Marxa 100% TONDO

Aquesta aplicació pertany a Wikiloc.

Podeu veure les altimetries dels següents ports: Capsacosta, Vallter 2000

Fotos i breu descripció.

Aquesta marxa l’hem creat els amics de la grupeta d’en Tondo. Possiblement no és la més llarga, ni la més dura, ni la més bonica, ni tampoc la més popular. Però aquests no eren els objectius. Senzillament volíem un recorregut que ens recordés a ell, un homenatge, allà on havíem passat més moments compartint l’amistat i la nostra passió comuna, la bici. I buscant aquells indrets on ell solia anar per entrenar acompanyat o sol. És per això, que es va decidir fer la típica “volta a Banyoles”, que tantes vegades havia i havíem fet (parant a Banyoles per fer el cafetó…). Però a més, hi vam afegir la pujada a Capsacosta, on hi havia fet tants testos, i el final a Vallter 2000, un lloc molt especial per a ell.

Foto: El pont de Besalú

Així doncs, no és una marxa massa llarga, però si que és exigent. Sortim de St Joan les Fonts i ens dirigim cap a Banyoles per la carretera vella. Fins a Banyoles és molt ràpid, carretera gran i pràcticament tot de baixada. Però després de Banyoles la cosa canvia radicalment. Quan arribem a Banyoles, rodegem el llac i anem a cercar la carretera de Mieres.

Foto: Panoràmica de Mieres.

Tan bon punt sortim de Banyoles, ja veurem que la carretera ja és més petita i no tendeix a baixar sinó a pujar. Podem dir que a partir d’aquí comença la part més bonica i exigent del recorregut, ja que la carretera no pararà de pujar fins a Vallter, encara que alguna baixadeta també hi serà. Fins a Olot serà un constant puja i baixa, bastant trencacames, sobretot les pujades a Collet de Colitzà (on hi ha el primer avituallament) i Coll de Caselles. En aquest punt passarem entre dos dels volcans més emblemàtics de la Garrotxa. El volcà de Santa Margarida a la dreta i una mica més endavant i a l’esquerra el volcà Croscat.

Foto: Ascens a Capsacosta.

Després de coronar Caselles tindrem un bon descans fins a Olot. Un cop arribats a Olot ens dirigim cap a La Canya i allí la volta curta se separa de la llarga. La volta curta gira a la dreta i va directe i ràpidament cap a St Joan, mentre que la llarga gira a l’esquerra per encarar la llarga recta de Bianya que ens guiarà cap a la pujada de Capsacosta (segon avituallament), la qual ens obsequia amb una carretera sense massa pendent però molt sinuosa i bonica. Un cop superat Capsacosta la carretera tendeix a baixar fins a St Pau de Segúries i d’allí planeja suament però ascendentment cap a Camprodon.
A partir de Camprodon fins a Setcases (tercer avituallament) la carretera va augmentant gradualment la pendent, sempre amunt, però no és fins després de Setcases on es torna realment exigent per tal de dur-nos fins a l’estació d’esquí de Vallter 2000. Una pujada bonica i dura per a un gran final.

Foto: Paella del Capsacosta.

Un recorregut doncs, que ELL havia realitzat moltes vegades per entrenar i que sempre ens recordarà a TU. A mi especialment, Vallter.

Foto: Últimes paelles de Vallter 2000.

Xavi Tondo Volpini (Valls, 5 de novembre de 1978 – Pradollano, 23 de maig de 2011) fou un ciclista català, professional des del 2003, va arribar a professional amb l’equip Paternina el 2003. Després de passar per l’equip portuguès Barbot-Gaia, va aconseguir les primeres victòries professionals el 2005 amb l’equip Catalunya-Àngel Mir, la més important la Volta a l’Alentejo. En aquest mateix any, va acabar en cinquena posició a la Pujada al Naranco. El 2006 va fitxar pel Relax-GAM, equip amb el qual assolí la quinzena posició a la Volta al País Basc. Havent de participar en la Vuelta a Espanya, va topar amb un isard tot entrenant als Pirineus el mes de juliol, que l’obligà a posar fi a la temporada. Retorna el 2007 amb l’equip portuguès LA-MSS amb èxits. Aconseguint dues de les principals curses professionals portugueses: el Trofeu Joaquim Agostinho i la Volta a Portugal. Les seves bones actuacions durant la temporada el col·loquen setè al rànquing de l’UCI Europa Tour. Aquests bons resultats li donen la possibilitat de fitxar l’any 2009 per l’Andalucia-Cajasur, equip que participava com a convidat a la Volta a Espanya i altres carreres de nivell europeu, sobretot a l’estat espanyol. Després d’un any a les files de l’equip andalús fitxa pel totpoderós Cervélo TestTeam liderat per Carlos Sastre. Tondo tindrà la confiança dels mànagers de l’equip i participà amb bons resultats a la París-Niça i la carrera de casa seva, la Volta a Catalunya. Debuta també en el Giro d’Itàlia. Després d’un bon any Tondo arribava a la Vuelta amb moltes esperances i il·lusió. Juntament amb el seu company Carlos Sastre, proven de fer mal als favorits amb atacs llunyans tot i que amb poca sort. Finalment acabà 6è a la general, un bon resultat que el deixava ben situat dins el panorama ciclista del moment. Amb tot això acabava fitxant per un dels grans equips, el Movistar Team d’Eusebio Unzué i José Luis Jaimerena per la temporada 2011. L’inici de l’any 2011 va ser positiu pel ciclista. Victòria a la general de la Volta a Castella i Lleó i etapa al Tour de San Luis. Però tot es va acabar en un fatídic accident a Sierra Nevada mentre entrenava pel Tour de France. (Dades de Wikipèdia)