Per aconseguir les dades utilitzem un gps (Garmin Edge), ja que creiem que és l’instrument més fiable i acurat del mercat. No és perfecte però és bastant precís. Malgrat tot, sempre que podem, contrastem les altituds obtingudes amb les altituds de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a través de l’Hipermapa. No confieu plenament en els cartells dels ports amb els noms i les altituds, ja que n’hem trobat de malament. Un exemple ben clar és el cas de coll d’Ares (actualment corregit) on el cartell català posava 1610 i el francès 1513, gairebé 100m de diferència pel mateix cim. Si pel contrari estem analitzant un port fora del territori català, quedant exclòs de l’Hipermapa, utilitzem altres mapes: Michelin, Alpina, Geoestel… tot i que difereixen entre ells.

areslogo

Un cop transferida la ruta o”track” a l’ordinador i mitjançant el software adequat la podem analitzar metre a metre. És així com obtenim el perfil del recorregut, quilòmetres, velocitat, altitud, desnivell, desnivell acumulat, etc. Si en el recorregut hi ha un port, marquem un inici i un final i podem extreure’l de la resta del recorregut per analitzar-lo individualment.

Per calcular la dificultat d’un recorregut ho fem a través del programa IBP Index, que diferencia entre BTT i carretera. Segons el quilometratge, les rampes i els metres de desnivell acumulats ofereix una puntuació o altra. Segurament no és precís, però és una eina molt útil i fàcil d’utilitzar (si analitzar un port i donar-li un valor pot ser difícil, un recorregut sencer pot ser un malson).Pensem, doncs, que no cal complicar-se la vida quan hi ha un programa que et dóna un valor representatiu de la ruta. Per exemple un recorregut amb més de 140 punts no serà gens fàcil.

Per a més informació visiteu la web del programa www.ibpindex.com

Quan es tracta d’un port analitzem acuradament l’ascensió gairebé “metre a metre” mitjançant un programa anomenat Compegps. Un cop tenim la informació necessària, la passem a un programa anomenat Salitaker, el qual ens dibuixarà la gràfica i ens mesurarà el coeficient de fatiga i el coeficient de duresa tenint en compte la distància i el desnivell. Segons aquests coeficients hem dividit els ports en les següents categories:

categories

Les gràfiques dels ports de seguida ens indiquen si és una ascensió agradable o exigent. Segons la duresa cada tram té un color. Nosaltres li hem donat els següents valors:

colors

PER QUÈ UTILITZEM AQUEST MÈTODE I NO UN ALTRE?

Primer de tot caldria deixar clar quins són els factors que fan que una pujada sigui dura o no. Així doncs, abans de fer res més haurem de dividir aquests factors en interns i externs.

Els factors interns: Anomenem així aquells factors constants i que pertanyen al port: desnivell, quilometratge, pendent, tipus d’asfalt (tot i que es pot degradar o reasfaltar) i l’altitud del port. Aquests factors no varien, ja que són el port en si, en formen part i el constitueixen. La diferent combinació de cada un d’ells donarà lloc a la gran varietat de ports. I només ens centrarem en aquests per donar un valor a cada ascensió, ja que, el que ens interessa saber és la duresa real d’un port en si, individualment i separat de qualsevol altre factor variable.

Els factors externs: També els podríem anomenar variables. Són tots aquells que no depenen directament del port però que poden jugar un paper molt important. També són els més nombrosos i els més difícils de calcular ja que canvien constantment. Així doncs suposo que tothom estarà d’acord que no és el mateix pujar un port amb 30ºC i a 27km/h, que pujar el mateix port a 21ºC i a 18km/h, malgrat ser la mateixa ascensió.

Per tant en els factors externs serien principalment: la velocitat d’ascensió, el clima, l’estat de forma física, la fisiologia de cada individu, el tipus i característiques de la bicicleta (pes, pneumàtics, aerodinàmica…), manera com ens afecta l’altitud, mentalitat i motivació, quilometratge anterior al port, etc.

