Abril 2012

Què et porta a fer aquestes animalades amb bici?
No ho sé… sempre m’han agradat les proves llargues! Jo jugava a futbol com la gran majoria i un dia em vaig proposar participar en el duatló d’alta muntanya d’Espinavell, que formava part del circuit XM Duathlon Series Salomon. Així que vaig començar a sortir amb els companys de l’Ski Club Camprodon i així fins ara…

No ets molt jove? Diuen que la resistència s’adquireix amb els anys.
No!! Hahaha…. Vaig començar a dedicar temps a la bici ara fa 6 anys. Tenia 17 anys i amb 21 va ser quan vaig participar a proves d’ultradistància amb bici. Si que és veritat que en aquestes proves, la franja d’edat dels participants és de 35 a 45 anys.

Existeixen requisits per apuntar-te a una ciclomarató de tants quilòmetres?
Doncs sí, per fer una de 600 necessites un segell acreditatiu, que aconsegueixes finalitzant una “brevet” de 400km. Jo no coneixia aquest tipus de proves fins el dia de la marxa Terra de Remences, on parlant amb un dels organitzadors d’en Bas em va proposar de participar a la BPB (600km) que es disputava 3 setmanes després. Tot va ser molt ràpid. Vaig fer unes trucades, em vaig mentalitzar i al cap de setmana següent era a Zaragoza per realitzar una brevet de 400 km i així aconseguir l’acreditació. La prova em va anar molt bé i vaig aconseguir la primera posició, el segell i la confiança necessària per afrontar 15 dies després la BPB.

Com prepares una marxa de tants quilòmetres?
La veritat és que fins aquest any entrenava el que podia i quan podia. No he tingut mai una planificació ni uns objectius concrets. Feia segons em venia bé, intentant gaudir tot el que podia…

Competeixes habitualment?
Fins ara no; si més no, d’una manera planificada… M’apuntava a tot tipus de proves segons les ganes i sensacions que tenia. Aquest any però, he començat a fixar algun objectiu.

Entrenes amb pulsòmetre, amb watts, per sensacions…?
Com ja he dit, fins aquest any em guiava per sensacions. Ara sí que entreno amb pulsòmetre.

És veritat que en les “brevets” es respira un altre ambient? Que hi ha més germanor? Que prima l’esperit de superació?
Bé, la veritat és que on hi ha cronòmetres, hi ha competivitat… Com a tot arreu, quan s’obre gas intentes no quedar-te i si pots prémer l’accelerador, el prems!!

Tens algun ídol? En qui t’emmiralles?
Tinc 2 grans mestres, que també són els meus ídols: en Jaume Guàrdia i en Joan Farnós; amb qui he fet molta muntanya i amb els que he compartit moltes experiències. Si hagués de mitificar algun biker, esmentaria en Marc Trayter que és una persona genial que té el nivell d’èlit mundial portant una vida quotidiana com la de qualsevol altre persona, és un crack!

Treballes? El teu ofici et permet pedalar el que necessites?
Sí. Treballo a la granja familiar (Can Burgas) i en una explotació veïna, encarregat del bestiar boví. És una feina dura però amb un horari flexible. Hi ha temporades en les que puc pedalar 30h setmanals. També faig de monitor de ciclisme indoor a Camprodon.

Quants quilòmetres acumules a l’any aproximadament?
No ho sé… M’he regit sempre pel desnivell… en un any puc acumular uns 250.000 metres combinant la bici de carretera, la btt i el còrrer a peu. Els quilòmetres són molt relatius; pots sortir un dia i fer 200km i 1000m+ i un altre fer 100km i 3000m+.

Què és el que trobes més dur del ciclisme?
La veritat és que ni el desnivell, ni els quilòmetres, ni la competició… Crec que el pitjor per aquest esport és la imatge que està generant: el dopatge i la mala fama, fa que en una comparativa amb altres esports, el ciclisme en surti perjudicat.

Practiques altres esports?
El que es diu entrenar, només bici i córrer. Però si que després del meu primer duatló vaig provar una mica de tot. Vaig fer algun raid i tinc nocions bàsiques d’escalada, piragüisme… M’agrada molt el muntanyisme i l’alpinisme. He participat en alguna cursa a peu amb bons resultats… sobretot en les modalitats en les que cal molta potència com el quilòmetre vertical…

Fins el moment, hi ha algun èxit que t’agradaria destacar, o algun resultat del que et sentis especialment orgullós?
Estic molt content del 4rt lloc al Duatló de Núria del 2009. Vaig anar tota la prova amb en Toti Bes i en Marc Pinsach, en aquells moments companys de l’Ski club Camprodon i que competeixen a nivell internacional.

De moment puc dir de ser l’únic en haver fet la Bi6000 non-stop.

He fet la transpirenàica 3 cops; 2 vegades per lliure amb la bici de carretera buscant sempre carreteres secundàries (amb unes xifres aproximades de 1040km i 21.000m+ en 6 dies). I l’últim cop en btt en la 2a edició de la Transpyr fent parella amb en Jaume Guàrdia i amb bons resultats en algunes etapes…

Potser la més mediàtica ha set la 1a posició de la BPB. Jo estic molt content per com va anar.

Com?
Doncs… Els primers 100km vam anar tots junts. En un control en el que molts vam badar es va crear un grup de 25 el qual vaig haver de còrrer per atrapar i que es va anar desintegrant fins al km 400. Arribat a aquest punt només quedàvem 5 ciclistes i sortint de Mieres, en terreny conegut, i veient el panorama vaig fer un relleu pujant una mica el ritme on vam quedar només 3. A l’avantpenúltim port, a falta de 70km, i veient com es desenvolupava la prova, un magnífic company basc, Javier Iriberri, em va dir unes paraules que em van fer donar el millor de mi: “Has hecho un gran trabajo durante toda la carrera y te mereces ganar esta edición de la BPB, ya sabes lo que tienes que hacer!”. Vaig fer-li cas i, sabata plana arran de pedal!
Al final vaig arribar sol amb 24 minuts de marge, una gran experiència i l’amistat d’una gran persona.

El teu proper objectiu?
Aquest any vull fer-ho bé a la Titan Desert. Una volta per etapes enmig del desert que dura 1 setmana. Faré de company d’equip d’en Marc Trayter i l’Albert Roca i no els vull fer anar malament. El més important és gaudir vagi on vagi… També vull fer diverses curses d’elit (provincials o autonòmiques), marxes populars… Una mica de tot!

Quin és per tu, el port més dur que has escalat? I el més maco o el que t’agrada més?
Buff, això depèn de molts factors… Recordo una pujada al Coll de Malpàs, de només 3km, un dia que anava tocat i amb un desenvolupament inadequat en el que vaig patir moltíssim… I ports que sempre són durs com Collfred, on ja hi vas mentalitzat i els passes sense donar-li més importància.

El més maco… no en podria triar només un. M’encanta el Col de Pailhères per la banda de Mijanés, però si m’hi posés no acabaríem… Tinc predilecció per la zona del Pirineu francès. No només pels ports, m’encanten els ports, el tipus de carreteres, els poblets, el paisatge i sobretot el respecte de la gent cap als ciclistes.