Quin tros de port!!!! Senzillament IMPRESIONANT!!!!! Feia tan temps que li anava al darrera…

piri10ax5

Foto: Feia tan temps… El desitjat, Pailhères.

 

piri10ax6

Foto: Plateau de Bonascre o Ax 3 Domaines.

Arribats a Ax-Les-Thermes ens separem d’en Xevi. Em sembla que ja n’ha tingut prou per avui. Tampoc cal abusar, que és el primer dia i demà també serà dur. La resta seguim amb l’itinerari establert. Ara toca pujar a Plateau de Bonascre o Ax 3 Domaines. I com que es tracta de l’última dificultat del dia i com que després serà tot baixada fins l’hotel, en Txema i jo decidim pujar tant ràpid com podem. I la pujada resulta dura, duríssima i més després de Chioula, Garavel i Pailhères. Ara si que ja podem tornar a l’hotel on ens retrobarem amb un Xevi ja recuperat i ple de ganes per l’endemà.

Recorregut:

Ax-les-Thermes-C.Chioula-Belcaire-Espezel-Joucou-Axat-C.Garavel-C.Moulis-C.Pailhères-Ax-les-Thermes-Plateau Bonascre-Ax-Les-Thermes  139kms 3.685m+

Ports:

Col de Chioula
Col du Garavel
Col de Pailhères
Plateau de Bonascre

Dimarts, 22 de juny de 2010.

Ens tornem a llevar de bon humor, sembla que el mal temps ha decidit retirar-se definitivament. Avui ja ens hem despertat amb un bon sol i això ha reforçat encara més les ganes de sortir amb bici. Avui tornarà a ser una jornada dura. Sols sortir de l’hotel ja afrontem les primeres rampes del Col du Pradel. La primera part ja la coneixem d’ahir, ja que coincideix amb els primers quilòmetres d’ascensió a Col de Chioula i també fem part del descens de Pailhères. El trencant de Chioula el deixem ràpidament i llavors, uns kms més endavant deixem la carretera principal que ens duria a Pailhères per girar a l’esquerra i començar la veritable ascensió a Col du Pradel.

piri10ax7

Foto: Bon dia, iniciem Pradel.

piri10ax8

Foto: Coronant victoriosament Pradel.

Només de girar la carretera es fa petita, canvia l’asfalt i es torna preciós. Abans però, tenim un petit ensurt perquè el cartell d’informació posa que el port està tancat. Dubtem una mica però pensem que possiblement ho sigui pels cotxes i no per les bicis, si cal caminarem. Així doncs, seguim endavant. I quin encert!!!!! És una preciositat de port. Paga la pena, llàstima de l’asfalt que no està massa bé en certs llocs. Malgrat tot es tracta d’una joia. Tothom en queda enamorat.

Tot baixant cap a Niort trobem la reposta al cartell que posava port tancat. Sort que anem amb bicicleta i no amb cotxe. A La Fajolle resulta que fan obres a la carretera, però això no suposa cap obstacle, ja que podem esquivar l’esboranc amb facilitat i continuar la ruta amb tota normalitat. La carretera de baixada és impressionant i a alguns ja se’ns fa la boca aigua només d’imaginar-nos que el pugem per aquesta banda.

A La Fajolle, poblet petit però bonic, en Txema troba un amic. Un gos simpàtic que se li tira a sobre mentre estem esperant per reagrupar-nos i li comença a fer festes. En fi, ens acomiadem del gos i del poble i seguim cap a Niort per iniciar l’ascens al Col des Sept Frères, el qual no és massa dur ni exigent però puja. La carretera és estreta i passa entre boscos frondosos. Aquí en Nil ens apreta a tots i ens fa treure la llengua per mantenir-li la roda. Coronem i seguim pujant fins al Col de Marmare, el qual vam fer ahir de baixada provinents de C.Chioula. Aquest tram s’ha fet pesat perquè és d’aquells ports que no puja realment però sempre pica cap amunt i et va esmolant de mica en mica. I a més, fa calor i tot.

piri10ax9

Foto: Una preciositat de port.

 

piri10ax10

Foto: Défilé d’Adouxes.

Ens hidratem i comencem a baixar. La baixada és realment bonica, carretera estreta amb bastants revolts i amb alguna zona on deixa entreveure unes grans vistes. Una vegada finalitzi el descens anirem per un altiplà on la carretera puja i baixa constantment creuant poblets com Bestiac o Senconac. La veritat és que no ens esperavem aquesta emboscada. No sabem si encara estem cansats d’ahir o que avui s’està fent més dur del compte, però aquesta carretera ens està xuclant l’energia massa ràpidament. I segueix fent calor. Finalment s’acaba, baixem ràpidament cap a Les Cabannes i aquí començarem a pujar el gran repte d’avui, Plateau de Beille.

Mentre ens reagrupem i hidratem ens passen dos atletes corrent a peu. Iniciem l’ascens i al segon revolt ja són nostres. Continuem al nostre aire. Les forces manquen a tothom, però ara no hi marxa enrere. Sols hi ha una possibilitat i és arribar a dalt.

