Aquesta aplicació pertany a Wikiloc.
Podeu veure les altimetries dels següents ports: Capsacosta, Canes, Bracons, Bac, Condreu.
Fotos i breu descripció.
Sortim d’Olot pel polígon industrial i la Canya en busca de la primera dificultat que ens presenta el recorregut. A la recta de Bianya hi torna a haver descontrol amb els carrils i els ciclistes tornem a ocupar tota la via… Arribem a peu de Capsacosta, iniciem la pujada per la mateixa carretera gran i ampla però després d’un parell de kms trenquem a la dreta per una carretera estreta que puja. L’Ascensió total, uns 9km, no és massa dura si es regula el ritme. Si ens hi fixem podem apreciar restes d’arquitectura romànica i l’encreuament en diversos punts de la via Romana de Capsacosta. Coronem el coll, on hi ha ubicat el primer avituallament. La carretera continua fins arribar a Sant Pau de Segúries.
Foto: Ascensió de Capsacosta
Del trencant de St. Pau fins a Ripoll circulem per carretera nacional creuant Sant Joan les Abedeses. Tornen els sprints per intentar atrapar o no perdre un grup que ens porti “còmodament” fins al següent port. A Ripoll comença Coll de Canes, amb 15,42 km i dues parts ben diferenciades i separades per un descans. Així tindrem els 4 km de l’inici (2on avituallament) que possiblement són la part més dura de tota l’ascensió. Després tindrem la zona de descans fins al Pont de Samala i a partir d’aquí la cosa es torna a enfilar. Els últims 4km es faran una mica més exigents però tot i així es pot fer bastant ràpid. En aquesta ascensió, al ser més suau que l’anterior, haurem de vigilar i no deixar-nos portar pel ritme trepidant dels demés. Tampoc cal encantar-se amb la vista meravellosa que ens ofereixen uns camps de pastura que es troben en l’abundància de la primavera. Però tampoc obsessionar-se, ja que encara manca molt. De Coll de Canes a Olot hi ha un descens agradable amb només un parell de corbes perilloses i on es pot anar molt ràpid.
Foto: Arribant a Vallfogona del Ripollès durant l’ascens a Coll de Canes.
Els que hem escollit allargar l’agonia comencem el nostre calvari a Joanetes, campament base del temut Coll de Bracons.
Foto: Joanetes sota l’atenta mirada del Puigsacalm.
El tercer port és el més dur amb diferència. Amb 8km totals i rampes que superen el 10% en massa ocasions. Cada cop que pujo em sento protagonista d’aquella sèrie que es deia: “Autopista hacia el cielo”. Cal guardar-se un “cartutxo” a la recambra perquè quan pensem que ja l’hem vençut encara ens espera amb aquell collons de doble corba de percentatge altíssim que ens fa patir de valent.
Foto: Baixada de Bracons cap a Sant Pere de Torelló.
Foto: Deixant enrere Cabrera i entrant a Cantonigròs.
Petit descens i tornem a pujar per superar l’última dificultat del dia, Coll de Condreu. De Cantonigròs a Condreu el terreny és més favorable però continua picant lleugerament amunt.
Foto: Llargues rectes en direcció a Condreu.
Foto: Ermita Sant Simplici o Ximpli. Ja falta poc per arribar a St.Esteve d’en Bas.
Deixeu un comentari