Arriben les dates i 6 bicivicis repetiran aventures per França. Aquest any en Kolo ha preparat rutes i ports pel Pirineu Basc Francès… 3 dies a la zona del Marie Blanque i 2 més a la vora del Tourmalet.

pirivf0

Foto: Col d’Osquich.

Divendres, 19 de juny de 2009.

Vam arribar ahir havent sopat, hem dormit lo just, hem esmorzat i hem hagut de canviar d’hotel. La impossibilitat de quedar-nos en el mateix allotjament ha fet que sortim a pedalar a les 11 tocades. Fa 1 dia lleig i tenim por que la pluja faci acte de presència, espatllant-nos la vetllada. Mentre aguanti, nosaltres no anul·larem res.

Sortim de Tardets i ens endinsem en carreteres secundàries que pugen i baixen collets de poca altitud… A la primera cota superior als 800m ens hem mullat una mica però tenim l’esperança que el dia s’aixequi…

Enllaçant ports passem per un caminet asfaltat envaït de vaques. Nosaltres parem, esperant que ens obrin camí, però a la primera salutació en veu alta, la vedella més propera gira cua i s’arrenca a córrer camí avall amb la imitació natural de la resta del ramat… Al mateix temps sentim un crit des del camp i un gos arrenca a córrer darrera les vaques… El pastor passa per davant nostre corrent i ens ordena que ens quedem on som, tot maleint-nos… Nosaltres, amb un camió que ha arribat darrera nostre, contemplem el panorama estorats…

Passats 5 minuts reprenem la marxa amb la tranquilitat de veure que el gos i el pastor han pogut aturar el ramat en un camp veí i que tenen mínimament controlat als vedells

pirivf00

Foto: Col des Palombières. Petit però duríssim.

pirivf2

Foto: Col d’Iraty. Direcció Burdincurutcheta.

Entre riures i fotos arribem a Hosta, direcció de Coll de Palombières. Vaja sorpresa, això no s’ho esperava ni en Kolo… ens trobem en un port curt però amb un inici infernal, amb mal estat del ferm, amb humitat, fang i pedres… Com diu en Carlitos: Aquí hi ha tal pendent que no s’hi enganxa ni l’asfalt!

Superem l’obstacle amb dificultat i baixem amb molta cura fins la carretera que ens retornarà a Tardets… Ens queda però Col de Burdincurucheta amb massa kms i percentatges propers al 10%. En Raül i en Kolo es tornen bojos d’alegria al veure que queden més de 17km de port.

Perquè no decaiguin els ànims entre els demés, en Raül ens posa un tram de veu del Sargento de Hierro que porta al mòbil… Pugem cadascú al seu ritme fins els 800m d’alçada, punt en que una boira espessa ens espera pacient per fer-nos escalar plegats i pràcticament a cegues… Per si la boira no fos prou inconvenient la carretera fins el cim està minada de vaques pasturant a les que no ens atrevim ni a aixecar la veu després de l’incident de fa poca estona…

pirivf3

Foto: Quin tros de port. Llàstima de la boira.

pirivf4

Foto: Satisfets, ruta feta i ara tot baixada fins l’hotel.

Arribem a l’hotel ben entrada la tarda… El nou allotjament és un edifici antic dirigit per gent gran. Hi ha alguna habitació que no té lavabo i que el comparteix amb la resta de la planta. Està tot emmoquetat i la majoria dels elements són de fusta antiga envernissada de fosc. Té 3 plantes sense ascensor i, evidentment, nosaltres estem a la planta més alta…

Tot i l’aparença “de casalot encantat” estem perfectament… Un cop dutxats, la cuinera de l’hotel ve en el nostre encontre per demanar-nos què ens agradaria sopar. Demanem amanida, pasta i entrecot… El mateix passa quan acabem de sopar. Es dirigeix a en Kolo i acordem que esmorzarem torrades amb truita… que no falti de res, servei personalitzat!

A l’hora dels postres arriba en Jimmy, l’últim membre del biciviatge que no ha pogut combinar el divendres feiner… Ara ja hi som tots; Kolo, Raül, Nil, Carlitos, Jimmy i jo mateix. Havent sopat les cames es queixen de que l’hotel no tingui ascensor.

Recorregut:

Tardets-Mauléon Licharre-Pagolle-Col d’Osquich-Hosta-C des Palombières-Lecumberry-C Burdincurucheta-C Bagargi-Larrau-Tardets  115kms 2.517m+

Ports:

Alt de Palasionia (Ainharp)
Col d’Osquich
Col des Palombières
Col de Burdincurutcheta
Col de Bagargi

Dissabte, 20 de juny de 2009.

