collfredb

Part final.

collfredbb

Aquest mapa pertany a ed. Alpina

collfredbm

Fotos i breu descripció

collfredb00

Collfred. Un nom difícil d’oblidar. Un nom que traspassa fronteres. La bèstia de la Garrotxa!!!! No obstant, en aquesta ocasió ens centrem en la seva vessant més humana, la d’Osona. I que sigui més fàcil que la seva cara garrotxina no vol dir que sigui realment un passeig, també té la seva duresa, no us en refieu, i a més, és llarg. Això si, si una cosa hem de destacar d’aquest costat és la seva varietat de paisatges i la seva gran bellesa.

L’ascens el podem dividir en dues zones ben diferenciades. El primer tram seria des del seu inici a Sant Quirze de Besora fins a Vidrà, o sigui, l’ascens total al coll de Vidrà. El segon tram per tant, seria a partir de Vidrà fins al cim de la collada de Collfred.

Les dues parts, doncs, es diferencien en tot, mentre que la primera és suau i oberta, la segona és dura i molt més emboscada, encara que també té trams totalment oberts. La primera a més, també és més seca, rocosa i gaudeix d’una bona carretera i asfalt, mentre que la segona és més humida, plena de vegetació i posseeix una pista asfaltada estreta i amb algun tram que ja comença a estar una mica trinxat (2015).

Així doncs, abans fins i tot de deixar enrere les últimes cases de Sant Quirze de Besora la carretera ja comença a enfilar-se, encara que de moment, es mantindrà en un pendent assequible.

Els primers quilòmetres són els més àrids, o millor dit, més rocosos. Gairebé fins a Santa Maria de Besora. A partir d’allí, el paisatge és molt menys rocós i molt més verd.

collfredb01

collfredb02

Tot i que es tracta d’una combinació preciosa de verds intensos i roques totalment desèrtiques. El pendent es manté sempre força constant i amb un gradient còmode.

Eus aquí un tram ben rocós. A l’estiu la calor pot resultar asfixiant en aquesta zona. No hi ha ni una ombra, ni per medecina. A sobre del turó podem distingir el castell de Besora.

collfredb03

collfredb04

Ja tenim a la vista el poble de Sta Maria de Besora. Ens trobem aproximadament a la meitat del coll de Vidrà. Un cop haguem passat el poble, el pendent suavitza força i fins i tot tindrem una petita zona de descans en forma de descens.

S’ha acabat el descens i ens trobem amb unes paelles que tornen a fer que el pendent sigui positiu, encara que no excessiu. Són els revolts de Can Querol.

collfredb05a

collfredb06

Ja ens aproximem al coll de Vidrà. El paisatge ja ha canviat, però si seguim cap a Collfred, encara canviarà més. A davant nostre, la imponent masia de cal Xicoi.

El coll de Vidrà se situa en aquest revolt. Fins aquí no ha estat dur. Ja hem acabat la primera part de l’ascens a Collfred, la part fàcil. Ara ve un petit descens fins a Vidrà, on podrem reomplir els bidons i fer un petit respir. O bé, seguir directes i atacar la part final de Collfred.

collfredb07

collfredb08

Des del cim del coll de Vidrà obtenim una vista preciosa de les muntanyes dels voltants. Als peus hi reposa Vidrà i just al davant hi tenim les serres de Milany-Sta Magdalena de Cambrils, Freixeneda i Curull. Precisament entre les de Milany-Sta Magdalena i Freixeneda és on reposa Collfred.

Arribem a Vidrà, municipi petit que té la curiositat de formar part de la comarca d’Osona, però que de fet, forma part de la província de Girona.

Com ja hem esmentat, és un lloc ideal per parar-s’hi i fer un mos, recuperar forces i hidratar-se gràcies a la font que trobem just a la placeta que hi ha davant l’església, abans d’encarar la part més exigent d’aquesta llarga ascensió a Collfred.

collfredb08b

collfredb09a

Deixem Vidrà i la bona carretera enrere i iniciem un curt descens per una pista asfaltada fins a la Fontseca. Però no ens fem il·lusions. La cosa només ha fet que començar. La carretera s’ha tornat estreta, sinuosa, entre roques i arbres exuberants. I el pendent? A partir de Fontseca la inclinació de l’asfalt es torna irregular i dur. O sigui, que la cosa promet.

