Després de l’èxit del biciviatge de l’any passat ens sentíem obligats a repetir.

Influenciat per l’Iñigo Cuesta, escalador resident a Burgos, i sota la seva supervisió, en Kolo va preparar rutes per Castilla León, Cantábria i Astúrias. Vam escollir les mateixes dates que l’any passat, la última setmana d’Octubre, i vam convèncer en Jimmy perquè vingués.

Aquesta vegada, però, vam organitzar-ho diferent: aniríem en cotxe fins els allotjaments i faríem rutes circulars des d’ells.
Un altre biciviatge estava en marxa…

cantab0

Foto: El primer obstacle del dia és el Puerto de los Tornos.

Dilluns, 22 d’octubre de 2007.

Vam partir d’Olot havent dinat amb l’Space del meu pare, amb les bicis i les motxilles…

El viatge d’anada es va fer molt llarg, 8 hores de cotxe fins a Villarcayo, residència habitual de l’Iñigo i on hem programat el nostre allotjament per aquestes nits.

Però avui, toca pedalar.

No ens llevem d’hora, que estem de vacances. Fem un esmorzar correcte i ens traslladem 20km fins a Bercedo, des d’on començarem “l’etapa”.

Pedalem per carreteres petites i poc transitades enmig de paisatges meravellosament verds. En Kolo ens guia de manera precisa gràcies a un mapa-xuleta que porta a sobre. El alto de los Tornos, primera dificultat del dia, ha set molt fàcil. Res a veure amb el Collado de Asón i Portillo de la Sía, ports més llargs i enllaçats per un replà que ens fan suar la cansalada.

Després d’un descens genial entre vistes magnífiques arribem a Espinosa de los Monteros, població a peu del Picón Blanco, últim obstacle de la jornada.

cantab2

Foto: Collado de Asón, preciós.

cantab1

Foto: Coronant el terrorífic Picón Blanco.

Ens van dir que seria dur però un cop a dalt i a excepció d’en Kolo, és clar, ho considerem no ciclable. El picón és un port de 8km poc constants amb rampes duríssimes que acaba de destrossar-nos… Si veníem cuits ara ja estem a punt perquè ens fotin queixalada.

Ara entenem perquè un nen a qui hem preguntat ens ha dit: “El Picón es peligroso”, cal deixar-ho tot pujant i posar els 5 sentits baixant.

Un cop retornats a Villarcayo sortim a comprar algunes provisions i aprofitem per fer un xic de turisme pel poble… Aquí se sopa tardíssim i la gana comença a apretar.

Recorregut:

Bercedo, Ramales, Collado de Ason, Portillo de la Sía, Espinosa de los Monteros, Picón Blanco, Espinosa, Bercedo 100kms 2.307m+

Ports:

Puerto de los Tornos
Collado de Asón
Portillo de la Sía
Picón blanco

Dimarts, 23 d’octubre de 2007.

Avui abans de sortir ens ha visitat l’Iñigo. El dia que farem la marxa que porta el seu nom hem tingut el privilegi de conèixer un dels escaladors amb més renom del pilot professional. Ens ha indicat alguna modificació del traçat en millora del paisatge, ens ha desitjat sort i ens hem acomiadat.

cantabr0

Foto: Villarcayo, amb el mític Iñigo Cuesta.

cantabr1

Foto: San Pedro Romeral.

La marxa surt de la plaça major de Villarcayo direcció Puentedey i Argomando per una carretera comarcal estreta envoltada de prats de pastura i de poblets enfilats a la roca que delimita el riu. Només trepitgem carretera nacional uns instants.

El primer pic amb nom propi és Puerto Magdalena tot i que ja hem fet l’escalfament al alto de Argomando. Pugem pel mig d’una fageda fins arribar a uns prats, d’un verd tan intens que fa mal els ulls. Arribem a San Pedro del Romeral, on fem la primera parada per menjar alguna cosa, i on a mi, no em faria res quedant-me pasturant amb els cosins…

El segon port és Puerto Braguía, més exigent que el primer. Quan coronem i parem a fer les fotos de rigor es posa a ploure. La por de pluja s’ha complert, però decidim tirar endavant ja que ens trobem a la meitat del recorregut. El descens ens deixa molls a peu de Puerto Caracol… només hi ha un 1km pla entre els dos ports. Amb la pluja tot agafa una altra dimensió: les imperfeccions de l’asflat, les fulles caigudes, les baixades, les curves…
Quina ruta més trenca-cames… el descens de Caracol va a enllaçar amb la carretera de pujada de Puerto Lunada…
Ens parem per reagrupar-nos i fer aigua a una casa propera al trencant dels 2 ports.

cantabr2

Foto: San Pedro Romeral.

cantabr3

Foto: Un altre a la col·lecció, Puerto de la Braguia.