La pujada es fa molt i molt llarga i la calor fa que encara sigui més dur. Els quilòmetres sembla que no passin. Es fa etern, no pujo a gust, vaig a ritme però clavat. Pateixo, només vull arribar al cim per deixar de patir. Miro enrere i veig que la resta està patint igual o més. Finalment arribo a l’última paella, la qual conec d’altres ocasions, i m’anima saber que la part dura ja s’ha acabat. Corono i per fi un altre colós ha caigut.

piri10ax11

Foto: Comença port, queda un calvari!!!!

 

piri10ax12

Foto: Temps de relaxar-se una mica.

Arribem d’un en un, tan sols destacar que en Nil arriba xiulant, quina classe!!!!!!! I en Xevi, pobre, començo a pensar que potser no vindrà mai més amb nosaltres. Està desfet. La cara de dolor que posa quan corona ho diu tot. No fa massa que ha sortit d’una lesió, però ell ha volgut venir tan si com no perquè li feia molta il·lusió. Potser ara no ho veu igual. Ha arribat realment extenuat. Així doncs, anem cap al bar, ens asseiem i prenem unes coca-coles i quelcom per picar. Al sol ara s’hi està molt bé. Ens recuperem mínimament i marxem. A la baixada ens trobem els dos atletes, ja gairebé són a dalt!!!!! Chapeau!!!!!! Déu n’hi do!!!!!

La tornada a Ax-Les-Thermes és rapidíssima, sembla que tothom s’ha recuperat i en Xevi i en Nil es disputen un esprint final que treu espurnes!!!! Quin parell!!!!! Arribem a l’hotel i anem tots directes al jacuzzi. Ens ho hem guanyat!!!!

Recorregut:

Ax-les-Thermes-C.Pradel-Niort-C.Sept Freres-C.Marmare-Bestiac-Senconac-Les Cabanes-Plateau Beille-Les Cabanes-Ax-les-Thermes 124kms 3.285m+

Ports:

Col du Pradel
Col des Sept Frères
Col de Marmare
Plateau de Beille

Dimecres, 23 de juny de 2010.

Encara que es pateixi i certs ports resultin eterns o una tortura, els biciviatges passen massa ràpid. Aquest ha estat breu, sols tres dies, però ha set molt intens i bonic. Però bé, encara queda el matí de dimecres per aprofitar. Tampoc podem fer massa perquè hem d’arribar a una hora decent per anar a la revetlla de St Joan. Així doncs, sortim aviat i comencem a pujar el Port d’Envalira.

Llarg, molt llarg. No és dur, però es fa pesat. Comencem a pujar tranquil·lament fins creuar les vies del tren. A partir d’aquí s’acaba la pau. Primer fem bromes amb en Nil apretant-lo i llavors ens imposa un ritme duríssim. Les conseqüències són inevitables. El grup es trenca. El ritme d’en Nil fa que el grupet es fraccioni en qüestió de segons. Al Pas de la Casa en prou feines el puc seguir. Anem sols però anem fent la goma, hi ha moments que es queda i moments que em quedo, però seguim junts.

piri10ax13

Foto: Port d’Envalira, un altre dels grans.

piri10ax14

Foto: Últim port del biciviciviatge.

A falta de poc per coronar vaig tan apurat que si apreta un pèl més em deixarà fàcilment, però en Nil està com jo, així que ens donem la mà i coronem junts el Port d’Envalira. Arriba en Txema i poc després en Raül, el qual ens informa que en Xevi no està fi. Reculem fins trobar-lo i descansem una mica. Un cop tothom a recuperat les forces, acabem de fer el trosset que ens falta de Puymorens, ja que per aquesta banda gran part de la pujada es correspon amb la d’Envalira. Pugem tots plegats xerrant i coronem l’últim dels nostres objectius.

Retornem a l’hotel, ens dutxem, recollim les maletes, carreguem els cotxes amb tots els nostres afers i anem a dinar al restaurant on hem sopat cada dia. Ja sé, no som gaire originals però ens va agradar des del primer dia i per comoditat ens hi hem quedat. A més ens encanta veure com obren les botelles en aquest restaurant hehe. Durant el dinar xerrem i rememorem els tres dies que acabem de passar junts. I la gran notícia és que en Xevi, tot i ser el que ha patit amb més diferència, ha promès que per gota que pugui REPETIRÀ!!!!!! Que li ha agradat. Sí senyor!!!!!!

Un biciviatge més. Tot un èxit. Hem fet totes les rutes que ens havíem proposat, hem tingut bon temps i cap mal averany. Doncs bé, fins aquí la crònica. A veure si la pròxima vegada ja pot tornar a venir en Roldi i ens la fa ell.

piri10ax15

Foto: Foto de grup a Ax-les-Thermes.

Recorregut:

Ax-les-Thermes-Port d’Envalira-Pas de la Casa-C.Puymorens-Ax-les-Thermes 80kms 1.859m+

Ports:

Port d’Envalira
Col de Puymorens

logo_kolo-bvg

Veure més fotos del biciviatge