Gener 2011

Com et defineixes?
Com una persona que estima la muntanya, que li agrada competir i que intenta donar el millor de si en tot el que fa.

He llegit que els teus pares et van inculcar l’amor per la muntanya i que amb la bici et vas aficionar a la competició… Per què no vas continuar pedalant?
Va ser a través de la bicicleta de carretera que vaig conèixer el plaer de l’esforç i la competició. Va ser perquè un pare de l’escola de la meva mare competia i em va començar a entrenar. Però només va servir de pont entre la muntanya que jo veia com a terreny de joc, i la muntanya que vaig descobrir com a terreny de treball i de competició.
Era el pas necessari per canviar la meva concepció sobre el medi que estimava. La bicicleta m’agrada, però la muntanya, és la muntanya.

Hi ha certa similitud entre l’esquí i la bicicleta (desnivells–altitud–muntanya…) Què ens en pots dir?
No massa similituds. A l’esquí de muntanya els esforços són més curts de durada (1h30′ en una copa del món) però amb grans desnivells i amb un impacte molt fort, ja que durant tota la cursa es va al límit físic. No hi ha ni un segon de repòs. També és un esport amb un important component tècnic (baixades, canvis de pells, tipus de neu…) que no té la bicicleta.

Sempre he pensat que aquest, no era un país de neu. Estic equivocat?
Encara que la neu no ens faci massa visites i menys aquest hivern… els Pirineus són un dels centres de muntanyisme i d’esquí més importants d’arreu. Això es veu amb el nombre d’esquiadors i el nivell dels corredors.

Combines la cursa a peu (estiu) i l’esquí de muntanya (hivern). Les dues al més alt nivell. Quan descanses? Quan s’acaba una i comença l’altra? Quina disciplina t’agrada més?
Descanso un parell de setmanes al final de la temporada d’estiu. La temporada d’esquí comença a mitjans-finals de desembre i s’acaba a finals d’abril. De seguida comença la de còrrer (mitjans de maig) i aquesta s’acaba a principis d’octubre en el meu cas. A l’octubre aprofito per descansar i a partir de novembre començo a preparar l’hivern.
No podria triar entre una de les dues disciplines, el que m’agrada és el medi i l’aprofito com es presenta, amb esquís sobre la neu i amb bambes a les roques. A més, el desconectar d’una a l’altra et permet mantenir la motivació.

Què has de fer per formar part d’una selecció? Com us “recluten”?
La FEDME (Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada) té un equip nacional per a la Copa del Món que el determina el seleccionador nacional en funció dels resultats de la temporada anterior i de la projecció que s’espera.
Per als Campionats del Món, a més a més, hi ha una selecció de corredors que durant la temporada han demostrat que tenen un bon nivell.

Com funciona un equip federatiu? Hi ha rivalitat entre corredors d’una mateixa selecció? A aquestes alçades deus ser el líder indiscutible i l’home a batre en totes les competicions, no?
L’equip federatiu està composat per un seleccionador i uns entrenadors que venen a les curses per ajudar-nos. L’ambient dins l’equip és molt bo, no hi ha cap rivalitat, som amics i durant la cursa cada un dóna el millor de si mateix, però abans i després som tots iguals.

Com prepares les competicions a les que assisteixes?
Novembre i desembre faig volum i després anem a competició per setmana.
S’ha de treballar intensitat, recuperació i volum en funció del perfil de cada cursa. S’han de tenir en compte les sensacions que tens i el temps que hi ha entre cursa i cursa. A mi m’agrada preparar cada cursa segons el perfil de la mateixa, i així, ser el més específic possible.

Quants quilòmetres i/o desnivell acumules durant l’any aproximadament?
En quilòmetres no ho sé, perquè no és el mateix 20km amb 100m de desnivell que 20km amb 2000m… En hores faig unes 1000h a l’any de les quals: 500 amb esquís, 450 corrent i 50 amb bici de carretera.
En desnivell, faig 270.000m amb esquís i uns 250.000 corrent.

Es pot viure d’aquests esports?
Sí, com a membre d’un cos militar (escercito a Italia, Garde frontiere a Suissa o Guardia Civil a Espanya) o bé jugant amb les beques, premis de curses i les beques dels esponsors.
Però has de tenir molt clar que una vegada la carrera esportiva s’acabi has de tenir uns estudis o treball per després.

Quina ha set per tu, la victòria més important de la teva carrera?
Totes, i no només les victòries, perquè de les derrotes aprens molt més que d’una victòria.
A nivell mediàtic ha sigut l’UTMB (Ultra-Trail du Mont-Blanc), a nivell emocional, segurament Gastlosen i Valetette, la 1a copa del món d’esquí que vaig guanyar, o el Giir di Mont…

Hi ha alguna cursa on no hagis estat que t’agradaria córrer?
Moltíssimes, hi ha moltes curses i llocs on encara no he estat i que estic desitjant d’anar.

Què pretens amb els “Kilian’s quest”? Què significa per tu?
És una forma de dir que a la muntanya no només podem córrer pels recorreguts de les curses sinó que fòra d’aquests traçats hi ha molts més llocs on poder gaudir de l’esport. És una manera de fer conèixer nous indrets i motivar a la gent que ja corre i donar a conèixer aquest esport a les persones que el desconeixen.

Què és el més dur de la muntanya? De l’esquí? De la cursa a peu?
No ho veig dur, al contrari, és un paradís. El més dur és que s’emporta moltes persones estimades. De l’esquí, l’intensitat de les curses i de les curses a peu, que has de deixar el dolor en l’oblit.

Quin és per tu, el coll més dur que has escalat? I el més maco o el que t’agrada més?
No hi ha un indret preferit, ja que crec que cada lloc té la seva màgia i aquesta també depen de les emocions i el feeling que vivim quan hi estem. El bonic és trobar la màgia de cada lloc per on passes.
El més dur, segurament el Tahoe Rim Trail, als US, per la distància i la monotonia.

L’esportista neix o es fa? S’ha de tenir un físic privilegiat o amb esforç i constància pots aconseguir dedicar-t’hi?
Neix i es fa. Per arribar al Top s’han de tenir unes condicions genètiques i treballar molt. Si tens la genètica però no el treball, no arribaràs enlloc. Però si no tens la genètica i treballes fort, pots arribar molt lluny.

Us recomanem la seva web: www.kilianjornet.cat