Ja fa més d’un any de l’últim biciviciviatge. Però ja ha arribat l’hora de tornar-hi. Aquest cop ha estat tot a corre cuita i gairebé d’imprevist. Fins i tot creia que no en faríem cap. Per sort 3 bicivicis anem a Mallorca!!!!!!!

mall

Foto: Típica carretera secundària de Mallorca.

Dilluns, 17 d’octubre de 2011

Com ja he esmentat, aquest any ha anat d’un pèl que ens quedem sense biciviatge. Al mes de juny n’havíem de fer un però per varis motius va resultar impossible. I el d’octubre he hagut d’esperar fins l’últim instant per saber si el podria organitzar o no. Malgrat tot, dues setmanes abans de marxar m’hi vaig posar en sèrio i ho vaig preparar tot. El problema fou que al ser tan precipitat molts amics no s’ho varen poder combinar. Una pena. En Quel segueix patint certes molèsties i ha decidit fer bondat, bona elecció. En Nil, tot i les seves ganes, no pot per culpa d’exàmens, ell que sempre anima els ports i els finals… En Xipie aquesta vegada està lesionat. I així successivament.

Així doncs, tan sols en Xevi, que va prometre que tornaria, i en Carlitus, que aquest any retorna, juntament amb un servidor anem cap a Mallorca. Encara que tres dies abans de marxar em pensava que tampoc hi podria anar degut a unes molèsties al genoll que em varen impedir acabar la sortida del divendres passat. Fins i tot un amic em va haver de venir a recollir amb cotxe ja que no podia ni pedalar. De fet, he estat tot el cap de setmana parat, sense fer res. El genoll ha millorat però encara no està fi. Però ha arribat el dia i després de donar-hi moltes voltes he decidit provar sort i anar-hi. Avui, dilluns, tenia tot el matí lliure per preparar les coses. Normalment hauria anat a fer una volta curta per estirar les cames, però el genoll encara em molesta i no em vull arriscar. Esperaré a demà a veure com va. Tinc neguit i por. No les tinc totes, normalment els dies abans d’un biciviatge estic alegre i eufòric, però aquesta vegada és diferent. Encara sort que recollint en Xevi i en Carlitus m’han transmès part del seu entusiasme. En Xevi està realment il·lusionat i l’ha preparat a consciència després d’haver patit tant l’any passat. Per altra banda, en Carles també està molt content de poder tornar a fer-ne un. I vulguis o no, això s’encomana. Hem marxat cap a les 18:00 d’Olot i ja som al port de BCN llestos per embarcar. Més ben dit, ja estem embarcant!!!!
Ara ja no hi ha volta enrera. MALLORCA ens espera!!!!!!!

mall1

Foto: Cim de l’Alt del Monestir de Cura.

mall3

Foto: Punxada de bon rotllo ;-)

Dimarts, 18 d’octubre de 2011

Hem dormit bastant bé al vaixell i hem arribat d’hora. Tal i com estava previst. Així doncs, conduim fins al nostre hotel, a les afores d’Inca, una casa rural molt agradable i bonica des d’on es pot observar la Serra de Tramuntana. Tot i que quan arribem encara és fosc. En Xevi i en Carles es queden a esperar per veure com surt el sol. Jo vaig a dormir una estoneta. Poc després ja és l’hora d’esmorzar. Gairebé que m’han tret del llit, m’he ben endormiscat. L’esmorzar és impecable, són d’aquells que tan agraden en Quel. Doncs bé, ens atipem, ens canviem i sortim a pedalar.