Si pujant el Caracol se me n’ha anat el cap, ara és l’incombustible Jimmy el que imposa el seu ritme… Jo pago la bajanada anterior, em quedo sense cartutxos i agafo una “pàjara” molt considerable, la pitjor que recordo. Segueix plovent i si la pujada castiga les cames el descens ens destrossa les mans, cervicals… i fins i tot la mandíbula se’ns enrampa de tant tremolar… Tenim moltíssim fred i no para de ploure… ens reagrupem en una parada de bus que hi ha al final de la baixada. Per culpa del fred no paro de renegar i maleïr els Joseps que no paren de riure’s de mi… Estic en hores molt baixes!
Com no hi ha més remei, ens enfilem a les bicis i cap a l’hotel. Ens queden 30km de planer pel mig d’un paisatge rural on totes les carreteres ténen un dit de merda de vaca que s’aixeca amb el pas del primer… Arribem coberts d’herba digerida.

Acabem arribant i la primera feina és rentar les bicis. A la propietària de l’hotel no li ha fet massa gràcia que arribem com hem arribat. Després de dutxar-nos i rentar la roba a la banyera encara tremolem, quin dia tan dur i encara queda una bona estona per anar a sopar… Ens fem una promesa: No ens mullarem mai més!

cantabr4

Foto: Sort que el cartell posa que està obert, perquè fa dia de gossos.

Recorregut:

Villarcayo, Argomando, Puerto de Magdalena, Puerto de Braguia, Alto de Caracol, Puerto de Lunada, Espinosa de los Monteros, Villarcayo 150,8kms 2.745m+

Ports:

Alto de Argomando
Puerto de Magdalena
Puerto de la Braguia
Alto de Caracol
Puerto de Lunada

cantabri0

Foto: Puentedey.

Dimecres, 24 d’octubre de 2007.

Segueix plovent i les previsions no pinten bé… Ara entenem tots, el perquè d’aquest paisatge tan verd.
L’Iñigo ens vé a acomiadar, recollim l’equipatge, visitem un mecànic del poble veí degut a un petit desajust a la bici d’en Jimmy, i ens dirigim a Cabezón de la Sal. Avui no pedalem per culpa del mal temps; fem un xic de turisme, anem a dinar, i arribem a la pensió molt d’hora. Com segueix plovent, i la mandra ens ha guanyat el pols, ens tanquem a l’habitació, engeguem la Play Station i ens passem la tarda jugant.

El problema ens sorgeix quan a l’hora de sopar no trobem un restaurant obert en tot el poble… hem d’agafar el cotxe i sortir a la carretera nacional perquè ens serveixin menjar. Ens “acullen” en un restaurant on el propietari ens dóna la tabarra durant tot el sopar per després cobrar-nos els seus punts de vista a preu d’or.

Dijous, 25 d’octubre de 2007.

Segueix plovent… Esperem una mica a la pensió però decidim traslladar-nos a Astúrias ja que a mesura avança el dia, la intensitat de la pluja augmenta. A cap dels dos hotels concertats ens posen problemes; ni per anular la reserva ni per augmentar-la un dia més.

Arribem a La Isla cap el migdia i plou només a estones. Els Joseps tot i la pluja intermitent es convencen l’un a l’altre i surten un parell d’hores mentre jo em quedo a l’hotel decidit a no mullar-me mai més tal com vam prometre.

La tarda la passem jugant a la Play i passejant per la platja. Al vespre anem a la Isla Colunga a sopar. Sembla impossible que en aquestes terres costi tan trobar un restaurant o pizzeria on preparin pasta… Ens hem menjat un plat combinat per llepar-se’n els dits… però comença a haver-hi “mono” de macarrons.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Foto:Desesperació.

