turohomest

Aquest mapa pertany a ed. Alpina

turohomestm

Fotos i breu descripció

turohome00

Indiscutiblement ens trobem davant un dels colossos de Catalunya en tots els sentits, ja sigui per distància, duresa i bellesa. I a més, té diverses opcions d’ascens que el fan encara més atractiu. És el Turó de l’Home, la bèstia del Montseny.

En aquest cas, descriurem la vessant més exigent, la de Sant Celoni passant per La Costa del Montseny. I és que haurem de superar més 1.400m de desnivell i a sobre, la part més dura es concentra en la part final, en els últims i eterns 6 quilòmetres, els quals gaudeixen, actualment (feb-2016), d’un estat lamentable de l’asfalt, cosa que encara en dificulta més la seva ascensió.

Iniciem l’ascens poc pronunciat poc després de deixar enrere Sant Celoni. Gairebé dos quilòmetres més tard trobem una gran rotonda on podem escollir la variant de Campins o la variant de la Costa del Montseny.

Ja hem esmentat que faríem la versió més dura, per tant, prenem direcció Mosqueroles-La Costa. I ja veiem de seguida com el pendent augmenta ràpidament i es manté fins arribar al trencant de Mosqueroles on trobem un petit descans. Carretera bastant oberta.

Tot seguit, el pendent torna a augmentar de manera decidida i serà tan sols en petites zones de descans que disminuirà. El bosc i les clarianes es van intercalant.

turohome02

turohome04

Després de la Costa del Montseny venen uns quants quilòmetres força constants i exigents. La carretera és estreta i té vàries zones boscoses, ideals per fer un respir durant els dies calorosos de l’estiu. Tot i que durant moltes estones romandrem al descobert.

El pendent en prou feines disminueix. Els quilòmetres s’acumulen lentament però la fatiga sembla que s’instal·li més ràpidament. I el cim no arriba mai.

turohome05

turohome06

La carretera és força rectilínia durant gairebé tot l’ascens amb pocs o petits revolts. Malgrat tot, a partir de la Costa del Montseny i sobretot cap a la part alta i final podrem gaudir de paelles com aquesta.

El paisatge canvia constantment i trobem llocs preciosos com aquest. Encara que la foto no li fa gens de justícia. Aviat arribarem a una zona de descans, la qual val la pena aprofitar-la, ja que després serà una tortura força constant fins a coronar.

turohome08

turohome09

Ens trobem en plena zona de descans. Les vistes ja comencen a ser espectaculars i el paisatge és encisador.

En aquesta imatge podem apreciar el mirador de les Goitadores. Un cop el deixem enrere ja veurem el trencant que mena al cim del Turó de l’Home.

turohome10

turohome11

A la nostra esquerra podem observar el trencant que ens durà a la glòria, o més ben dit, al patiment gairebé constant i que ens anirà malmetent ràpidament. Si seguíssim rectes coronaríem el coll de Santa Helena i ens estalviaríem un bon viacrucis.

Per cert, i ja podem dir adéu a la comoditat. Des del primer metre l’asfalt empitjora notablement, cosa que encara dificultarà més la nostra empresa.

Aquesta foto és tan sols un petit reflex del mal estat en què es troba l’asfalt. Pujar costa, però baixar és una put*d*.

El pendent ha augmentat considerablement. Ens hi haurem d’esforçar de valent per arribar a dalt de tot. El problema és que ja fa estona que pugem i tot just ara comença la part més exigent…

turohome12

turohome14

Anem agafant altura ràpidament. La carretera principal cada vegada es fa més petita sota els nostres pedals i les vistes esdevenen imponents.

Les rampes més dures ens esperen aquí, impassibles davant la nostra cara de circumstàncies.

Per si la duresa fos poca i l’asfalt dolent no fos prou empipador, possiblement el vent també acabarà de turmentar-nos amb els seus bufets impertinents.

Ara si que notem el cansament i el dolor de cames. Sembla tan a prop i tan llunyà alhora… No s’acaba mai?

turohome16

turohome18

A intervals l’asfalt millora, però per pocs metres.

Arribem a l’últim pàrquing abans de coronar on podem observar una petita caseta de fusta. A partir d’aquí l’asfalt millora una mica més, encara que deixa força a desitjar.

Des de molts punts de la pujada podem observar l’antena sobre els nostres caps. Però ara ja la tenim a tocar. Potser precisament per això ens fa patir tant, perquè ara que la tenim tan a prop sembla que encara costi més d’abastar. I és que aquesta part final, si no s’ha dosificat bé pot resultar eternament dolorosa.

turohome20

turohome21

Sort que les increïbles vistes compensen el sofriment. O no, perquè el pendent no disminueix i fins que no coronem no deixarem de patir.

Després d’una paella cap a la dreta, on miraculosament disminueix el pendent, assolim la part final d’aquesta immensa pujada. Ens trobem al coll Pregon, just entre el puig Sesolles, on hi ha l’antena, i el Turó de l’Home, que queda just a la nostra esquena.

Per fi tenim l’antena just davant nostre. Tan sols ens queden uns pocs metres i arribarem al final de la carretera. S’ha acabat la tortura. Ara és l’hora de gaudir d’aquestes vistes panoràmiques que ens rodegen.

turohome23

turohome24

Com hem dit anteriorment, si ens girem podrem observar el Turó de l’Home amb el seu refugi coronant-lo.

Haurem patit molt, però paga molt la pena. A més, haurem aconseguit vèncer un colós realment impressionant i bell que de ben segur voldrem tornar a visitar.

 

Detalls

Des de Sant Celoni
Altitud inicial 193m
Altitud final 1.654m
Desnivell 1.461m
Pm 6,25%
PMàx 15%
Km 23,36km
Coef. Duresa 142,80
Coef. Fatiga 1.124,01
Categoria 1a Esp.
Zona Vallès Oriental
País o Regió Barcelona