Fa un dia espaterrant. Ha arribat l’hora de posar a prova el genoll. No sóc massa optimista. Les sensacions no són bones, tampoc dolentes, però me’l noto diferent i pesat. Així doncs, comencem a pedalar suaument entre murs que envolten les carreteres, típic de moltes illes on bufa el vent, per anar a cercar la primera ascensió d’aquesta estada. El primer a caure serà el Monestir de Cura, pujada curta, no massa exigent i bonica, amb vàries paelles i bones vistes a la part final. En Xevi i en Carles tan bon punt inicia el port se’n van solets. Em sembla que aniran a per totes, tenen ganes de jugar. Ho he vist escrit en els seus ulls. Per a mi, molt millor d’aquesta manera, així puc anar fent tranquil·lament amb el meu ritme de tortuga que fins i tot els cargols s’enfilen pels radis de les rodes. El genoll es comporta, però cada vegada que intento forçar m’avisa perquè no em passi de llest. M’he quedat amb les ganes, jo també em moro per jugar. Però millor a poc a poc i poder fer tota la ruta que no quedar-se tirat a la primera. Quan ja falta poc per arribar a dalt, en Carles i en Xevi em venen a buscar, es deuen haver cansat d’esperar-me hehe. Des de dalt es pot observar gran part de Mallorca i també es pot veure el pròxim objectiu, St Salvador. Sembla lluny, ara que Inca encara sembla molt més lluny i petita davant la immensa Serra de Tramuntana. Bé, ja hem fet prou fotos i ja va essent hora de tornar-hi.

mall4

Foto: Pujant a St. Salvador.

mall5

Foto: Sant Salvador.

Baixem i poc després, just abans d’entrar a Llucmajor, punxem. Sort que l’ambient és bo i ens ho agafem tot rient. Jo aprofito qualsevol parada per estirar. Pel planer gairebé sempre vaig a roda perquè és la manera de no forçar i no notar molèsties. Malgrat tot, sembla que de mica en mica es va carregant. Sense adonar-se’n ells van augmentant el ritme. La carretera està en perfecte estat, puja i baixa suaument, vent gairebé imperceptible i ells dos es van rellevant de primera, com gaudeixen de la carretera. Sobretot en Xevi, és com un nen amb sabates noves. Roda que roda. Precisament això, fa que haguem de parar abans d’iniciar St Salvador. Me’l noto molt carregat i he d’estirar. Quan acabo començo a pujar lentament, sembla que els estiraments comencen a fer l’efecte desitjat. Ja torno a estar sol, ells dos continuen amb el seu duel particular i jo sols penso, si estigués bé… En fi, vaig gaudint del paisatge i de la pujada. Un port realment preciós, sense ser exigent, però amb una carretera que dóna molt de si. Té múltiples paelles i a mesura que vas guanyant altitud les vistes milloren exponencialment. M’agrada!!!! Quina sort poder pedalar encara que sigui lentament. Sense adonar-me’n arribo a dalt, ells fa estona que m’esperen.

Anem a omplir els bidons d’aigua en una font que hi ha. Ara si que podem observar bé les vistes que ens ofereix aquest indret. Després de bromejar una mica comencem a baixar però veiem una cosa que ens crida l’atenció, una creu i un caminet que sembla asfaltat. I clar, s’hi tiren de caps!!!!! I jo pensant en si ho he de provar o quedar-me a baix mirant com ells pugen, ja que sembla bastant dur i resulta que no està asfaltat sinó empedrat. Potser me n’arrepentiré, però no ho puc evitar, jo també hi vaig. El genoll sembla que bé i arribo a dalt sense massa dificultats. Els altres només de veure’m es posen a riure i em diuen: “Què!! No te’n podies estar,eh? No et feia mal el genoll?” Però no m’he pogut resistir. Sort que no era massa llarg. Des d’aquí dalt es pot veure bona part de la pujada, és magnífic.

mall6

Foto: St Salvador.

mall7

Foto: A l’hotel d’Inca.

Ara ja tornem cap a l’hotel. Ja hem fet totes les ascensions d’avui. La carretera que ens queda fins a Inca és bàsicament planera, però amb algun tram de pujadeta suau. Encara que tot i ser suau pateixo més aquí que en les dues pujades anteriors. Serà degut al ritme. Vaig a roda i em porten al límit del genoll. Els costa tan poc animar-se… com roden… Al final els he de demanar per parar, no puc més, se m’està carregant i necessito estirar. Per sort, la tensió disminueix i podem continuar.

