Aquest mapa pertany a ed.Alpina

FOTOS i BREU DESCRIPCIÓ / FOTOS y BREVE DESCRIPCIÓN


Abans d'arribar a St. Privat d'en Bas, ja veurem el cartell que indica Vidrà. Rodegem el camp de fútbol i poc després inicia la veritable pujada a aquest monstre, encara que bell. La primera part és la més dura i transcòrre envoltada d'arbres. Desitjarem arribar al cim perquè s'acabi el patiment. Però sembla inacabable. Després de passar un pas canadenc i sortir del bosc sembla que afluixa una mica però no. Tot i així podrem gaudir d'unes vistes espectaculars. Com la de la foto amb el Puigsacalm darrera.

Antes de llegar a St. Privat d'en Bas, ya veremos el cartel que indica Vidrà. Rodeamos el campo de fútbol y poco después inicia la verdadera subida a este monstruo, aunque bello. La primera parte es la más dura y transcurre rodeada de árboles. Desearemos llegar a la cima para que se acabe el sufrimiento. Pero parece inacabable. Después de pasar un paso canadiense y salir del bosque parece que afloja un poco pero no. Aun así podremos disfrutar de unas vistas espectaculares. Como la de la foto con el Puigsacalm detrás.


Seguirem pujant per rampes dures, encara que de manera irregular. I a mesura que passen els metres eterns anirem obtenim millors vistes, tan del paisatge com de la pujada en si. Durant la pujada es van intercal·lant trams amb asfalt i trams amb ciment.

Seguiremos subiendo por rampas duras, aunque de manera irregular. Y a medida que pasan los metros eternos iremos obteniendo mejores vistas, tanto del paisaje como de la subida en sí. Durante toda la subida se van alternando tramos con asfalto y tramos con cemento.


Aquest és un dels trams més durs amb una rampa cimentada. Poc després vindrà un descans. La pujada a partir d'aquí és molt irregular. Puja i baixa constantment. Majoritàriament oberta, encara que ens trobarem amb algun pas ben cobert d'arbres.

Este es uno de los tramos más duros con una rampa de cemento. Poco después vendrá un descanso. La subida a partir de aquí es muy irregular. Sube y baja constantemente. Mayoritariamente abierta, aunque nos encontraremos con algún paso bien cubierto de árboles.


Precisament aquí tenim un tram preciós totalment cobert, el qual també té força pendent, encara que menys que les rampes d'abans.

Precisamente aqui tenemos un tramo precioso totalmente cubierto, el cual también tiene bastante pendiente, aunque menos que en las rampas anteriores.


Deixem enrera el trencant per anar a la casa de Collfred i ara si que ja queda ben poc per arribar al cim i poder descansar. Sort que a la part final hi ha moltes zones on poder recuperar, però tot i així, es fa dur ja que el pendent és generalment fort i sobretot perquè els 6 primers quilòmetres ens hauran absorbit tota l'energia.

Dejamos atrás el desvío para ir a la casa de Collfred y ahora si que ya queda muy poco para llegar a la cima y poder descansar. Suerte que en la parte final hay muchas zonas donde poder recuperar, pero aún así, se hace duro ya que la pendiente es generalmente fuerte y sobre todo porque los 6 primeros kilómetros nos habrán absorbido toda la energía.


En aquesta foto es poden observar les cases de Collfred. Sols falten uns 400m per coronar i ja veiem el final del nostre patiment. L'inici sembla lluny, però el dolor encara roman a les cames. La satisfacció, però, és immensa.

En esta foto se pueden observar las casas de Collfred. Sólo faltan unos 400m para coronar y ya vemos el final de nuestro sufrimiento. El inicio parece lejos, pero el dolor aún permanece en las piernas. La satisfacción, sin embargo, es inmensa.