inici

BiciViciGarrotxa no som un club, organització esportiva, o similar. Senzillament som un grup d’amics, units per una passió, a vegades malaltissa, però de fons molt sana i divertida: la bicicleta, ja sigui de carretera o de muntanya.

Degut a aquesta “malaltia” hem decidit crear aquesta pàgina web, intentant deixar empremta del nostre vici. D’aquí el mot BICIVICI complementat amb el nom de la nostra estimada Terra Aspre: GARROTXA. Unint la passió per aquest esport amb el respecte i l’admiració per la NATURA que ens envolta i ens té meravellats. En el següent link podreu veure alguns dels amics de BVG, Veure amics

FOTO: Roldi i Kolo, els artífexs d’aquesta pàgina, estrenant la 1a equipació de BVG a MD del Mont (2008).

Si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres podeu fer-ho a la direcció de correu:

bicivicigarrotxa@gmail.com

Últimes novetats

Boixer i Tavertet, Pla (O)

Davant nostre no tenim una pujada èpica, duríssima i extenuant ni molt menys, tan sols té alguna rampa dura a partir de Tavertet, però el paisatge per on transcorre aquesta carretera ens enamorarà perdudament i segur que tindrem ganes de tornar-hi. És senzillament espectacular. I és que el Collsacabra, nom que rep aquesta regió natural, no deixa mai indiferent i té molts racons amagats esperant a ser descoberts. Així doncs, aquesta vessant del Pla Boixer s'inicia després del Pla de Can Codina, situat entre les poblacions de L'Esquirol i Cantonigròs, just després de passar pel torrent dels Crous.

Sant Pere de Rodes, Alt de (O)

A la petita població de Vilajuïga, a l'Alt Empordà, és on trobem aquesta bonica ascensió que ens sorprendrà amb les seves precioses vistes. Aquesta vessant és la cara amable d'aquesta pujada, no com la que prové del Port de la Selva, més exigent, encara que també molt bella, possiblement més i tot. En fi, sortim de Vilajuïga i comencem a enfilar-nos, primerament suaument, fins que la carretera adopta un pendent entre el 6% i el 7% que gairebé no ens deixarà fins dalt.

Jou, Coll de (S)

Jou, coll de Jou!! Si el feu, no l'oblidareu mai. La vessant de Sant Joan les Abadesses és la més dura i exigent. Això si, molt irregular, però quan puja, puja de veritat. Una preciositat de port que ens farà patir molt i molt. I a mesura que puges, el paisatge es torna més i més bonic. Una veritable joia dels Pirineus catalans. L'única nota negativa és el seu mal estat a partir del trencant al Pla de Can Plata (2015), fins allí, la carretera i més endavant la pista estan en perfectes condicions, però a partir de l'esmentat trencant la pista cimentada està realment trinxada, encara que trobarem algun tram petit completament asfaltat de nou (2015). Però la major part serà una tortura doble, per a nosaltres i per a la bici. Només de sortir o just abans d'entrar a St Joan, depenent del nostre sentit, ja ens trobarem unes primeres rampes considerables entre cases. La cosa es relaxa ràpidament i llavors segueix pujant suaument durant un quilòmetre i mig, abandonant les últimes cases de St Joan de les Abadesses.