Ens llevem d’hora i ens reunim a la cuina esperant la truita… En Raül porta un llibre de ports i ens llegeix la descripció del Larrau: El port més constant dels Pirineus: 10km al 10%.

El temps ha millorat però els núvols segueixen dominant el cel. Fot fresca per ser finals de juny.

pirivf5

Foto:Puerto de Larrau. L’únic que hem vist, el senyal.

 

pirivf6

Foto: Per fi, hem arribat al cim. Quina ventada!!!!

El Larrau no decep ningú, els 10km es fan llargs i tot i la constància no acabem de trobar el ritme adient. Enllacem Col d’Erroymendi amb boira i un vent que ens fueteja constantment. Travessem la frontera i rodem pel reino de Navarra acompanyats pel gran astre… Hem hagut de venir a Espanya a veure el sol!

 

Després d’un parell de parades per reomplir els bidons, investigar una pista formigonada i fer un munt de fotos reprenem la marxa per una carretera de lleugera pujada que ens tortura fins a peu de port. Comencem a escalar la Pierre de St. Martin i el vent reapareix amb força. Em sembla que cap de nosaltres havíem lluitat abans amb un vent així… ens ha fet posar peu a terra en més d’una ocasió!

Coronem amb una feinada, mengem, ens abriguem i baixem per Col de Soudet… el paisatge és meravellós!

Arribem a Tardets i ara si, el sol s’ha decidit a sortir d’una vegada per totes… ens podrem posar els pantalons curts per passejar pel poble…

 

pirivf7

Foto: Baixant cap a Tardets per Col de Soudet. Vista preciosa.

Recorregut:

Tardets-Atherey-Larrau-Port de Larrau-Portillo de Lazar-Uztárroz-Isaba-C.Pierre St Martin-C de Soudet-Ste Engrace-Tardets 115kms 2.700m+

Ports:

Puerto de Larrau
Portillo de Lazar
Col de la Pierre de Saint Martin

pirivf8

Foto: Cap al primer port de la jornada.

Diumenge, 21 de juny de 2009.

Aquesta matinada he tingut una sorpresa molt desagradable al llevar-me amb un mal al genoll anormal. Després d’un escalfament, uns estiraments i uns massatges amb crema decidim amb en Kolo, especialista en la matèria, que sortiré sense forçar i que quan no em trobi bé recularé cap l’hotel… Sortim, avui si, amb un sol que fa justícia a les dates.

Pedalem tranquil·lament, gaudint del paisatge i de la calma d’un diumenge a primera hora del matí, fins que un gos pastor comença a seguir-nos i a intentar-nos quadrar com si fóssim el seu ramat. Comencem a jugar amb ell canviant de ritme i esprintant-lo fins que arriba un descens llarg i mantingut on ell ja no ens pot seguir… De totes maneres ens ha seguit durant més de 7km i hem comprovat que fins els 45km/h el gos aguantava “a roda”…

Arribem a peu de port i tots comencem a pujar amb molta calma. Tinc sort de que el port sigui molt progressiu i hi hagi pocs trams que superin el 10%. Rebo el suport incondicional de’n Raül i en Carlitos que pugen al meu costat pràcticament tot el port, però el genoll es queixa sovint… Intento combinar trams dret sobre la bici i trams pedalant amb la cama menys dolenta però a l’alt de Labays decideixo que escurçaré la ruta d’avui… Anem plegats fins a Loudios Ichère i jo torno a Tardets pel camí més curt.

pirivf9

Foto:Pujant a Labays.

 

pirivf90

Foto: Col de Labays, als peus de la Pierre St Martin.

Els demés continuen amb una ascensió a Col d’Ichère i cap al Marie Blanque… En Nil i en Carlitos segueixen amb el seu duel particular a cada final de port… Sort que el menys jove ens entreté al xic!
Deu haver set la il·lusió de coronar un dels ports més famosos d’aquestes contrades però en el descens en Kolo i en Raül s’han afegit al duel de la mainada, i la velocitat de creuer ha augmentat desmesuradament en una carretera en mal estat i plena de corbes perilloses… La tornada a l’hotel ha estat entretinguda!