El mètode: Després de navegar durant hores i dies per internet, de buscar i rebuscar articles sobre el famós coeficient…. Després d’utilitzar-los gairebé tots per comparar-los i fins i tot arribant a l’extrem d’intentar crear un nou mètode fent diferents variacions d’altres fórmules existents… Vaig arribar a la conclusió que cap d’ells em satisfeia del tot i que era incapaç de millorar-los. N’hi havia de millors i de pitjors, però tots tenien buits més o menys importants, uns sobrevaloraven la distància del port, d’altres les rampes dures (pendent màxim) i d’altres es basaven simplement en el pendent mitjà. En vaig trobar alguns que possiblement eren mètodes molt millors, acurats i més científics, però amb un greu defecte, no disposen d’una fórmula senzilla; es basen en operacions complicadíssimes i eternes, almenys per a nosaltres.

Per tant, buscàvem algun mètode senzill i efectiu, malgrat tot no mancat de defectes. La perfecció no l’hem trobada!!!! Hem escollit el que més ens agrada amb les seves mancances i sense menysprear la resta de mètodes, tan sols ens complau més la manera com cataloga els diferents ports. Entre gustos no hi ha discussions possibles.

Així doncs, tenint en compte que les rampes  dures és el que fa més por a la gent i el que ens fa patir més,  em vaig decantar per un programa anomenat “Salitaker”, el qual a part de calcular-te automàticament certs factors, et proporciona un coeficient de fatiga (donant més importància a la distància) i un coeficient de duresa (donant més importància a les temibles rampes). A més, al permetre posar la informació de manera detallada de cada tram de pujada, el resultat és un valor bastant satisfactori, ja que es poden realitzar càlculs pràcticament a cada metre depenent del tram i de la seva duresa. Analitzant els trams desitjats no s’obtenen dades “errònies” que moltes vegades englobem utilitzant altres mètodes que obtenen els valors cada 500 o 1000m i que poden esdevenir en sorpreses desagradables. (Podem veure un quilòmetre al 6,75% en la gràfica i pensar que no és massa dur, quan en el terreny pot tractar-se d’un quilòmetre irregular amb, per exemple, 3 rampes de 150m cada una al 15% o una sola rampa de 450m al 15% i això no és fàcil de pair).

Tot i així, no és perfecte, ja que no té en compte el factor altitud (a més altitud menys oxigen), per tant els ports més alts haurien de tenir més puntuació, ni tampoc la seqüència repetida de rampes dures. No és el mateix fer 2km al 5% + 1km al 9% + 1km al 10% que 1km al 9% + 2km al 5% + 1km al 10%. El que vull dir és que aquest últim km al 10% se’ns farà molt més dur en el primer cas que en l’anterior, tot i ser el mateix quilòmetre, ja que nosaltres no som una màquina. Tampoc té en compte el tipus d’asfalt, ni altres factors, però ja hem dit que ens centraríem tan sols en els factors interns, a excepció de l’asfalt. Malgrat aquests errors i altres que pugui tenir considerem que dóna una visió bastant interessant i aproximada de la realitat del port. Un exemple clar són el terrorífic Coll de Collfred o el temible Collet de Colldecarrera + Coll Mariner. Aquests ports tenen trams duríssims, però com que tenen zones molt irregulars, amb la resta de mètodes no s’aprecia la seva ànima torturadora. Ens expliquem, si agafem com a referència els següents ports veurem que:

(NOTA: Sempre ens basem en les nostres dades com a referència)

D: Desnivell    H: Desnivell acumulat   Pm: Pendent mitjà   PM: Pendent màxim

En les següents taules podrem observar com es classifiquen els mateixos ports segons diferents criteris i fórmules. I veurem que la classificació de ports varia.

