mdmontvil

Aquest mapa pertany a ed. Alpina

mdmontvilm

Fotos i breu descripció

mdmontB-00

És sense cap mena de dubte un portàs, dels grans de Catalunya. És una pujada que no deixa indiferent a ningú. Si la fas, segur que tindràs ganes de repetir-la. Per la seva duresa, bellesa, vistes i la gran panoràmica que hi ha un cop s’assoleix el cim. Això si, per arribar-hi primer cal patir una bona estona i molt!!

Entre les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa s’alça la Serra del Mont, on en el seu pic culminant hi trobem el santuari de la Mare de Déu del Mont, la qual es considera la patrona de l’Empordà. Per fer l’ascensió en l’actualitat (2014) disposem de 3 variants, encara que la part final sempre és la mateixa. En aquest cas, ens centrem en la principal de les tres variants, ja que fou la primera que s’asfaltà per arribar al cim. És la que surt de l’Hostal de Can Vilar, molt a prop de Cabanelles. No és la més llarga, però si que és la més suau de les vessants. Encara que això de suau és força relatiu.

Així doncs, des de la N-260 o A26, girem al trencant de Cabanelles, que és precisament on es troba l’Hostal de Can Vilar, i pocs metres després girem a l’esquerra per anar cap la Mare de Déu del Mont, ja està indicat. De sobte, veurem com la carretera es torna més petita.

Podem dividir l’ascens en dues parts ben diferenciades. La part inicial de la pujada és molt suau i progressiva, encara que acaba amb unes rampes considerables al coronar el coll d’en Serra. A partir del coll d’en Serra encetem la part final, la més dura i espectacular. Fins al coll d’en Serra tindrem gairebé 9 quilòmetres bastant relaxats. Des de bona part del recorregut podrem observar el nostre objectiu, aliè al nostre esforç.

mdmontB-01

mdmontB-02

Deixem enrere el trencant a St Martí Seserres i seguim pujant. El pendent aquí ja augmenta una mica més, però encara no resulta asfixiant. Ens estem aproximant al coll d’en Serra.

Aquí podem observar el centre de Can Serra a la nostra esquerra. Ens trobem a la part final del coll d’en Serra i on hi ha les rampes més dures d’aquest tram. Allà davant, però, ja podem observar com el pendent suavitza.

mdmontB-03

mdmontB-04

Superada la part dura d’aquesta primera part, el pendent torna a disminuir i fins i tot gaudirem d’un petit descens al final del qual trobem el coll d’en Serra. Ja falta molt poc per arribar-hi i encetar la segona part de l’ascens, la que ens exigirà de veritat.

A la foto podem apreciar perfectament com el pendent és gairebé nul en aquest tram. I just al nostre davant i a la dreta hi trobem el trencant per anar cap a Lliurona i Albanyà.

Deixem el coll d’en Serra enrere i comencem a encarar-nos amb les primeres rampes dures i constants de l’alt del collet del Sucre. Entrem en una zona força més boscosa que abans.

mdmontB-06

mdmontB-08

Anem superant els revolts i el fort pendent que gairebé no disminueix mai i anem fent camí. Aquesta part no gaudeix de bones vistes ja que estem bastant rodejats d’arbres.

Acabem de coronar l’alt del collet del Sucre, ja l’hem deixat enrere i seguim amunt. No obstant, el pendent ha disminuït radicalment i per fi podem respirar una mica.

A la foto podem observar on es troba precisament l’alt del collet del Sucre, just allà on es veu el cartell.

mdmontB-09

mdmontC-00

El descans però, dura poc. De seguida la carretera torna a lluitar contra nosaltres. Les rampes es tornen dures i el pedalar lent. El combat continua.

De cop i volta, el pendent suavitza i obtenim unes primeres vistes, encara que no serà fins a la part alta que gaudirem d’una visió única.

mdmontC-01

mdmontC-02

Els primers balcons, però, ens entrenen una mica més i ens alleugereixen l’agonia. Però encara falta per poder relaxar-se.

El pendent ha tornat a jugar-nos-la. Ara com a mínim ja veiem el cim i tornem a entrar en una zona de repòs. Aquí hi trobem la font de Rocapastora. Si anem secs podrem hidratar-nos una mica.

mdmontC-03

mdmontC-04

El descans de Rocapastora és breu. El cim cada cop és més a prop. Però mai arriba i les últimes paelles, que ja es poden apreciar des d’aquí, no presagien res de bo.

