mdmontbes

Detall últims quilòmetres.

mdmontbes2

Aquest mapa pertany a ed. Alpina

mdmontbesm

Fotos i breu descripció

mdmontA-00

És sense cap mena de dubte un portàs, dels grans de Catalunya. És una pujada que no deixa indiferent a ningú. Si la fas, segur que tindràs ganes de repetir-la. Per la seva duresa, bellesa, vistes i la gran panoràmica que hi ha un cop s’assoleix el cim. Això si, per arribar-hi primer cal patir una bona estona i molt!!

Entre les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa s’alça la Serra del Mont, on en el seu pic culminant hi trobem el santuari de la Mare de Déu del Mont, la qual es considera la patrona de l’Empordà. Per fer l’ascensió en l’actualitat (2014) disposem de 3 variants, encara que la part final sempre és la mateixa. En aquest cas, ens centrem en la variant de Besalú.

Deixem Besalú enrere i a la rotonda on trobem la indicació per anar cap a Beuda és on comença aquest colós. Només de començar a pujar ja podem distingir-ne la silueta just davant nostre.

Podem dividir l’ascensió amb tres parts ben diferenciades, la primera fins al collet de Can Jou, la segona fins a l’alt del coll del sucre i la part final.

Aquesta primera part és la més suau i tranquil·la, carretera ample i asfalt boníssim. Anem rodant i mica en mica ens anem acostant a Beuda.

canjou

canjou0

Ja tenim Beuda a tocar. El pendent ha augmentat una mica i a l’entrada del poble és on s’empina més. Però res comparable amb el que vindrà després. Deixem de banda la carretera que va directe al collet de Can Jou i que passa per sota Beuda i seguim recte fins arribar al poble. Així, l’ascens esdevé una miqueta més dur i bonic.

Creuem Beuda i la carretera es torna petita de cop, superem una rampa dura i ja estem coronant el collet de Can Jou, on a la dreta hi trobarem la pedrera de Selvanera. A la nostra esquerra, el nostre objectiu colossal ens intimida.

canjou2

mdmontA-04

Després de coronar, iniciem un petit descens, direcció Maià de Montcal, però sense arribar-hi. Durant el curt descens ja veurem un cartell que ens indica un trencant a l’esquerra, el qual agafarem. És la carretera del collet del Sucre i connecta amb la pujada tradicional que prové de Can Vilar. Comencem la part intermèdia.

Tornem a girar un cop més cap a l’esquerra i començarem a encarar-nos amb rampes cada vegada més dures. La carretera ara si que és estreta. Passem just pel davant d’una casa preciosa i immensa, el Noguer de Segueró i seguim pujant. A partir d’aquesta casa, ve un tram dur, una baixadeta i llavors entrem a la part més exigent de tota l’ascensió. Comença la veritable ascensió a l’alt del collet del Sucre! I dolç, no ho és pas!!!!

L’asfalt empitjora per moments, una llàstima. Circulem entre arbres i anem vencent els diferents revolts que ens ane m trobant.

mdmontA-05

mdmontA-06

La carretera és realment estreta, rodejada de pins i el pendent és irregular. Tan aviat ens tortura com suavitza i ens deixa respirar. Però són descansos breus, ja que de seguida torna a incrementar-se per sobre dels dos dígits.

Cap a la part final de l’alt del collet del Sucre és on l’asfalt està en més mal estat (2013). Tot i així és ciclable. Les rampes són duríssimes, amb pics del 21% que ens faran retorçar sobre la bicicleta.

mdmontA-07

mdmontA-08

Després de superar les últimes paelles, amb un gran esforç i desgast físic, ens aproximem a l’alt. El collet del Sucre pròpiament dit es troba abans de connectar amb la carretera provinent de Cabanelles, és per això que el punt on s’ajunten les dues vessants l’anomenem l’alt del collet del Sucre.

Acabem de coronar l’alt del collet del Sucre, ja l’hem deixat enrere i ens trobem a la carretera principal, encara que continua essent estreta. No obstant, el pendent ha disminuït radicalment i per fi podem respirar una mica. L’últim tram del collet del Sucre ha estat terrorífic. Comencem la part final.

A la foto podem observar on es troba precisament l’alt del collet del Sucre, just allà on es veu el cartell.

mdmontB-09

mdmontC-00

El descans però, dura poc. De seguida la carretera torna a lluitar contra nosaltres. Les rampes es tornen dures i el pedalar lent. El combat continua.

De cop i volta, el pendent suavitza i obtenim unes primeres vistes, encara que no serà fins a la part alta que gaudirem d’una visió única.

mdmontC-01

mdmontC-02

Els primers balcons, però, ens entrenen una mica més i ens alleugereixen l’agonia. Però encara falta per poder relaxar-se.

El pendent ha tornat a jugar-nos-la. Ara com a mínim ja veiem el cim i tornem a entrar en una zona de repòs. Aquí hi trobem la font de Rocapastora. Si anem secs podrem hidratar-nos una mica.

mdmontC-03

mdmontC-04

El descans de Rocapastora és breu. El cim cada cop és més a prop. Però mai arriba i les últimes paelles, que ja es poden apreciar des d’aquí, no presagien res de bo.