Un cop hem passat Inca es disputen l’esprint final, jo n’hi ho intento, ni de conya. Arribo a l’hotel i ja me’ls trobo tots dos asseguts a fora i fent-la petar. M’expliquen com ha anat i resulta que en Xevi ha guanyat majestuosament. Seguim xerrant i xerrant, prenem quelcom i ja és hora de dutxar-se i cercar un restaurant a Inca. A la dutxa estic eufòric, em pensava que no podria ni tan sols fer una de les pujades i en canvi les he fet totes dues i a més he acabat la ruta!!!! Al matí no m’ho pensava. A veure demà…

Recorregut:

Inca-Sencelles-Randa-Cura-Randa-Llucmajor-Porreres-Felanitx-St Salvador-Felanitx-Petra-Sineu-Inca 125kms 1.300m+

Ports:

Monestir de Cura
St Salvador

Dimecres, 19 d’octubre de 2011

Avui ens espera l’etapa princesa d’aquestes vacances a Mallorca. O sigui dura i llarga. És per això que esmorzem bé i comencem aviat.

Comencem a pedalar direcció Inca i ràpidament girem a l’esquerra per agafar una carretera plana i molt llarga que ens durà a l’inici de les muntanyes, a S’Esgleieta. A partir d’aquí comença el festival i s’haurà acabat el descans per una bona estona. Jo ja començava a maleïr el planer, quina tortura!!!! La carretera es torna sinuosa i més bonica, superem el Coll des Tords sense massa dificultats, pujada suau però amb encant, i finalment arribem a Calvià. Parem en un parc infantil on hi ha una font i una vegada tenim les provisions líquides ben plenes comencem amb la pujada a Galilea. Sense exigències, a ritme i gaudint del paisatge. De moment, esmentar que tots els ports que hem fet fins ara ens han agradat molt. Ells dos, per descomptat ja fa estona que han començat la guerra. Epps sempre de bon rotllo, eh? Sols és per posar-hi emoció i una mica més d’alegria a l’assumpte hahaha. Només d’arribar a dalt ja els veig a tots dos rient i discutint la jugada. I no és bonic això?

mallo

Foto: Baixant a Valldemossa, espectacular!!!!

mallo1

Foto: Port de Valldemosa.

Tot seguit baixem una miqueta i de seguida comencem a pujar Es Grau. Un portet curt, amb certa intensitat i molt entretingut. Ens agrada molt. També dir que em començo a notar millor, però no al 100%. Superem el Coll d’en Claret amb facilitat i comencem a baixar cap a Valldemossa. Des de la carretera mateix ja es divisa tota la costa i el mar, preciós. Abans d’arribar a Valldemosa girem a l’esquerra per baixar fins a Port de Valldemossa. I quina troballa!!!!! Des de dalt veiem el poblet allà al fons rodejat entre les copes verdes dels arbres i el blau intens del mar. Digne de veure. Ens agrada tant que durant la baixada ens anem parant múltiples vegades per saborejar les vistes i tirar fotos. És una baixada espectacular, plena de paelles. Sens dubte el port més bonic de tots els que hem fet fins ara. Una passada, una joia!!!! Després de moltes fotos arribem a baix on seguim fent fotos i on fem un toc.

Tornem a les nostres respectives muntures i ara toca la millor part, escalar aquesta preciositat de carretera que serpenteja entre els arbres i les roques!!!! I després d’aquesta motivació extra decideixo fer un test de genoll hehe. Així doncs, amunt, amunt i fora!!!! Amb en Carlitus hem fet un tu a tu molt interessant fins dalt. Gas a la burra!!!! I el genoll ha respost bé. Tot i que en alguns instants ha donat mostres de queixar-se. Bé, serà qüestió de no abusar.

mallo2

Foto: Túnel de Monnàber.

mallo4

Foto: A l’altra banda del túnel de Monnàber, Gorg Blau.