Amb els ànims calmats sota la dutxa hem agafat els trastos i cap Argèles Gazost. El nou hotel té una pinta excepcional, té piscina i jacuzzi exteriors, fins i tot tenim lavabo a les habitacions… però no disposa de cuina per preparar sopars…

Així que amb una fam de llop cap al poble a buscar el restaurant que ens ha aconsellat la recepcionista de l’hotel… Entrem a un lloc decorat amb fusta de pi i vaques per tot arreu on preparen menjar típic de muntanya. Ens demanem unes raclettes i un plats de pasta pels poc amants del formatge. El problemes arriben quan la cambrera no ens vol apuntar els segons perquè diu que no ens el menjarem… que es prepari! Acabem devorant 6 primers, 5 entrecots i 6 postres… A la cambrera li han caigut les llàgrimes quan ha vist que no hem deixat ni una engruna…

pirivf91

Foto: Un altre os dur de rossegar.

Recorregut:

Tardets-Montory-Arette-Col de Labays-Loudios Ichère-Col d’Ichère-Escot-Col de Marie Blanque-Bielle-Arudy-St Christau-Arette-Tardets 138kms 2.901m+

Ports:

Col de Labays
Col d’Ichère
Col de Marie Blanque

pirivf92

Foto:Primeres rampes del gran Tourmalet.

Dilluns, 22 de juny de 2009.

Penúltim dia d’aventures, etapa reina del biciviatge, el meu genoll s’ha recuperat miraculosament (fins que no ho vegi, no m’ho crec), però avui és l’altre membre del club “genolls de porcellana” el que s’aixeca amb molèsties…

Esmorzem de manera molt correcta en un menjador ple d’aficionats a la bici com nosaltres. Fem els tràmits habituals previs a una sortida, però avui amb una cura especial. En Kolo, que sempre és el primer d’endinsar-se en pistes formigonades o camins de terra curts, ha agafat la bici a coll perquè els neumàtics no toquin la grava del pati de davant el garatge on guardem les màquines. Està molt motivat, com de costum en aquestes ocasions.

Sortim sense cap pressa i un sol radiant escalfa l’ambient, sol que trobem a faltar en els trams de ponts i ombra previs a Luz St. Sauveur. Els nervis fa que parem abans de lo habitual per alleujar les bufetes.

Sortim del poble i comencem l’ascensió tots junts. Anem els 6 en fila de 2, cantant cançons per a infants… Se’ns n’ha anat el cap! Anem pujant mentre gaudim del paisatge fins que arribem a una zona d’obres, on ens retenen uns minuts junt amb altres escaladors. Quan reprenem la marxa el ritme ha variat i ha fet que el grup es convertís en unitats, coronant el Tourmalet per separat. Ens reagrupem, abriguem, mengem i fem que ens tirin la foto de rigor tots junts sota la figura brillant del coll. Al pic hi ha una activitat frenètica!

pirivf93

Foto: Per fi, Tourmalet al sac!!!! Mític!!

pirivf94

Foto: Hourquette d’Ancizan, bellesa en estat pur.

Baixem a Ste Marie Campan, on en Raül ens avisa que el seu genoll no està en bones condicions i on situem un supermercat-fleca per a la tornada. De totes maneres seguim tots junts a fer la volta que ens durà a peu del Col d’Aspin.

Pedalem per una carretera petita i estreta que ens condueix a lo que sembla un parc natural on el paisatge és fascinant. Ens rodegen uns prats verds, poblats de ramats, regats per un rierol fruit del desglaç i governats per una casa aïllada de pedra grisa amb teulat de pissarra… No puja massa però alguna rampa fa que es formin 3 parelles de bicivicis fins coronar Hourquette d’Ancizan.

El genoll d’en Raül ha dit prou i recularà en busca del Tourmalet, estalviant-se uns quilometres i un port. No permet que ningú l’acompanyi, així que la resta continuem amb la ruta prevista i ja és el segon dia que un “genoll de porcellana” ha de pedalar sol.

Baixem per una carretera de característiques similars per plantar-nos a peu de l’Aspin. En Kolo ens avisa que ara comencem un dels trams més mítics del Tour, la consecució de 2 gegants… Induït per paraules d’en Raül i degut a la meva desconeixença crec, equivocat, que l’Aspin serà un passeig o un mèrit tràmit… pobres de nosaltres… quedem garratibats quan veiem que el cartell indica 12km per coronar. Un cop superat l’ensurt inicial ens ho agafem amb calma i anem pujant tots junts fins als últims kms… Coronem amb el sol ja de caiguda però amb una calor asfixiant.

pirivf95

Foto: Hourquette d’Ancizan.

pirivf96

Foto: Col d’Aspin.

