Desembre 2009

Com vas passar a ser corredor professional?
Doncs crec que primer de tot hi va haver una gran afició pel ciclisme i després molt treball, constància i sacrifici.

En quants equips has estat? Quins?
Com a amateur em vaig formar al Banesto. A professionals he estat en tres equips:
ONCE (1997-2001)
CSC (2002-2008)
Cervélo (2009)

Hi ha rivalitat amb els corredors del mateix equip?
No hi hauria de ser, ja que és perjudicial per l’equip. Si en alguna ocasió succeeix el director esportiu és el que ha de controlar la situació i prendre les mesures pertinents.

Defineix amb poques paraules:

Vuelta-  La meva casa, el meu récord personal.

Giro-  La més dura i la més maca.

Tour-  Estrès, tensió, duresa i la que més et dóna.

Clàssiques-  M’agrada veure les per la tele, sobretot la Paris-Roubaix.

Quina és la carrera que més t’agrada?
El Tour de França perquè és amb la qual somies des que ets ciclista i és la que t’ho dóna tot, encara que a canvi també t’exigeix molt.

Com prepares les competicions a les que assisteixes? (volum de km, dies d’intensitat, descans previ a la competició)
Cada competició i época de l’any requereixen una preparació específica. Jo em fixo uns objectius i aleshores programo la temporada per intentar arrivar-hi en les millors condicions possibles. Això requereix un determinat volum de treball, amb els seus dies d’intensitat, el seus dies de resistència i també el seus dies de descans.

Entrenes per sensacions, amb pulsòmetre, amb mesurador de Watts?
Doncs tot i que duc el pulsòmetre com a referència, m’agrada escoltar el meu cos.

Poses especial èmfasi en preparar alguna part específica de la carrera? (sprints, crono, escalades….) L’esprint no el preparo perquè no és la meva especialitat i l’escalada és una virtut natural que tinc.
La contrarrellotge en canvi és una especialitat que em requereix molt i en els últims anys hi he estat dedicant una atenció especial.

El teu recorregut preferit?
Per entrenar les carreteres d’Àvila.
Per competir m’agraden les etapes llargues, amb ports llargs i amb un final dur.

Quina ha set per tu, la victòria més important de la teva carrera?
El Tour de França.

Moment més “amarg” sobre la bicicleta, i el més “dolç”?
El més amarg fou quan es va morir el meu cunyat i gran amic, José Maria Jiménez.
El més dolç va ser estar rodejat de la meva família en el podi del Tour.

Què és el que trobes més dur del ciclisme?
El temps que passes fora de casa, lluny dels teus.

Quin és per tu, el port més dur que has escalat?
Pel seu desnivell qualsevol dels ports italians. Però sobretot La Fauniera.

I el més maco o el que t’agrada més?
Per la velocitat que es pugen, per la temperatura, per lo llargs que són i per la qualitat dels corredors, qualsevol del Tour.

El ciclista neix o es fa? S’ha de tenir un físic privilegiat o amb esforç i constància pots aconseguir dedicar-t’hi
Per practicar qualsevol esport a nivell professional s’han de tenir unes qualitats físiques innates, però llavors també cal treballar molt dur. Crec que és una combinació d’ambues coses.

Aconsellaries a la gent més jove que es dediqués al ciclisme? I als seus tutors?
Els aconsellaria que fessin esport. I llavors que escollissin el que més els agradi.