Coronat Valldemossa seguim cap a Sóller on ens tornem a parar per comprar beure i comestibles. Hem quedat secs. Per cert, la carretera de Valldemossa a Sóller és molt maca, sempre rodejant la costa. Després de la compra continuem la ruta enfilant-nos al túnel de Monnàber. Pujada llarga, que encara es fa més llarga després de tot el que ja hem fet. Però no mata, té algun tram bonic, però després de Valldemossa… costa d’apreciar. A mi que encara em dura l’adrenalina de Valldemossa dicto el ritme. Pobre de mi, hagués valgut més fer cas al cap i no al cor, ja que després de pocs quilòmetres el genoll comença a avisar i el físic també. M’he quedat sense forces. Això pinta malament. En Xevi i en Carles fan el seu duel particular i jo ja en tinc prou amb el meu calvari privat. I com dura el calvari, uff!!!!! Se’m fa etern. No vaig ni enrera!!!! Arribant a dalt ja els veig com sempre, rient i fent-se bromes. Corono i m’hi apunto, ja he patit prou, ara toca riure una miqueta. Des de dalt hi ha millors vistes i estem just a l’entrada del túnel de Monnàber.

Al cap de poc el creuem i l’espectacle a l’altre costat és molt millor, entre el Puig Major i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau quedem ben bocabadats. Seguim baixant una mica més però de cop i volta la carretera és un seguit de puja i baixes que ens acaben de desgastar. I entre tots aquests tobogans topem amb el mirador de la Casa Nova, realment espectacular. Obligatori parar i mirar. Aleshores un cop arribats al Coll de Sabataia baixem ràpidament cap a Inca. La baixada de Sabataia és molt sinuosa, bonica i espectacular. Fins ara, podríem dir que tots els ports que hem fet són bonics, sense ser exigents i amb moltes paelles. Però no tot és baixar, abans d’Inca ens queda un repetxonet. I com ahir, passat Inca, els dos nens es tornen a disputar l’esprint final. Quan arribo a l’hotel ja es veu d’una hora lluny qui ha estat el vencedor. Es veu que en Xevi ha atacat massa d’hora i en Carles l’ha fulminat a l’últim moment. Ens tornem asseure a les cadires de la terrassa i mentre prenem quelcom passem revista a la jornada. Una altra gran diada de cicloturisme!!!!! I jo estic pletòric!!!!! El meu genoll ha aguantat!!!!!!!

Per recuperar-nos de la pallissa avui ens quedem a sopar a l’hotel rural. I quin sopar!!!! Per llepar-se’n els dits!!!!!

mallo5

Foto: Carretera a Coll Sabataia, mirador Casa Nova.

Recorregut:

Inca-Consell-Palmanyola-S’Esgleieta-Establiments-Calvià-Galilea-Es Grau-Port Valldemossa-Deià-Sóller-Monnàber-C.Sabataia-Selva-Inca 177kms 3.081m+

Ports:

Coll des Tords
Alt de Galilea
Es Grau
Coll d’en Claret
Valldemossa (Pla del rei)
Alt de Can Bleda
Túnel de Monnàber

Biciviciviatge mallorca Ports Monnàber

Foto: Mirador Casa Nova.

Dijous, 20 d’octubre de 2011

Avui el dia s’aixeca gris, el terra està mullat, la previsió del temps diu que plourà poc i intermitentment. Tan bé que es roda sols amb un culot i un maillot curts. En fi, avui toca abrigar-se una mica més i agafar l’impermeable per si de cas. No fa fred però fa fresqueta. A més, tan sols sortir de l’hotel ens trobem amb el vent i evidentment, de cara. El genoll, encara que sembli estrany després de totes les pujades, dóna indicis d’estar millor. O sigui que avui res d’anar a roda. Avui toca l’etapa reina!!!! Comencem a ritme i decidim fer relleus per retallar quan abans millor el terreny que ens manca per arribar a Pollença. Zona de tobogans i sempre acompanyats pel nostre amic, el vent. Arribem a Pollença i sembla que tothom ho ha donat tot. Ja estem cansats abans de començar la primera pujada del dia. Què hi farem. Passem Pollença i comencem a pujar el Coll de Femenia. Segur que amb sol és més maco, tot i així també ho és. Llàstima que la boira no ens deixa apreciar la totalitat del seu paisatge. Aquesta vegada sóc jo qui arranco, ja fa dies que em quedo amb les ganes. Avui he decidit que mentre el genoll aguanti aniré al màxim. Corono i ens reagrupem.

