Desembre 2010

Sempre he pensat que aquest, no era un país de neu. Estic equivocat?
Potser no és un paradís quan parlem de quantitat de neu però els Pirineus són ideals per practicar esquí de muntanya. Si les comparem amb altres, podem comprovar que les muntanyes són menys abruptes i que el clima és menys dur.

Ens ha interessat molt fer-te l’entrevista perquè veiem certa similitud entre l’esquí i la bicicleta (desnivells–altitud –muntanya…) Què ens en pots dir?
Sí… en els dos són molt importants aquests factors que dius. A la muntanya les condicions poden canviar molt ràpid, tant la pujada com la baixada poden decidir una cursa… però l’esquí requereix més tècnica i intervenen diferents grups musculars.

Què has de fer per formar part d’una selecció? Com us “recluten”?
En l’esquí es tenen molt en compte els resultats… No es miren les mitges de velocitat ni les marques en un circuit. El seleccionador escull els millors atletes dels campionats importants a nivell estatal, que en aquest esport i en aquest país solem ser sempre els mateixos. Falta gent de categories inferiors que ens apreti…

Com funciona un equip federatiu? Hi ha rivalitat entre corredors d’una mateixa selecció?
Evidentment hi ha rivalitat perquè excepte en la categoria d’equips, tothom corre intentant aconseguir el millor resultat possible. També m’he trobat amb 6 seleccionats per a una competició de només 4 places… Hi ha una rivalitat sana i necessària. De totes maneres trobo que hi ha un ambient exemplar i que som com una família d’amics.

Quants mesos esquies a l’any? Quant dura la temporada?
Podria dir que la temporada dura tot l’any ja que a l’estiu no pots deixar perdre tota la preparació hivernal. Jo esquio d’octubre a finals d’abril. Moltes vegades al maig encara hi ha neu però com que s’han acabat les competicions canvio el xip i practico altres esports amb més calma…

Com et mantens a l’estiu? Quins esports practiques? Quin es complementa millor amb l’esquí?
Bàsicament vaig amb bici, a còrrer i amb “rollers” que són uns esquís amb rodes autoblocants que funcionen com uns esquís amb pell de foca. La bici és ideal per agafar resistència i fer el treball de “fondo”. La cursa a peu s’assembla molt a l’esquí per qüestions de terreny, de força i de cadència. Tot i així no corro massa. I amb els “rollers” entrenes pràcticament els mateixos moviments que esquiant. És el que es complementa millor. A partir de l’octubre hi poso especial èmfasi…

Entrenes per sensacions, amb pulsòmetre, amb algun mesurador de potència…?
Fins ara he entrenat per sensacions i m’ha donat bons resultats. Ho trobo molt intuïtiu. Aquest any he començat a entrenar amb un preparador físic i amb pulsòmetre…
Amb l’esquí encara no hi ha cap mesurador de watts que jo sàpiga

Quants quilòmetres i/o desnivell acumules a l’any aproximadament?
Més o menys uns 250.000 metres positius de desnivell a l’any. Aquesta temporada he començat a guardar totes les sessions d’entrenament, fins ara no ho feia i no t’ho puc dir amb exactitud.

Pots viure de l’esquí?
No. Quan encara estudiava m’ho vaig plantejar seriosament i no hi vaig veure sortida. A hores d’ara sóc esportista a mitja jornada. La sort és que puc practicar l’esport que m’agrada amb poques despeses addicionals. Els patrocinadors em serveixen el material i em paguen les competicions. Si sumo les beques que puc rebre, les primes per resultats i algun premi esporàdic a final de temporada els números són similars al què cobro en la meva feina de mitja jornada durant l’any. Al no ser un esport olímpic no hi ha diners.

Què és el que trobes més dur del teu esport?
Hi ha aspectes obvis com la competitivitat, la resistència, la tècnica… El terreny és molt dur però el pitjor són les condicions climàtiques. El fred és molt cru i adaptar-se al medi hivernal és el més important per fer-ho bé en aquest esport.
Conec gent que té molt motor i que estan molt forts però que per culpa del mal temps no guanyen curses…

Quina ha set la victòria més important de la teva carrera fins el moment?
El mundial del 2008.

Quin és per tu el coll més dur que has escalat? I el més maco o el que t’agrada més?
Amb els esquís triar-ne només un és impossible.
Amb bici: Vallter sempre s’enganxa. A vegades voltes ports famosos i estàs entrenat i Vallter segueix sent dur. Suposo que és un referent al ser tan a prop de casa…
I un port que m’encanta i no em canso de pujar és Coll d’Ares des de Prats Molló. El paisatge sortint del bosc és molt guapo…

Algun recorregut preferit?
M’agrada molt el recorregut de la Pierra-Menta. I la zona d’entrenament que més m’agrada i en la que em trobo més a gust és la zona d’Ull de Ter.

Tens algún ídol? Amb qui t’emmiralles?
Sí, sé que és un mal mirall, però el meu referent perquè vam començar junts i perquè sempre ha estat una mica per davant és en Kilian Jornet. Aquests últims anys no ha sofert una evolució, ha set una revolució!
És una referència difícil!

L’esquiador neix o es fa? S’ha de tenir un físic privilegiat o amb esforç i constància pots aconseguir dedicar-t’hi
S’ha de tenir quelcom especial. No sé si és genètica, o si s’aprèn, però t’has de saber bellugar per la neu. Hi ha gent que tot el dia és a la neu i no se’n surt i gent que un cop ha après la tècnica no li cal ni estar dos dies a la setmana a la muntanya per ser un gran competidor…

Aconsellaries a la gent més jove que es dediqués a l’esquí? I als seus tutors?
Sí… El medi hivernal és complicat, cal agafar molta experiència i s’ha de començar molt progressivament però la muntanya és molt maca i l’esquí és un esport ideal per fer en companyia…
Com ja he dit, falta base en aquest esport, cal jovent que pugi si volem ser competitius.