Anem superant de mica en mica les diferents rampes que es van interposant en el nostre camí. Sort que aquest primer tram de pujada és molt irregular i permet anar-se recuperant. Però quan s’enfila, fa mal.

collfredb10

collfredb11

Precisament aquí ens trobem en un dels trams més durs abans d’arribar a Ciuret, sort que és curt i que després ve un descans.

Acabem de superar la secció dura i en aquesta paella podem recuperar, ja que aquí el pendent és molt suau i fins i tot, rere el revolt baixarem uns pocs metres. I millor recuperar-se, perquè a continuació iniciarem la part més dura d’aquesta vessant, la qual ens ofereix un petit tast de la seva duresa just abans de Ciuret, localitat on fa una breu pausa, i tot seguit continua durant un parell de quilòmetres que es poden fer molt llargs.

collfredb12

collfredb12a

Comencem doncs, el tast de la part dura. Un cop més envoltats d’una vegetació densa que s’agraeix i molt durant les jornades de calor intensa. Quan sortim de la zona emboscada una clariana magnífica ens deixarà extasiats amb la seva bellesa, i al bell mig Ciuret, on podrem fer un respir abans de prosseguir amb les exigències de l’orografia.

Així doncs, poc després arribem a la clariana i a la localitat de Ciuret o Siuret, on destaca la seva església de Santa Llúcia, que és del s.XVIII. I tot gaudint d’aquest paisatge brutal agafem forces per encarar, ara si, la part més exigent.

collfredb13

collfredb14

Només de deixar Ciuret enrere el pendent augmenta de forma clara, sense cap mena de dubte, tira pel dret i s’enfila. Les nostres cames ben bé que ho notaran. A davant nostre, una paella. I un cop la superem, el pendent no afluixarà, però les vistes seran increïbles. I quina millor manera, sinó,  per apaivagar el dolor?

I és que només de superar la paella i avançar uns pocs metres més ens trobem amb una vista privilegiada. Però no ens podem relaxar, el pendent no ho permetrà pas.

collfredb15

collfredb16

Al fons de tot podem apreciar Vidrà, just sota la increïble serra de Bellmunt. A la dreta de Vidrà el Puig Castellar, preludi de la magnífica Serra de Milany. Per darrera de Bellmunt s’estén la Plana de Vic, i als nostres peus el bonic poble de Ciuret o Siuret, per on acabem de passar fa tan sols uns instants.

Però la pujada segueix. Per alguns tan sols esdevindrà dur, per altres serà un calvari. I és que entre una cosa i l’altra ja portem 19 quilòmetres de port!!!!! I encara en falten poc menys de 3!!!!

collfredb17

collfredb18

Tornem a entrar en una zona més boscosa. Aviat el pendent disminuirà, ja estem acabant la part més exigent d’aquesta cara. No obstant, encara mancarà superar alguna rampa més abans no coronem.

Després de superar les rampes dures, la carretera gira cap la dreta canviant de vessant de la muntanya, el pendent suavitza de cop i ens endinsem en una zona ben frondosa, abans de sortir a la clariana final, on encararem l’última rampa dura i on coronarem aquesta bella pujada.

collfredb18a

collfredb19

Finalment arribem a la tan desitjada clariana, la que ens duu a la coronació de Collfred i la qual significa la fi del nostre patiment, encara que la rampa on ens trobem precisament no és que sigui suau i no ens deixarà relaxar de veritat fins arribar al cim.

Collada de Collfred. Fi del patiment, o no! La baixada que segueix no és un pur descens, si més no en la seva part inicial, ja que ens toparem amb uns petits murs que ens acabaran de torturar abans no arribem a la part final, la qual ens baixarà vertiginosament fins a la preciosa Vall d’en Bas.

De ben segur que Collfred no ens deixarà indiferents, es faci per la cara que es faci, té quelcom d’especial. O desborda bellesa per tots costats o és un repte duríssim i bell d’assolir. Ll’astima que per la banda garrotxina, el ferm no estigui en tan bones condicions (2015), però bé, anant amb seny no representa cap perill.

collfredb20

 

Detalls

Des de Sant Quirze de Besora
Altitud inicial 568m
Altitud final 1.326m
Desnivell 758m
Pm 3,40%
PMàx 18%
Km 21,79km
Coef. Duresa 80,80
Coef. Fatiga 559,96
Categoria 1ra Cat.
Zona Osona
País o Regió Barcelona