De moment no plou però està gris. Arribem a Coll Sabataia i a partir d’aquí repetim el recorregut d’ahir fins a Sóller però a l’inversa. Bé, no del tot, ja que avui toca incloure-hi el Coll de Reis o La Corbata. Tornem a passar pel mirador de la Casa Nova i poc després arribem al trencant de Coll de Reis. Per aquesta cara és bonic i puja serpentejant, encara que curt. Però l’altra cara… Oh Déu meu!!!! No sabria dir si és el més bonic o el més espectacular de tots els que he vist. I a hores d’ara, n’he vist moltíssims. Però una cosa està clara. Només de treure el cap a l’altra vessant i observar la baixada tan enrevessada que hi ha per arribar a Sa Calobra hem FLIPAT!!!! Possiblement n’hi ha de més espectaculars, però de ben segur que aquest es troba en el grup dels escollits. Ha estat una sorpresa TOTAL!!!! No s’ho esperava ningú, ni tan sols jo que havia preparat les rutes. Quina PRECIOSITAT DE PORT!!!!! Magnífic, genial, meravellós!!!!! Ahir vam al·lucinar amb el de Valldemossa però aquest el supera en escreix.

mallor1

Foto: Coll de Reis o Sa Calobra o La Corbata. ESPECTACULAR!!!!

mallor2

Foto: Coll de Reis. Baixant cap a Sa Calobra.

Després de babajar com gossos davant d’una carnisseria comencem a baixar per les seves sinuositats, parant i fent fotos i intentant aprofitar al màxim el goig d’aquesta carretera. Quina passada, senzillament únic. Arribem a Sa Calobra. Lloc on tota la màgia desapareix a l’estar saturat d’autobusos i turistes. Fem el toc amb un plis plas i marxem ràpidament d’aquest bullici. Comencem a pujar tranquil·lament, però aquesta bellesa sols fa que provocar-me. Així doncs, sense contemplacions i al límit fins a dalt. Tant plaent és baixar-lo com pujar-lo. Segurament el port més dur (segons percentatges) dels que hem fet a Mallorca, juntament amb el de Valldemossa. Però el més maco de tots amb diferència. Des de dalt torno a contemplar tota la pujada, no em cansaria de mirar-la. Instants després arriben en Carles i en Xevi pressionats per un autobús.

Durant el que queda de ruta ens passem una bona estona recalcant una vegada i una altra la bellesa del Coll de Reis. I és que ha pagat la pena fer-hi un baixa i puja!!!! Tornem a la carretera principal i tornem a passar pels embassaments i sota el Puig Major, el qual avui podem apreciar millor. Ahir a la tarda ja es començava a tapar una mica i ara ja s’han obert clarianes. El cel torna a ser blau. Per aquesta banda Monnàber se’ns ha fet curt. I ara ens toca un descens llarg i ràpid fins a Sóller.

mallor3

Foto: Escalant el túnel de Monnàber. Al capdamunt Puig Major.

mallor4

Foto: Coll de Sóller.

Tornem a parar al bar d’ahir per reomplir els bidons i enfilem cap el Coll de Sóller. En Xevi avui sembla que no va tan fi com els altres dies, però bé. En Carles i jo comencem a animar-nos, sobretot després de deixar enrera la carretera principal i iniciar la veritable ascensió per una carretera secundària folrada de paelles. Increïble. I jo diria que ens hem animat massa ràpid. Ens trobem bé, el port no és dur, es deixa fer i nosaltres tenim ganes de jugar. No guardem cap cartutx a la recàmara. Amunt, amunt!!!! GAS!!!!! GAS!!!!! Eh Carlitus? Ens ho passem bomba!!!! I quin fart de divertir-nos que ens fem. Ens reagrupem a dalt i baixem. L’altra cara també és sinuosa i plena de paelles. Genial.

