Amb el record de l’estiu passat al Mont Ventoux, hem suggerit a en Kolo que trobi un forat en la seva apretada agenda pel pont de Sant Joan… Ell, amant de la zona, ens ha convençut d’explorar una petita part dels Alps Ecrins. Amb tot organitzat, la majoria de l’expedició de l’any passat més 3 fitxatges, ens n’anem als Alps. Serem 8: Martirià, Pere, Carlitos, Jimmy, Johnny, Raül, Kolo i jo

alpsec0

Foto: Part final de la Croix de Fer.

Dilluns, 21 de juny de 2008.

Hem dormit com 1 tronc després de les 6 hores de cotxe d’ahir. Quan tots hem set esmorzats i canviats el sol ja estava alt.
Un tram planer ens serveix d’escalfament fins arribar-nos al primer port del biciviatge: La Croix de fer. En Johnny, que aquest any ha fet molts quilòmetres amb amateurs i professionals de la Garrotxa, lidera el grup amb en Kolo i en Martirià, escaladors 100%. El primer tram del port el fem tots plegats a un ritme convenient. Un descens vertiginós fins al riu trenca el ritme d’ascensió i el grup definitivament per afrontar les rampes més dures del port per una carretera estreta que puja enmig de llacs i prats d’alta muntanya increïblement verds. Coronem el port després de 31km. Estem per sobre els 2000m i podem tocar, a finals de Juny, restes de neu. Abrigats i fotografiats afrontem un descens en busca d’una font que no trobem tot i l’abundància d’aigua de la zona.

Omplim els bidons a St. Jean de Maurienne i sortim del nucli fent el burro… Es nota que sóm novells en aquestes aventures… En el tram de carretera ample que ens ha de deixar a peu del Glandon fem carreres, “tras-moto” i cremem la majoria dels “cartutxos” tot escalfant-nos els uns als altres… A peu del Glandon ens reagrupem sota una ombra i maleïm aquest collons de sol que tantes vegades hem enyorat. Estem a 42ºC, a l’ombra…

alpsec2

Foto: Col de la Croix de fer.

alpsec1

Foto: Baixant Col de la Croix de Fer, paisatge brutal.

Iniciem l’escalada. Els primers quilómetres són de bon fer i una falsa sensació de velocitat enmascara el nostre defalliment. Sortint d’un petit nucli de cases, on comença el port de veritat, les meves cames diuen prou i baixo de la bici per descalçar-me i fotre’m al riu sota una densa ombra de pins. Mentre em refresco veig com mica en mica van passant els demés companys. Alguns paren a imitar-me, d’altres saben que si paren no arrancaran.

Re-inicio la pujada al costat de’n Raül i una rampa a la cama esquerra em deixa tibat a la primera pedalada… O vaig rodat o quedo tirat. Agafo un ocellot gegant, acompanyat de rampes, que m’obliguen a estirar cada 1000-1500m. Els demés veuen l’espectacle des del pic i entre riures i llàgrimes neix un sub-grup: cocoguagua’s team; genolls de porcellana. Gràcies Raül pel teu suport…

A poc de trucar a l’helicòpter del Racc, corono el port.

alpsec3

Foto: Última part del Col du Glandon, duríssim.

alpsec4

Foto: Ha costat molt, però ho hem fet. Col du Glandon al sac.

Parem al bar que hi ha a l’encreuament amb la carretera de la Croix de Fer. Tots les hem passat molt putes… Parem a intentar refer-nos mínimament amb refrescs de cola i barretes energètiques.

El descens tampoc és continuat, la necessitat de fer fotos i haver d’esperar que uns xais creuin la carretera ens ajuden a descansar. Per aquí encara hi ha pastores joves dirigint el ramat.

La baixada que abans hem pujat amb esforç i sofriment ens deixa al riu on a primera hora s’ha acabat de dividir el grup. El que aquest matí ha set un descans ara són un parell de quilómetres de pujada amb un pendent que ronda el 12% i que fa que les cames tornin a tibar… De totes maneres acabem d’arribar a l’hotel sense més incidents.
Arribem a mitja tarda. L’hotel està situat en una zona peatonal en plena efervescència. Arribem enfilats sobre la bici i sense contemplacions aparquem davant la gelateria més propera a l’hotel… Mentre aconseguim les claus del garatge, on guardem les bicis, devorem uns gelats que no aconsegueixen fer-nos passar la calor.

