Aquest mapa pertany a ed. Alpina
Fotos i breu descripció
Pujada molt constant, amb poques vistes, però amb un gran final. És la pujada dels d’Amer, també coneguda com la dels Bombers. Deu ser perquè en el seu inici hi ha un parc de bombers proper. Però és la carretera que ens duu a Sant Martí Sacalm, a peus de l’imponent i preciós Far.
Si venim d’Olot haurem de girar a la dreta en el primer semàfor, en canvi si venim de La Cellera haurem de creuar tot Amer i girar a l’esquerra a l’últim semàfor. Només de girar l’asfalt ja enfila amunt, però no serà fins que tornem a girar a la dreta i tot seguit a l’esquerra que comença el show de veritat. Precisament aquí passarem pel parc de bombers i també ens trobarem amb el bicicarril del carrilet.
Així doncs, després de girar a l’esquerra la carretera s’enfila de manera clara, sense cap mena de dubte. És la part més exigent, sort que és a l’inici. Dura aproximadament un quilòmetre.
Després de superar el sector més dur de l’ascensió, el pendent disminueix però es manté gairebé sempre al voltant del 7%, o sigui, que fàcil no és. Però tampoc és d’aquells ports que et provoquen mal de ronyons.
Com ja hem dit abans, és un port que gaudeix de poques vistes, a excepció de la part final. Quasi sempre estarem rodejats d’arbres, encara que a l’estiu no fan gaire ombra. No obstant, quan deixin entreveure algun paratge valdrà la pena fixar-si bé. Concretament a la foto podem observar una de les poques paelles i un dels pocs llocs on tindrem una bona vista. Al fons podem apreciar la silueta inconfusible de la Serra de Finestres.
Seguim pujant a un ritme constant, el pendent al no variar pràcticament permet agafar una bona cadència. I ja hem superat l’equador ja que estem arribant a la Font de la Teula on podrem omplir els bidons en cas de necessitat.
Font de la Teula. I quin goig que fa, sobretot a la primavera, quan les flors floreixen. Però ara tenim feina i hem de seguir pujant. Baixant però, possiblement pararem per reomplir els dipòsits i podrem llegir aquest cartell tan ben fet que diu tan correctes paraules:
“Gairebé tothom s’atura en aquest lloc tan bonic a beure i reposar un xic. Si ningú no hi deixés merda l’aigua seria més pura i l’herba força més verda”
Quanta veritat…
Finalment estem arribant a la part final, els arbres comencen a apartar-se i de cop el majestuós Far apareix davant nostre. Malgrat tot, encara deuen faltar un parell de quilòmetres per coronar, o sigui que encara s’haurà de patir una més.
La carretera torna a quedar rodejada d’arbres, però de seguida tornarem a tenir bones vistes. El pendent segueix essent constant i les seves variacions són mínimes.
El Far, senzillament espectacular, majestuós, magnífic. L’entrada al paradís del Collsacabra. El vigilant de les terres gironines s’alça imponent sobre els nostres caps.
Finalment, després de patir lo nostre arribem a les vistes de les primeres cases de Sant Martí Sacalm. Ara si que queda realment poc. Un últim esforç i arribarem al cim on podrem descansar i gaudir d’un paisatge astorant.
L’asfalt passa a ciment i encarem els últims metres de pujada. Les vistes ens donen ales.
Sant Martí Sacalm. Fi de l’ascensió per carretera. Estem als peus del Far i davant nostre s’obre un paisatge de cingles immensos. I per l’altra banda els Pirineus i la Serra de Finestres.
Aquí podem observar l’Agullola de Rupit i els cingles de l’Avenc i Rajols. Realment l’esforç ha pagat la pena. No ha estat fàcil, tampoc massa difícil, però aquesta visió ho compensa tot. I al natural us prometo que és molt més espectacular que no pas en una foto mediocre i petita com aquesta.
Detalls
| Des de | Amer |
| Altitud inicial | 188m |
| Altitud final | 832m |
| Desnivell | 644m |
| Pm | 7,12% |
| PMàx | 12% |
| Km | 9,05km |
| Coef. Duresa | 78,24 |
| Coef. Fatiga | 484,04 |
| Categoria | 1ra Cat. |
| Zona | La Selva |
| País o Regió | Girona |
Deixeu un comentari