Després del descens anem cap a Bunyola i afrontem l’últim coll amb propietats de la diada, el Coll d’Honor, bé, no per a tots, alguns li perden hehehe. Així doncs, continuem abusant del cos i pugem a bloc. Després de fer la foto de rigor baixem, però encara ens queda el Coll d’Orient que per aquesta banda no és ni llarg ni dur, a excepció de les rampes del poble. L’altra cara, per on baixem, ja és una altra història. Finalment creuem per varis poblets passant per carreteres petites i encisadores i arribem a Inca. Avui no hi ha disputa d’esprint. Arribem tots junts, satisfets i contents. Un dia més a la butxaca, amb moltes anècdotes, colls i quilòmetres. L’única nota negativa és que demà ja marxem!!!! Però abans, anem a celebrar l’èxit d’aquest biciviatge en un restaurant argentí on ens posem les botes. Visca els entrecots!!!!

mallor5

Foto: Coll d’Honor.

Recorregut:

Inca-sa Pobla-Pollença-Femenia-C.Sabataia-Sa Calobra-C.Reis-Monnàber-Sóller-C.Sóller-Bunyola-C.Honor-Orient-Alaró-Lloseta-Inca 167kms 3.338m+

Ports:

Coll de Femenia
Coll de Reis
Coll de Reis
Túnel de Monnàber
Coll de Sóller
Coll d’Honor
Coll d’Orient

mallorc

Foto: Ascens a la Talaia d’Albercutx.

Divendres, 21 d’octubre de 2011

Això ja s’acaba. En principi avui no havíem de fer res, però ahir al vespre mentre sopàvem vàrem deicidir aprofitar al màxim el matí. Per tant, ens hem llevat ben d’hora i el primer que hem fet ha estat anar a recollir les ensaimades que havíem encarregat al forn. Quina oloreta!!! I tot seguit hem conduit fins a Port de Pollença, on hem aparcat i hem pujat amb bici a la Talaia d’Albercutx. No tenim temps per a res més, ja que tenim el temps just per tornar a l’hotel, dutxar-nos, esmorzar i anar cap a Palma per embarcar.

Però llevar-se d’hora surt a compte. Perquè la pujada resulta preciosa. I molt més amb el cel mig ennuvolat i un sol rogent que ens regala unes vistes impressionants. La primera part de l’ascensió és fins al Mirador des Colomers. Pujada constant i regular, carretera bona i ampla, amb bones vistes i per tant maca. Tot i que la segona part és la millor. L’asfalt perd en qualitat però el port guanya en bellesa. Es torna estreta i sinuosa, guanyant altitud sobre el mar i regalant unes panoràmiques privilegiades. Pujem tots junts embadalits per la sortida del sol.

mallorc1

Foto: Des del cim d’Albercutx.

mallorc2

Foto: Recordant el nostre amic X.Tondo (D.E.P.)

Després de fer milers de fotos ha arribat l’hora de tornar al cotxe. Ens hi quedaríem més estona. Però tot acaba. O sigui que cap a l’hotel. Abans però els verds ens posaran una recepta perquè una de les bicis tapa la matrícula… quina merda!!!!! En fi, coses que passen. Millor això que no pas un accident. Tot i així, la recepta no se’ns posa massa bé i no ens deixa gaudir al 100% de l’esmorzar que tant anhelem.

Arribem al port, embarquem i ja tenim un altre biciviciviatge realitzat. I aquest el dediquem molt especialment al nostre malaurat amic Tondo. Per altra banda el genoll s’ha recuperat, no hem patit cap entrebanc i tot ha anat sobre rodes. Mai millor dit!!!! Ara haurem d’esperar fins l’any que ve. Si tot va bé en farem un altre. A on? No ho sé. Ja m’ho pensaré hehehe. Fins aviat!!!!!

Sempre Tondo!!!!!!

Recorregut:

Port Pollença-Mirador des Colomer-Talaia Albercutx-Mirador Colomer-Port Pollença 11,58km 356m+

Ports:

Talaia d’Albertcutx

logo_kolo-bvg

Veure més fotos del biciviatge