 

cantabri2

Foto:Mirador del Fito.

Divendres, 26 d’octubre de 2007.

Avui s’aixeca tapat però no plou. Anem a esmorzar aviat i decidim de fer l’altre “etapa reina” del biciviatge. Avui escalarem lagos de Covadonga.

Sortim de l’hotel i ens adonem que a aquí no hi ha ni un tros planer… tot puja o baixa! El Fito, primer escull a superar es troba a 5km de l’hotel i contra ell impactem sense ritme de cames, amb la panxa plena i encara adormits. En Kolo ens fa despertar ràpid tibant la corda, però la corda es trenca. Ens va dir que seria un espècie de Bracons, però tot i ser més curt, se’ns ha fet molt llarg. Després de tornar-nos a abrigar seguim fent camí cap a Lagos… La ruta d’avui passa força estona per carretera nacional on el trànsit és fluïd fins a Cangas de Onís. Decidim que pararem de tornada.

Arribem a peu de port i cadascú agafa el seu ritme espantats per la popularitat d’aquest. La veritat és que amb constància i sense presses és de bon pujar. Quan superes la famosa Huesera només queden un parell de curves complicades i un petit esforç de tràmit fins arribar al llac Ercina, el segón dels llacs. El paisatge és captivador.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Foto: Deixant enrere el llac Enol.

 

cantabri3

Foto:Llac Ercina i nosaltres.

El clima ens vol tornar a fer la guitza, però a la muntanya ja se sap… en el temps que hem trigat a fer 2 fotos s’ha aixecat una boira espessa que ens fa disminuïr la visibilitat del descens i que es converteix en pluja fina arribant a Covadonga. La nostra promesa ha durat 3 dies, ens estem tornant a mullar!
Reprenem el camí de tornada, i a mesura ens allunyem de Cangas de Onís es va esvaïnt la pluja. L’ascensió al Fito per l’altra cara és més suau i aviat arribem al mirador que ens permet divisar la immensitat del mar des d’una altitud considerable… Astúries mar i muntanya!

Arribant a l’hotel només ens plantegem un repte: Trobar la trattoria més propera a l’hotel… No serà fàcil!

Recorregut:

La Isla, Fito, Arriondas, Cangas de Onís, Lagos de Covadonga, Arriondas, Fito, La Isla 105kms 2.535m+

Ports:

Mirador del Fito
Lagos de Covadonga
Mirador del Fito

Dissabte, 26 d’octubre de 2007.

Arribem a la fi del biciviatge. Tot i així, encara ens queda energia per fer una última sortida. Abans de la tornada, en Kolo i jo sortim a cremar l’últim cartutxo en una volta de 50 quilometrots. En Jimmy, en canvi, prefereix descansar i es queda dormint.

Sortim aviat, fa un fred inapropiat per a les dates… Sort que desseguida surt el sol i ens escalfa en les primeres pujades. Fem una ruta circular que ens porta a veure un conjunt de poblets enllaçats per carreterotes locals, en no massa bon estat, i plenes de rampes pronunciades. Passem el matí esquivant castanyes “gegants” per arribar al alto de la llama, l’últim pic del biciviatge.

El descens també transcòrre per una carretera estreta, amb el ferm en mal estat i amb trams de formigó. Sort que no hem fet la volta en el sentit invers… La baixada és llarguíssima i no hi ha ni un tram planer… haguéssim patit més de lo necessari!

Un cop a l’hotel en Jimmy ens espera amb la bossa enllestida i a punt de marxa. En un moment tenim la furgo carregada i comencem el llarg viatge de tornada a casa. Parem a dinar i a berenar. Amb les parades, el recull d’anècdotes i el cansanci, el viatge se’ns ha fet molt més curt que l’anada. Mentre descarreguem ens entra la melancolia i donem per tancada la temporada… Ara arribaran les pluges, el fred, els turrons i els nous objectius…

cantabri5

Foto: Alto de la Llama.

Recorregut:

La Isla, Gobiendes, Arrayo, Sietes, Rales, Colunga, La Isla 48kms 780m+

Ports:

Alto de la Llama


logo_Roldi-bvg

Veure més fotos del biciviatge