jourib

Aquest mapa pertany a ed. Alpina

jouribm

Fotos i breu descripció

jouribes-00

Coll de Jou és sense cap mena de dubte una de les joies que amaga el Pirineu català. Llàstima que l’estat del seu ferm deixa molt a desitjar.

Té dues cares principals asfaltades o cimentades, la de Ribes de Freser i la de St Joan de les Abadesses. També s’hi pot arribar a través de la pista cimentada del Pla de Can Plata que s’inicia a la Colònia d’Estevenell. Després d’iniciar el descens de Plata i abans d’arribar a Ogassa, haurem de girar a la dreta per seguir pujant cap al coll de Jou. O sigui, que el pur ascens a Jou coincideix amb la vessant de St Joan, tan sols difereixen en l’inici.

Aquí ens ocupem de la seva cara més còmode, la de Ribes de Freser. Això si, la més còmode no significa que sigui un passeig!! Es tracta d’una preciositat de port amb dues parts ben diferenciades.

La primera part aniria des del seu inici a Ribes de Freser, com es pot observar a la foto, fins al poble de Bruguera. Asfalt boníssim, carretera petita i ombrívola i pendent constant i intens però sense matar. La segona part doncs, començaria a la sortida de Bruguera fins al cim,  on ens trobarem amb una pista cimentada en força mal estat en algun tram i rampes dures.

Tal i com hem dit, la primera part gaudeix d’un asfalt gairebé perfecte. Carretera tranquil·la i rodejada d’arbres, per tant molt humida i ombrívola, ideal per a l’estiu però perillosa a l’hivern.

jouribes-15

jouribes-14

Quan sortim del bosc, el sol ens podrà acaronar per primera vegada en tota l’ascensió, cosa que s’agraeix, i també arribarem a un descans que ens anirà de primera per encarar amb èxit la segona part, la més dura. Fins aquí, no és que hagi estat realment suau, ja que el pendent pràcticament no baixa del 7%, però es deixa fer bé.

Només de sortir del bosc, el paisatge ens regala una visió preciosa del poble de Bruguera i el cim del Taga. I com que estem a la zona de descans en podrem gaudir sense haver de patir.

Si ens hi fixem bé, des d’aquí ja podem divisar el punt on coronarem, precisament allà on acaben els arbres i comencen els preciosos prats verds del Taga.

jouribes-13

jouribes-11

Bruguera ja queda enrere. Hem iniciat la segona part de l’ascensió, la dura.

Els primers quilòmetres tornen a ser molt ombrívols i amb poques vistes. Ara que, millor parar atenció al ferm, ja que en varis trams està força degradat. La carretera bona s’ha acabat al poble de Bruguera.

Trobarem algun revolt de paella, però el que farà mal de debò seran algunes de les rectes on el pendent exigent fa que semblin inacabables.

jouribes-10

jouribes-09

De tant en tant, els arbres ens deixaran entreveure el cim del Taga i alhora el final del sofriment.

No és que hi hagi rampes exageradament dures, però és molt constant, amb pocs descansos i amb un pendent que cada vegada fa més mal.

Ens torna a tocar el sol. És un bon senyal, vol dir que ja estem arribant a la part més alta i que per tant ja manca poc per coronar. Tot i així, no us relaxeu, encara queda un bon tram fins dalt.

jouribes-07

jouribes-01

De cop i volta ja no estem envoltats pel bosc. La pista s’obre camí entre els prats verds i ens regala unes vistes espectaculars. Des d’aquí dalt es pot veure el petit poble de Bruguera per on hem rodat fa uns instants.

Deixem enrere l’última paella i encarem la part final. El pendent suavitza una mica, però no lo suficient com per relaxar-se. Rere nostre el Puigmal s’amaga entre els núvols.

jouribes-06

jouribes-04

I a davant ja veiem el final esperat. Just allà darrere dels arbres, cap a l’altre costat és on reposa el coll de Jou.

Cal esmentar que en aquest cas concret, el punt més elevat de la pujada no correspon amb el coll, ja que es troba una mica més avall en direcció a Ogassa.

Aquesta última part és realment impressionant. Les vistes són magnífiques, tan dels voltants com de la mateixa pujada.

jouribes-03

jouribes-02

I ja hem arribat al coll de Jou. Un cop superat el punt més elevat, comencem a baixar lleugerament fins arribar-hi. Recordeu que hem dit que el punt més alt no es correspon amb el coll.

Per cert, ens trobem ben bé sota el Taga. Si seguíssim la balla arribaríem al seu cim!!!!

Ara doncs, podem tornar per allà mateix (recomanable) o bé seguint baixant per la pista realment trinxada que ens durà a Ogassa. Tot depèn de vosaltres, però esteu avisats, mentre estigui així, em sembla que es pateix més baixant que no pas pujant. I sort, que l’any passat (2015) encara varen asfaltar de nou algun petit tram, però no la seva totalitat.

Malgrat tot, es mereix una visita i pels que hi som propers, com a mínim una a l’any. I és que enamora.

 

Detalls

Des de Ribes de Freser
Altitud inicial 900m
Altitud final 1.639m
Desnivell 739m
Pm 6,01%
PMàx 14%
Km 12,31km
Coef. Duresa 92,36
Coef. Fatiga 605,92
Categoria 1ra
Zona Ripollès
País o Regió Girona