Després de dutxar-nos, estirar i berenar un xic anem a fer turisme per Bourg d’Oisans i a sopar a una trattoria situada en un passeig d’arbres al costat del riu on aquí si aconseguim estar frescos. El dia d’avui ha set molt dur i després d’alguna retracció injustificada amb en Kolo, preparem alternatives més curtes pels més covards…

alpsec5

Foto: Retencions de trànsit alpí.

Recorregut:

Bourg d’Oisans, La Croix de Fer, St. Jean de Maurienne, Col du Glandon, Bourg d’Oisans  137,3kms 3.345m+

Ports:

Col de la Croix de Fer
Col du Glandon

alpsecr0

Foto: Iniciem la llarga pujada al Lautaret.

Dimarts, 22 de juny de 2008.

Avui ens llevem més aviat i sortim a una hora decent. No fa tanta calor com ahir, cosa que agraïm.

Sortint de l’hotel empalmem la carretera d’ascensió a Col de Lauteret. Quin despertar tan dur, quin mal de cames tan malparit, quins genolls més rovellats. El port, per sort, no és massa dur i va pujant de manera suau i constant. Mentre creuem ponts i túnels de pedra natural anem agafant calor i ritme de cames.

Es formen 2 parelles i 1 grupet de 4… tots anem pujant sense présses però sense pausa. Ens acompanya un paisatge, com sempre, espectacular per tots aquells amants de la muntanya i de les fotos de postal. Després de pràcticament 40km de pujada ens reagrupem tots al Coll per fer 1 cafetó i alguna foto.

 

Ens tornem a posar en marxa agafant el trencall del Galibier. El canvi de carretera ens ha deixat en una via més estreta i amb un pendent més pronunciat. Fem els últims quilómetres per una carretera molla degut al desglaç de la neu que encara queda als cims. Tot fent les fotos sota el famós cartell, ens adonem amb sorpresa que hem superat els 2600m d’alçada.

Encara m’estranya arribar a dalt un port i veure-hi tanta gent: Motos, cotxes, caravanes i tot tipus de curiosos s’amunteguen en el petit aparcament que hi al costat del cartell del port per fer-se una foto i captar les panoràmiques que brinda el mirador pertinent…

alpsecr1

Foto: Col du Lautaret.

alpsecr2

Foto: Part final del colós Galibier.

Ens abriguem i iniciem el descens que ens deixa a St. Michel de Maurienne. Ja és l’hora de dinar i a les terrasses hi ha un batibull de gent que espanta. Coronem tots junts el Telegraphe després d’un falso llano i parem a debatre la situació del grup.

Els menys valents, en els que m’incloc degut a la “pàjara” d’ahir, recularem des d’aquest punt i ens estalviarem uns 25km, la meitat de pujada. En Raül té un genoll fotut i també recularà amb nosaltres. Els cocoguagua’s team cavalquen junts de nou .

Els valents, en Martirià, en Kolo, en Johnny i l’inesgotable Jimmy, seguiran el pla previst i baixaran a buscar l’inici del Telegraphe, encadenant d’aquesta manera 2 gegants del Tour.

Els 2 grups parem a fer un mossec abans d’afrontar la segona ascensió al Galibier, uns més tard que d’altres.
Pujant el port veus moltes coses que baixant et passen desapercebudes i mentre el pendent no castiga obligant-nos a mirar a terra, podem gaudir d’un paisatge molt diferent al de casa.

El port està superpoblat. Els bars i restaurants que trobem pujant mantenen una alta ocupació i quilómetre a quilómetre el genoll de’n Raül pateix les consequències d’un final de port cada cop més dur. A dalt fa realment fred i sembla que es comença a tapar… ens enrecordem de la calor que passàvem fa just 24 hores.

alpsecr3

Foto:El mític i colós Col du GALIBIER ja és nostre!!!!

alpsecr4

Foto:Col du Télégraphe, un altre port amb molta història.

La baixada del Lautarette és molt llarga i t’obliga a pedalar. Cada replà tortura en Raül a qui, un cop perdut el ritme d’ascensió, cada pedalada li suposa un suplici. Vol arribar pel seu propi peu i no deixa que l’ajudem en cap moment…
Arribem a l’hotel pràcticament junts, el grup dels valents no ens ha atrapat per 5 minuts pelats…
Un cop a l’hotel poques ganes de voltar… ens conformarem amb 4 estiraments i el passeig just per arribar-nos a un restaurant en el que descobrim un dels secrets d’en Pere: un parell de grans d’all abans d’anar a dormir ho curen tot!!

