Arriben les vacances d’estiu i és per a molts el millor moment de la temporada per agafar la bici i fer una excursió de més d’un dia. Ja és el tercer any consecutiu que en Sei organitza aquest tipus de sortides; aquest any seguint la iniciativa d’en Martí ens vam proposar fer “Els Pedals de Foc” . Vam ser molts els interessats però només 4 els que vam marxar: en Sei, en Gerard, en Dani i un servidor.

pfoc0

Foto: Tot llest per marxar.

Dimarts, 06 d’agost de 2008.

Les dates escollides han arribat. Sortim d’Olot. Hem escollit anar a Vielha per la collada de Toses i la Seu d’Urgell… quin viatge tan pesat i llarg. Arribem amb 2 parades, un berenar i 1 hora de retràs segons l’horari previst.

Trobem la seu dels pedals de foc fàcilment i gran part de les nostres pors s’esfumen al veure la serietat i el coneixement dels que ens reben… Ja ens esperaven, gairebé fem tard! Ens entreguen els llibres de ruta i ens fan un seguit de suggeriments que anotem ràpidament… De camí a l’hotel trobem 2 garrotxins més… un aspres amb qui hem coincidit en alguna sortida. Ells també són 4 i també s’allotgen al mateix hotel que nosaltres però fan els pedals d’occitània.
La cosa rutlla… l’hotel està molt bé, el sopar és molt correcte i demà ens passaran a recollir a les 8 amb bus i remolc… Abans de posar-nos a dormir repartim l’equipatge a les bosses, quin munt de provisions… no crec que passem gana!

Dimecres, 07 d’agost de 2008.

Ha estat plovent gran part de la nit. En Dani i en Gerard han tingut problemes per dormir. El cel està ennuvolat i la por de pluja ens acompanyarà mig matí. A les 8 ens recull el bus que ens creuarà a l’altre banda del túnel de Vielha. Som 9 i el conductor: 4 que fan el mateix recorregut que nosaltres amb diferents allotjaments, 1 noi que la fa sol en 3 dies i nosaltres 4. Cap d’ells porta equipatge excepte nosaltres… potser l’hem cagat.

Comencem a pedalar i a mesura passen les hores, el sol va sortint i nosaltres anem fent camí. El problema més greu que hem tingut ha set una punxada, ja firmaríem cada dia… bé, una punxada i un col·lapse de tràfic per culpa d’un ramat de xais que ocupava la carretera nacional que hem hagut de travessar. El llibre de ruta està molt ben especificat i en Sei en fa una lectura per a tots. Mica en mica arribem a Iran, primer control, un poblet de muntanya on ens van aconsellar que mengéssim. Així que ens entaulem i gaudim d’un àpat igual de bo que abundant… Després de dinar ens estirem sota una ombra i digerim fent mitja becaina, ens queden molt pocs quilòmetres per arribar a Gotarta i moltes hores de sol… Com no cal abusar de la situació, continuem la marxa per arribar a una residència-casa de pagès molt acollidora.

El sopar ens dóna la oportunitat de practicar el nostre anglès amb un parell de britànics que també fan els pedals. Sort de l’anglès de’n Dani i del castellà d’un d’ells, els demés haurem d’estudiar una mica més…

pfoc1

Foto: Descans merescut.

pfoc5

Foto: Descansant i gaudint del paisatge.

Dijous, 08 d’agost de 2008.

Reprenem la marxa cap les 8 del matí, volem haver fet el tram més dur per quan el sol apreti. Arribem al segon control de seguida i signem els llibres de ruta. A partir d’aquí la pista es comença a enfilar i en Dani imposa un ritme que ens costa mantenir… Anem seguint les indicacions del llibre de ruta fins arribar al Coll d’Oli. La pujada ha set dura i constant, la meitat d’aquesta sense ombra. Hem hagut de fer un tram a peu i ens hem creuat amb un parell de grups que fan la travessa pirinenca, aquests si que van carregats… En Sei ja comença a rumiar en el viatge de l’any que ve…

A Coll d’Oli dinem els entrepans que ens van preparar a Casa Vilaspasa i descansem una estona. Amb la panxa plena ens tornem a enfilar a la bici… Les ganes de coronar ens ha impedit veure el sender que marcava el llibre de ruta i hem estat provant la nostra tècnica de baixada (i després de pujada) per una vessant de la muntanya equivocada… sort que hem reculat a temps, si no potser encara hi seríem!

Un cop al camí correcte gaudim, uns més que altres, d’un descens tècnic que posa a prova els frens… en Gerard demostra el seu equilibri sobre les 2 rodes i ens guia per un camí empedrat amb forts descensos fins al riu. Tornem a la carretera i ens dirigim a Espui, on passem la nostra 3a nit fòra de casa. Hotel amb piscina, habitacions noves, sopar espectacular, dutxes d’hidromassatge… Això si que són vacances!!
A l’hotel coincidim amb els companys de ruta que fins avui tenien allotjaments diferents. Després d’intercanviar opinions i punts de vista hem arribat a un acord: demà farem un xic de trampes… les seves acompanyants que es desplacen en cotxe, ens duran gran part de l’equipatge perquè nosaltres afrontem l’etapa més dura dels pedals sense càrregues extres.