Després del descens i d’una altra parada a Ste Marie Campan, reprenem el camí cap l’hotel amb la 2a ascensió de la jornada al Tourmalet…

Fem una pujada continua i sense parades fins que l’inesgotable Jimmy punxa. En Kolo, mogut per la seva passió, va al capdavant de tots i en Carlitos ve trepitjant-nos els talons a en Nil i a mi. Fem un ascens idíl·lic i constant, una lluita monòtona contra la muntanya que no ens ha volgut mostrar la seva cara indomable.

Sortint del nucli de població, part més dura del Tourmalet amb rampes que superen de bon tros el 10% i on ha punxat en Jimmy, ens esperava en Raül protegit del vent i apunt per fer-nos fotos… Ens hem reunit tots dins del bar del cim.

El contrast amb el matí es considerable i a aquesta hora el pic està desert. Només hi quedem 6 bojos!

pirivf97

Foto: Tourmalet, al fons La Mongie, en 1r pla el patiment. Ànims!!!!

pirivf98

Foto: Tourmalet, baixant cap a l’hotel.

El descens és ràpid i arribant a casa, sembla mentida, encara hi ha ganes de gresca… Els últims quilòmetres de l’etapa són planers i la mainada es torna a jugar la “victòria d’etapa” amb atacs i esprints al mínim desnivell… Després de l’entusiasme, de la gesta aconseguida, s’afegeix a la festa fins i tot en Raül, amb el seu genoll desvalgut…

Arribem a l’hotel amb 9 hores de bici a les nostres potes i una sensació d’alegria indescriptible… Acabem d’escriure un nou capítol en la nostra història personal.

Recorregut:

Argelès-C.Tourmalet-Ste Marie Campan-Hourquette d’Ancizan-Ancizan-Arreau-Col d’Aspin-Ste Marie Campan-C.Tourmalet-Argelès  164kms 4.614m+

Ports:

Col du Tourmalet
Hourquette d’Ancizan
Col d’Aspin
Col du Tourmalet

Dimarts, 23 de juny de 2009.

Avui ens acomiadem amb una volta curta pels voltants del poble. Les respectives revetlles de St. Joan ens esperen a tots i cadascú de nosaltres.

Ens llevem d’hora i esmorzem sense encantar-nos perquè no se’ns faci tard. Sortim direcció Tourmalet, com ahir, però abans de sortir del nucli agafem una carretera-vial que rodeja Argelès. Sota les indicacions d’en Kolo agafem un trencall de pujada, com no, i comencem l’Ascensió a Hautacam. En Nil i en Kolo posen a prova les forces que els hi queden de bon principi. La resta anem pujant xino-xano fent companyia en Raül que continua amb molèsties al genoll… L’altre “noi de St. Pedor” abandona la pujada per no agreujar la sobrecàrrega com li va passar l’any passat.

pirivf990

Foto:Atenció, retencions a la carretera d’Hautacam!!!!

 

pirivf991

Foto: Estació d’esquí d’Hautacam.

El port se’m fa llarguíssim tot i haver anat xerrant força estona… 16km infinits! Sort que avui només n’hi ha 1 de previst. Arribem a un replà-aparcament on ens reagrupem, com sempre amb una vista excepcional, en companyia d’un ramat de xais pintats de color grana.

Acabem de fer l’últim quilòmetre plegats per arribar d’hora a una sessió fotogràfica sota el cartell de la última gràfica del biciviatge.

Baixem tot fent fotos i ens reunim amb en Raül per visitar una botiga de bicicletes d’Argelès. Sempre va bé de comprovar que el material i els preus no varien massa respecte el nostre mecànic de confiança…

Arribem a l’hotel, encara disposem d’una habitació per a tots, on hem agrupat tot l’equipatge i on la dutxa ens veu passar de manera esgraonada. Mentre els que tenen més pressa es van dutxant i enllestint la bossa, en Nil i jo gaudim de la piscina i el Jacuzzi 20 minuts per acabar-nos de relaxar…

pirivf992

Foto: Vistes espectaculars des d’Hautacam.

 

pirivf993

Foto: Foto de grup.

En Raül és el primer de marxar, els demés anem a dinar al poble i a buscar un mecànic…

El cotxe d’en Jimmy s’ha quedat sense bateria i no hi ha manera d’engegar-lo. Un cop solucionat, enfilem camí cap Olot i rodalies sense més entrebancs. Encara arribem d’hora per empolainar-nos i anar de revetlla sense haver de córrer…

Ànims que l’estiu acaba de començar!

Recorregut:

Argelès-Hautacam-Argelès 34kms 1.229m+

Ports:

Hautacam

logo_Roldi-bvg

Veure més fotos del biciviatge