Recorregut:

Bourg Oisans, Col du Galibier, St. Michel de maurienne, Col du Telegraphe, Bourg Oisans 164,5kms 4.293m+

Ports:

Col du Lautaret
Col du Galibier
Col du Télégraphe
Col du Galibier

Dimecres, 23 de juny de 2008.

Avui tornem a casa per veure arribar l’estiu en familia, però com ja de costum, acomiadarem el biciviatge amb una matinal, i així, afrontarem el viatge de tornada sense neguit.

Sortim aviat i llueix el sol. Les jardineres de la zona peatonal de davant l’hotel fan de suport perfecte per la càmera que enregistra la primera foto de grup amb l’equipació bicivici. Recordem amb melancolia que la iniciativa de la roba va sorgir al Biciviatge al Mont Ventoux.

alpsecrin0

Foto: Le Bourg d’Oisans, foto de grup.

 

alpsecrin1

Foto:Alpe d’Huez, Kolo jugant.

El plat fort de la jornada és l’ascensió a l’Alpe d’Huez, port al que ens dirigim directament des de Bourg d’Oisans. Durant tot el biciviatge hem parlat molt de pujar plegats, de diferents ritmes d’ascensió, de gaudir del port tots junts… però tot s’oblida quan en Kolo, motivat més que mai, es reencarna en Pantani i ens carda 3 “hachazos” que engrunen l’estructura del grup. Pugem el port cadascú al seu aire intentant no perdre detall de les sensacions, del paisatge i de les famoses corves amb els populars cartells…

Arribats al poble exhaurim la memòria de la càmera amb retrats individuals i de grup a qualsevol cartell u objecte que recordi el tour.

Baixem per Col de Sarenne, per una carretera en no gaire bon estat. Hi ha algun tram sense asfaltar i un munt de forats en els trams que si gaudeixen d’aglomerat. La carretera talla la vessant d’una muntanya durant uns 14km… hi ha molts trams que et permeten veure el seguit de “paelles” que tens per davant enmig de prats de pastura estranyament sense arbres… Amb un descens preciós arribem a la carretera de Col de Lautaret, que ahir vam pujar i baixar, i que ja sentim una mica nostre.

alpsecrin2

Foto: Alpe d’Huez, satisfacció total.

alpsecrin3

Foto:Col de Sarenne, quina preciositat.

Mirem el rellotge i ens adonem de que vam ser massa optimistes programant la ruta d’avui. Les cames pesen i qualsevol motiu és excusa per fer una parada massa llarga. No hi ha temps material de fer lo previst i com ahir, dividirem el grup en 2. La majoria anirem a Les deux alpes, però en Kolo i en Martirià prefereixen tornar per on acabem de baixar. Dit i fet… creuem la carretera i enfilem els 12km que ens porten a l’estació d’esquí. Fem una parada a l’entrada del poble per repostar en un súper petit però ben proveït. És hora de dinar i no hi ha massa moviment pel carrer, la calor torna a apretar i nosaltres ens afanyem a devorar el vermut que acabem d’adquirir sota una ombra.

Reprenem el camí de tornada sense encantar-nos massa. Ho fem com ahir, pel descens de Col de Lautarette.

Arribem a l’hotel i com havíem pactat anteriorment ens dutxem, canviem i dinem un entrepà al mateix establiment. En Kolo i en Martirià han trigat el mateix que nosaltres a fer la seva ruta, però ells ténen un xic més de gana…

Sortim dels Alps puntuals segons “el llibre de ruta”. Ha set tot molt mític: el lloc, el paisatge, els ports, les batalles que hem lliurat… Com sempre passa, viurem una temporada alimentant-nos dels records magnificats d’aquests dies

alpsecrin4

Foto: Les Deux Alpes

Recorregut:

Bourg d’Oisans, Alpe d’Huez, Bge Chambon, Les Deux Alpes, Bge Chambon, Bourg d’Oisans 106kms 2.350m+

Bourg d’Oisans, Alpe d’Huez, Bge Chambon, Col Sarenne, Bourg d’Oisans 71,46kms 2.509m+

Ports:

Alpe d’Huez
Col de Sarenne
Les Deux Alpes


logo_Roldi-bvg

Veure més fotos del Biciviatge