rremences

Aquesta aplicació pertany a Wikiloc.

Podeu veure les altimetries dels següents ports: Capsacosta, Canes, Bracons, Bac, Condreu.

 

Fotos i breu descripció.

capsacosta4

Iniciem la travessa al C/Ample d’en Bas que per aquestes ocasions queda estret. La carretera de Les Preses és envaïda de bicicletes en tota la seva amplada i als 5km de l’inici hi ha el primer “sprint intermig” per no haver de parar a l’embut que les autoritats formen a la Nissan, entrada al nucli de població d’Olot. El recorregut urbà, com tots, és ple de trampes en forma d’irregularitats al ferm, passos de vianants, illetes i rotondes…

Sortim d’Olot pel polígon industrial i la Canya en busca de la primera dificultat que ens presenta el recorregut. A la recta de Bianya hi torna a haver descontrol amb els carrils i els ciclistes tornem a ocupar tota la via… Arribem a peu de Capsacosta, iniciem la pujada per la mateixa carretera gran i ampla però després d’un parell de kms trenquem a la dreta per una carretera estreta que puja. L’Ascensió total, uns 9km, no és massa dura si es regula el ritme. Si ens hi fixem podem apreciar restes d’arquitectura romànica i l’encreuament en diversos punts de la via Romana de Capsacosta. Coronem el coll, on hi ha ubicat el primer avituallament. La carretera continua fins arribar a Sant Pau de Segúries.

Foto: Ascensió de Capsacosta

Del trencant de St. Pau fins a Ripoll circulem per carretera nacional creuant Sant Joan les Abedeses. Tornen els sprints per intentar atrapar o no perdre un grup que ens porti “còmodament” fins al següent port. A Ripoll comença Coll de Canes, amb 15,42 km i dues parts ben diferenciades i separades per un descans. Així tindrem els 4 km de l’inici (2on avituallament) que possiblement són la part més dura de tota l’ascensió. Després tindrem la zona de descans fins al Pont de Samala i a partir d’aquí la cosa es torna a enfilar. Els últims 4km es faran una mica més exigents però tot i així es pot fer bastant ràpid. En aquesta ascensió, al ser més suau que l’anterior, haurem de vigilar i no deixar-nos portar pel ritme trepidant dels demés. Tampoc cal encantar-se amb la vista meravellosa que ens ofereixen uns camps de pastura que es troben en l’abundància de la primavera. Però tampoc obsessionar-se, ja que encara manca molt. De Coll de Canes a Olot hi ha un descens agradable amb només un parell de corbes perilloses i on es pot anar molt ràpid.

Foto: Arribant a Vallfogona del Ripollès durant l’ascens a Coll de Canes.

canesb7

bracons1

Entrem a Olot pel polígon per on hem sortit fa una estona. Ja acabem (si fem la curta) o estem a la meitat (si fem la llarga). Creuem Olot per un dels barris residencials, i ens endinsem a la parcel·laria, zona pagesa i ramadera de la Vall d’en Bas i molt bonica, sempre vigilada pel Puigsacalm. Creuem la Pinya i el Mallol per carreteres estretes, sempre freqüentades per ciclistes, fins al trencant de Joanetes. La curta acaba aquí dirigint-nos a St. Esteve d’en Bas.

Els que hem escollit allargar l’agonia comencem el nostre calvari a Joanetes, campament base del temut Coll de Bracons.

Foto: Joanetes sota l’atenta mirada del Puigsacalm.

El tercer port és el més dur amb diferència. Amb 8km totals i rampes que superen el 10% en massa ocasions. Cada cop que pujo em sento protagonista d’aquella sèrie que es deia: “Autopista hacia el cielo”. Cal guardar-se un “cartutxo” a la recambra perquè quan pensem que ja l’hem vençut encara ens espera amb aquell collons de doble corba de percentatge altíssim que ens fa patir de valent.

Foto: Baixada de Bracons cap a Sant Pere de Torelló.

braconsb2

bac3

Arribats al tercer avituallament iniciem un descens vertiginós fins Sant Andreu de la Vola, amb corbes tancades i trams amb rampes similars a les superades a Bracons. De St. Andreu fins a Sant Pere de Torelló el terreny es torna més irregular i hi ha algun tram de pujada intercalat en el descens, terreny ideal per les rampes de cames. La carretera s’ha fet estreta i el túnel de Bracons ens ha alleugerit d’un trànsit que feia d’aquest tram una via molt perillosa. A St. Pere reprenem la carretera ample i ens dirigim a Manlleu per un terreny ràpid intentant reactivar el físic després d’una ascensió dura i una baixada sense descans. Creuem Manlleu direcció Olot-l’Esquirol i a la última rotonda de la població hi trobem el següent avituallament. De la rotonda fins el trencant de Roda de Ter, el terreny és un puja baixa on les cames ens recorden que ja portem més de 110km. Un cop agafada la carretera que ens durà a St. Esteve d’en Bas, el terreny es va endurint mica en mica fins a Coll del Bac. No és un terreny excessivament dur però si anem tocats ens acabarà d’enfonsar. Es pot fer molt llarg. El més complicat és el quilòmetre previ a la gasolinera de Cantonigròs, punt on hi ha l’últim avituallament del recorregut i on pràcticament ja hem coronat Coll del Bac.

Foto: Deixant enrere Cabrera i entrant a Cantonigròs.

Petit descens i tornem a pujar per superar l’última dificultat del dia, Coll de Condreu. De Cantonigròs a Condreu el terreny és més favorable però continua picant lleugerament amunt.

Foto: Llargues rectes en direcció a Condreu.

condreub1

condreu1

Coronat Coll de Condreu ens espera una baixada preciosa amb el ferm en bon estat, corbes ràpides i una ombra característica que només ofereixen les fagedes. La baixada es complica notablement si arribats a aquest punt s’ha posat a ploure, quelcom molt habitual els migdies d’Abril i Maig. Després del descens només ens queda afrontar l’última recta de planer i creuar la meta amb l’esperança d’haver acomplert els objectius establerts per un mateix.

Foto: Ermita Sant Simplici o Ximpli. Ja falta poc per arribar a St.Esteve d’en Bas.

 

logo_Roldi-bvg