PORT Des de D H Pm PMax km Coef Fatiga Coef Duresa H x 0,1 + PM Pm x D D x0,1 +PM
Coll de la Creueta Campdevànol 1170 1232 4,04% 13 28,9 755,1 99,99 136,2 4726,8 130
Mare de Déu del Mont Besalú 964 1109 4,71% 21 20,47 927,8 126,24 131,9 4540,44 117,4
Vallter 2000 Llanars 1180 1180 5,63% 13 20,96 819,29 109,99 131 6643,4 131
Coll de Jou St Joan Abadesses 868 934 6,02% 20 14,46 900,31 128,42 113,4 5225,36 106,8
Coll de Collfred Vall d’en Bas 832 912 6,44% 22 12,92 969,35 139,64 113,2 5358,08 105,2
Colldecarrera+Mariner Castellfollit Roca 687 915 3,21% 19 21,37 739,21 106,24 110,5 2205,27 87,7
Bellmunt St Pere de Torelló 661 681 8,28% 23 7,98 706,84 112,32 91,1 5473,08 89,1
Coll de Bracons Vall d’en Bas 655 658 8,01% 18 8,17 609,11 97,94 83,8 5246,55 83,5
Coll de Bracons St Pere de Torelló 521 563 5,63% 17 10 441,48 75,51 73,3 2933,23 69,1
Coll d’Ares Camprodon 550 568 3,59% 8 15,3 269,21 45,88 64,8 1974,5 63
St Antoni St Joan Abadesses 234 234 8,12% 13 2,88 204,32 54,92 36,4 1900,08 36,4
PORT Des de D H Pm PMax km Coef Fatiga Coef Duresa H x 0,1 + PM Pm x D D x0,1 +PM
Vallter 2000 Llanars 1180 1180 5,63% 13 20,96 819,29 109,99 131 6643,4 131
Bellmunt St Pere de Torelló 661 681 8,28% 23 7,98 706,84 112,32 91,1 5473,08 89,1
Coll de Collfred Vall d’en Bas 832 912 6,44% 22 12,92 969,35 139,64 113,2 5358,08 105,2
Coll de Bracons Vall d’en Bas 655 658 8,01% 18 8,17 609,11 97,94 83,8 5246,55 83,5
Coll de Jou St Joan Abadesses 868 934 6,02% 20 14,46 900,31 128,42 113,4 5225,36 106,8
Coll de la Creueta Campdevànol 1170 1232 4,04% 13 28,9 755,1 99,99 136,2 4726,8 130
Mare de Déu del Mont Besalú 964 1109 4,71% 21 20,47 927,8 126,24 131,9 4540,44 117,4
Coll de Bracons St Pere de Torelló 521 563 5,63% 17 10 441,48 75,51 73,3 2933,23 69,1
Colldecarrera+Mariner Castellfollit Roca 687 915 3,21% 19 21,37 739,21 106,24 110,5 2205,27 87,7
Coll d’Ares Camprodon 550 568 3,59% 8 15,3 269,21 45,88 64,8 1974,5 63
St Antoni St Joan Abadesses 234 234 8,12% 13 2,88 204,32 54,92 36,4 1900,08 36,4
PORT Des de D H Pm PMax km Coef Fatiga Coef Duresa H x 0,1 + PM Pm x D D x0,1 +PM
Vallter 2000 Llanars 1180 1180 5,63% 13 20,96 819,29 109,99 131 6643,4 131
Coll de la Creueta Campdevànol 1170 1232 4,04% 13 28,9 755,1 99,99 136,2 4726,8 130
Mare de Déu del Mont Besalú 964 1109 4,71% 21 20,47 927,8 126,24 131,9 4540,44 117,4
Coll de Jou St Joan Abadesses 868 934 6,02% 20 14,46 900,31 128,42 113,4 5225,36 106,8
Coll de Collfred Vall d’en Bas 832 912 6,44% 22 12,92 969,35 139,64 113,2 5358,08 105,2
Bellmunt St Pere de Torelló 661 681 8,28% 23 7,98 706,84 112,32 91,1 5473,08 89,1
Colldecarrera+Mariner Castellfollit Roca 687 915 3,21% 19 21,37 739,21 106,24 110,5 2205,27 87,7
Coll de Bracons Vall d’en Bas 655 658 8,01% 18 8,17 609,11 97,94 83,8 5246,55 83,5
Coll de Bracons St Pere de Torelló 521 563 5,63% 17 10 441,48 75,51 73,3 2933,23 69,1
Coll d’Ares Camprodon 550 568 3,59% 8 15,3 269,21 45,88 64,8 1974,5 63
St Antoni St Joan Abadesses 234 234 8,12% 13 2,88 204,32 54,92 36,4 1900,08 36,4

Segons la majoria de mètodes ens sortiria que Collfred és molt més suau que no pas La Creueta, Mare Déu del Mont o altres com Bellmunt. Nosaltres personalment, preferim fer La Creueta o Mare Déu del Mont abans que Collfred. Les seves rampes t’ho fan repensar moltes vegades abans de tornar-hi. No diem que els altres ports siguin un passeig… però Collfred és especial. Qui no el conegui que el provi, i us prometem que el seu pendent mitjà de 6,44% se us farà etern!!!!!!! Més dur fins i tot que el 8’28% que té Bellmunt. Preferireu fer Bellmunt abans que Collfred!!!!