Arribem a Sant Llorenç de Sous. El pendent torna a ser molest però allà davant sembla com si encara s’enfilés més. Aviat descobrirem que no ho sembla. Senzillament és més dur. És l’hora de la traca final!

mdmontC-05

mdmontC-06

Ens trobem als últims dos quilòmetres i mig de l’ascensió, però es poden fer molt llargs. Sobretot a l’estiu. Fins ara hem anat trobant ombres, encara que el sol toca bastant de ple en la major part de la pujada, però la part final és totalment oberta, al sol i al vent. I a sobre, el pendent frega un 10% gairebé constant…

La part final és realment espectacular. Sembla una muntanya diferent. Les vistes són brutals i l’entorn també.

mdmontC-07

mdmontC-08

Els quilòmetres i els metres acumulats ja causen fatiga. De fet, fa estona que ho fan. Però la meta ja és a prop. Ara no és l’hora de defallir.

Els metres passen lentament. El cim sembla com si en comptes d’aproximar-se, s’allunyés. Però qui té pressa? Tot i el patiment, les vistes ho compensen amb escreix.

mdmontC-09

mdmontC-10

Arribem al penúltim revolt. Extasiant, magnífic, bellesa en estat pur.

El deixem enrere i ens encarem a l’últim revolt, un tall entre les roques ens permetrà arribar la recta final. Als nostres peus la terra estimada.

mdmontC-11

mdmontC-12

Últim revolt. Aquest tall es pot apreciar des de molt lluny i des de molts indrets diferents, ara però, hi som ben bé a dins.

La visió que ens espera darrere l’últim revolt és divina. Alta Garrotxa en estat pur.

mdmontC-13

mdmontC-14

I davant nostre, el santuari de la Mare de Déu del Mont!!!! Últims metres per la glòria!!!!!

Finalment arribem al cim. Ja hi som!!!!! I com ha costat, quin tros de port!!!! S’acaba l’asfalt i ens trobem amb el pàrquing de terra. Des d’aquí es domina una extensió de terreny increïble. Però us recomano un esforç més, encara que sigui caminant. Pugeu fins dalt de tot del santuari, per les seves escales que trobareu al final de la pista de terra que surt del pàrquing i obtindreu la recompensa!

mdmontC-15

mdmontC-16

Des del pàrquing però es pot observar gran part de l’ascens. Aquí precisament podem veure el tram de la Font de Rocapastora i de St Llorenç de Sous.

Acabem de pujar les escales. La pista de terra que surt del pàrquing i va directe. Des d’aquí la panoràmica encara és més encisadora i espectacular que abans. Al fons, si us hi fixeu, es pot veure el Golf de Roses.

mdmontC-17

mdmontC-18

El santuari de la Mare de Déu del Mont. Un mirador amb vistes de 360 graus i un lloc llegendari.

La principal tradició del santuari és la referent a la troballa de la Mare de Déu. Segons aquesta tradició, un pastor que conduïa un ramat de bous per la muntanya va fixar-se que un dels seus animals tossava amb insistència en un indret concret. Encuriosit, hi va retirar unes pedres i va descobrir una cova on hi havia una Mare de Déu, que seria traslladada al monestir i més tard al novell santuari.

Verdaguer va transmetre també una llegenda sobre la fundació del santuari de la Mare de Déu del Mont. Conta que l’abat de Sant Llorenç del Mont va rebre instruccions en somnis per a la construcció d’un santuari per a la imatge, ja tan venerada al monestir, en una altura. Va decidir construir-lo al pla de Sous, entre el monestir i l’actual santuari, però l’endemà del primer dia de feina es van trobar les eines al cim de la muntanya. Els obrers van tornar a treballar al mateix lloc, i es va repetir el fet, fins que van abandonar el primer projecte i van construir el santuari allà on el volia la Mare de Déu. (Relats segons Wikipèdia)

Iaquí amb vistes a la nostra Garrotxa. Val la pena agafar-s’ho amb calma, ja hem patit prou per arribar-hi, ara toca gaudir d’aquest indret màgic.

mdmontC-19

mdmontC-20

Tan màgic que des d’aquest lloc mossèn Jacint Verdaguer va escriure part del Canigó. En la primera estada, però, va escriure la Cobla a la Mare de Déu del Mont.

A LA VERGE DEL MONT

Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d’una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l’alba
o per abastar un estel
el més bell de l’estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s’és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n’esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d’Empordà l’hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.

Detalls

Des de Besalú
Altitud inicial 147m
Altitud final 1.111m
Desnivell 964m
Pm 4,71%
PMàx 21%
Km 20,47km
Coef. Duresa 126,24
Coef. Fatiga 927,80
Categoria 1a Esp.
Zona Alt Empordà - Garrotxa
País o Regió Girona