Arribem a Sant Llorenç de Sous. El pendent torna a ser molest però allà davant sembla com si encara s’enfilés més. Aviat descobrirem que no ho sembla. Senzillament és més dur. És l’hora de la traca final!

mdmontC-05

mdmontC-06

Ens trobem als últims dos quilòmetres i mig de l’ascensió, però es poden fer molt llargs. Sobretot a l’estiu. Fins ara hem anat trobant ombres, encara que el sol toca bastant de ple en la major part de la pujada, però la part final és totalment oberta, al sol i al vent. I a sobre, el pendent frega un 10% gairebé constant…

La part final és realment espectacular. Sembla una muntanya diferent. Les vistes són brutals i l’entorn també.

mdmontC-07

mdmontC-08

Els quilòmetres i els metres acumulats ja causen fatiga. De fet, fa estona que ho fan. Però la meta ja és a prop. Ara no és l’hora de defallir.

Els metres passen lentament. El cim sembla com si en comptes d’aproximar-se, s’allunyés. Però qui té pressa? Tot i el patiment, les vistes ho compensen amb escreix.

mdmontC-09

mdmontC-10

Arribem al penúltim revolt. Extasiant, magnífic, bellesa en estat pur.

El deixem enrere i ens encarem a l’últim revolt, un tall entre les roques ens permetrà arribar la recta final. Als nostres peus la terra estimada.

mdmontC-11

mdmontC-12

Últim revolt. Aquest tall es pot apreciar des de molt lluny i des de molts indrets diferents, ara però, hi som ben bé a dins.

La visió que ens espera darrere l’últim revolt és divina. Alta Garrotxa en estat pur.

mdmontC-13

mdmontC-14

I davant nostre, el santuari de la Mare de Déu del Mont!!!! Últims metres per la glòria!!!!!

Finalment arribem al cim. Ja hi som!!!!! I com ha costat, quin tros de port!!!! S’acaba l’asfalt i ens trobem amb el pàrquing de terra. Des d’aquí es domina una extensió de terreny increïble. Però us recomano un esforç més, encara que sigui caminant. Pugeu fins dalt de tot del santuari, per les seves escales que trobareu al final de la pista de terra que surt del pàrquing i obtindreu la recompensa!

mdmontC-15

mdmontC-16

Des del pàrquing però es pot observar gran part de l’ascens. Aquí precisament podem veure el tram de la Font de Rocapastora i de St Llorenç de Sous.

Acabem de pujar les escales. La pista de terra que surt del pàrquing i va directe. Des d’aquí la panoràmica encara és més encisadora i espectacular que abans. Al fons, si us hi fixeu, es pot veure el Golf de Roses.

mdmontC-17

mdmontC-18

El santuari de la Mare de Déu del Mont. Un mirador amb vistes de 360 graus i un lloc llegendari.

La principal tradició del santuari és la referent a la troballa de la Mare de Déu. Segons aquesta tradició, un pastor que conduïa un ramat de bous per la muntanya va fixar-se que un dels seus animals tossava amb insistència en un indret concret. Encuriosit, hi va retirar unes pedres i va descobrir una cova on hi havia una Mare de Déu, que seria traslladada al monestir i més tard al novell santuari.

Verdaguer va transmetre també una llegenda sobre la fundació del santuari de la Mare de Déu del Mont. Conta que l’abat de Sant Llorenç del Mont va rebre instruccions en somnis per a la construcció d’un santuari per a la imatge, ja tan venerada al monestir, en una altura. Va decidir construir-lo al pla de Sous, entre el monestir i l’actual santuari, però l’endemà del primer dia de feina es van trobar les eines al cim de la muntanya. Els obrers van tornar a treballar al mateix lloc, i es va repetir el fet, fins que van abandonar el primer projecte i van construir el santuari allà on el volia la Mare de Déu. (Relats segons Wikipèdia)

Iaquí amb vistes a la nostra Garrotxa. Val la pena agafar-s’ho amb calma, ja hem patit prou per arribar-hi, ara toca gaudir d’aquest indret màgic.

mdmontC-19

mdmontC-20

Tan màgic que des d’aquest lloc mossèn Jacint Verdaguer va escriure part del Canigó. En la primera estada, però, va escriure la Cobla a la Mare de Déu del Mont.

A LA VERGE DEL MONT

Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d’una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l’alba
o per abastar un estel
el més bell de l’estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s’és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n’esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d’Empordà l’hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.

Detalls

Des de Hostal de Can Vilar
Altitud inicial 179m
Altitud final 1.111m
Desnivell 932m
Pm 5,01%
PMàx 15%
Km 18,59km
Coef. Duresa 101,67
Coef. Fatiga 717,04
Categoria 1ra Cat.
Zona Alt Empordà - Garrotxa
País o Regió Girona