A l’hora de sopar, ens pensàvem que tindríem un sopar fluixet després de tafanejar les taules veïnes i quan ja ens havíem menjat tot el pa i l’embotit que ens havíen dut de primer, (gairebé tips) ens han dut 3 plates de menjar a punt de vessar… Hem preguntat a la cambrera i ens ha fet saber que els “ciclistes” tenen un règim especial… n’hem fet un gra massa, quina fartanega abans d’anar a dormir… hem hagut de sortir a passejar!

2 coll oli

Foto: Coll d’Oli

pfoc2

Foto: Vista preciosa.

Divendres, 09 d’agost de 2008.

Avui ens llevem amb xerrola… Abans d’esmorzar ja hem tingut una conversa de lo més animada amb l’encarregat de l’hotel. El sopar copiós d’ahir ha fet passar una mala nit a més d’un. Un cop esmorzats i organitzats ens enfrontem al famós Coll de triador. El port és llarg i constant, sota un sol de justícia, en un paisatge d’alta muntanya. A mesura vas pujant vas veient les paelles que has deixat enrere amb esforç. Pugem cadascú al seu ritme i anem esperant-nos sovint. Avui en Gerard no té un bon dia i necessita del nostre suport moral. Seguim creuant-nos amb excursionistes de la travessa als Pirineus. Els prats verds ocupats per cavalls i ramats d’ovelles fan d’escenari a un munt de fotos i a un llarg descens per pistes forestals en bon estat.
Arribem a l’estació d’esquí d’Espot, continuem amb el descens fins a un alberg, a peu de pistes, on ens signen el llibre de ruta i on ens mengem els entrepans que ens han preparat a l’hotel d’Espui. Deixem l’alberg i el descens encara continua per la carretera que creua el poble d’Espot fins el trencant de Jou. En aquest punt el relleu canvia bruscament per tornar a enfilar-se per una carretera estreta que ens dúu a Son. Abans d’arribar-hi, però, parem a una font a omplir el bidons i refrescar-nos. Amb el refugi localitzat i els llibres de ruta signats fem un gelat i gaudim de l’ombra que proporcionen els arbres de la terrassa de Casa Masover.
Amb les provisions a la baixa i els ànims refets, agafem un corriol que ens duu per una fageda fins al parc nacional del Bosc de Gerdar. Com ens havien avisat que l’hotel on ens allotjarem avui també té piscina a més de un jardí immens i camp de golf, no ens encantem gaire tot i la espectacularitat del paisatge.
Arrosseguem la bici en el tram no ciclable del parc i arribem al refugi on ens signen el llibre de ruta i prenem un refrigeri per acabar d’arribar a l’hotel… Tarda de relax en una tombona prenent el sol i capbuçant-nos a la piscina. Realment l’hotel està bé, cal una menció especial per l’organització dels pedals de foc que ens han muntat unes vacances collonudes.

 

Dissabte, 10 d’agost de 2008.

L’últim dia… Per esmorzar podem gaudir d’un complet buffet lliure que encara ens deixa millor record de l’hotel. Sortim d’hora i ens incorporem a la carretera fins Alós d’Isil, creuem el poble i canviem l’asfalt per una pista forestal en bon estat. Anem seguint el riu per una pista paral·lela que puja i baixa. Coincidim en aquest tram amb els 4 companys de ruta que van començar els pedals amb nosaltres i que les 2 primeres nits van tenir diferents allotjaments. Arribem al refugi de montgarri on prenem un refresc i reprèn cada grup el seu ritme. Superem un tram de pujada i arribem a l’estació d’esquí de Pla de Beret. Després d’un petit tram de carretera tornem a agafar un corriol de pedra on iniciarrem un divertit descens. Anem seguint les indicacions del llibre de ruta per arribar a Vielha.

pfoc4

Foto:Liderant el grup.

 

pfoc3

Foto: Objectiu assolit!!!!!

A pocs quilòmetres del nostre destí ens dóna la sensació que estem donant voltes allà mateix… Finalment arribem a un carrer de Vielha i ens dirigim a l’hotel de la primera nit on tenim aparcat el cotxe i on tenen una habitació habilitada per a què ens dutxem i canviem. La recepcionista ens ha aconsellat un restaurant i tenint en compte l’hora i la gana li fem cas.

El restaurant està al complet i esperem gairebé una hora el nostre torn. Un cop a taula entenem tot el rebombori organitzat: Bon servei, cuiner premiat, menjar deliciós i bé de preu…

Amb l’estómac saciat anem a la seu dels pedals de foc, ens signen per últim cop el llibre de ruta i ens entreguen el mallot-obsequi que ens mereixem… No ens estranya que tinguin tan d’èxit, ho tenen tot molt ben organitzat. Ens queden pendents els pedals d’occitània.

Tornem a Olot per l’eix, fent cas a l’amiga de Gotarta que sabia molt bé de què parlava…

 

logo_Roldi-bvg

Veure més fotos del Biciviatge