Segons el nostre mètode la classificació quedaria així:

Ordenat segons Coeficient de Fatiga (Valorant més la distància que les rampes)

PORT Des de D H Pm PMax km Coef Fatiga Coef Duresa H x 0,1 + PM Pm x D D x0,1 +PM
Coll de Collfred Vall d’en Bas 832 912 6,44% 22 12,92 969,35 139,64 113,2 5358,08 105,2
Mare de Déu del Mont Besalú 964 1109 4,71% 21 20,47 927,8 126,24 131,9 4540,44 117,4
Coll de Jou St Joan Abadesses 868 934 6,02% 20 14,46 900,31 128,42 113,4 5225,36 106,8
Vallter 2000 Llanars 1180 1180 5,63% 13 20,96 819,29 109,99 131 6643,4 131
Coll de la Creueta Campdevànol 1170 1232 4,04% 13 28,9 755,1 99,99 136,2 4726,8 130
Colldecarrera+Mariner Castellfollit Roca 687 915 3,21% 19 21,37 739,21 106,24 110,5 2205,27 87,7
Bellmunt St Pere de Torelló 661 681 8,28% 23 7,98 706,84 112,32 91,1 5473,08 89,1
Coll de Bracons Vall d’en Bas 655 658 8,01% 18 8,17 609,11 97,94 83,8 5246,55 83,5
Coll de Bracons St Pere de Torelló 521 563 5,63% 17 10 441,48 75,51 73,3 2933,23 69,1
Coll d’Ares Camprodon 550 568 3,59% 8 15,3 269,21 45,88 64,8 1974,5 63
St Antoni St Joan Abadesses 234 234 8,12% 13 2,88 204,32 54,92 36,4 1900,08 36,4

Ordenat segons Coeficient de Duresa (Valorant més les rampes que la distància)

PORT Des de D H Pm PMax km Coef Fatiga Coef Duresa H x 0,1 + PM Pm x D D x0,1 +PM
Coll de Collfred Vall d’en Bas 832 912 6,44% 22 12,92 969,35 139,64 113,2 5358,08 105,2
Coll de Jou St Joan Abadesses 868 934 6,02% 20 14,46 900,31 128,42 113,4 5225,36 106,8
Mare de Déu del Mont Besalú 964 1109 4,71% 21 20,47 927,8 126,24 131,9 4540,44 117,4
Bellmunt St Pere de Torelló 661 681 8,28% 23 7,98 706,84 112,32 91,1 5473,08 89,1
Vallter 2000 Llanars 1180 1180 5,63% 13 20,96 819,29 109,99 131 6643,4 131
Colldecarrera+Mari Castellfollit Roca 687 915 3,21% 19 21,37 739,21 106,24 110,5 2205,27 87,7
Coll de la Creueta Campdevànol 1170 1232 4,04% 13 28,9 755,1 99,99 136,2 4726,8 130
Coll de Bracons Vall d’en Bas 655 658 8,01% 18 8,17 609,11 97,94 83,8 5246,55 83,5
Coll de Bracons St Pere de Torelló 521 563 5,63% 17 10 441,48 75,51 73,3 2933,23 69,1
St Antoni St Joan Abadesses 234 234 8,12% 13 2,88 204,32 54,92 36,4 1900,08 36,4
Coll d’Ares Camprodon 550 568 3,59% 8 15,3 269,21 45,88 64,8 1974,5 63

Veureu que segons el coeficient que utilitzem varia l’ordre, però així podem tenir dues visions diferents però aproximades segons si ens centrem en els pendents màxims o en les distàncies. Senzillament ens agrada més aquesta manera de valorar ports, creiem que s’adiu més a la realitat. Tot i que tot són qüestions de gustos i sensacions. Tan sols us volíem fer conèixer una nova manera de classificar i crear perfils de ports utilitzant les noves tecnologies (GPS i software adequat).

Vinga, prou xerrameca i a pujar ports, que és com millor es poden valorar. Que gaudiu!!!!!!

logo_kolo-bvg